YAMATO MONOGATARI (大和物語) 153
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十三】

ならのみかと位におはしましける時さかのみかとは坊におはしましてよみて奉れ給ける
皆人の其香にめつる藤はかま君のみためと手折つるけふ
みかと御かへし
折人の心にかよふ藤はかまむへ色ことににほひたりけり


Quan l'emperador de Nara (285) ocupava el tron, l'emperador Saga (286) era príncep hereu i li dedicà aquesta composició:

Els àsters rogencs
dels quals tothom n'admira
la fragància
son tots només per a vós
que avui els he collit. (287)

La resposta :

Els àsters rogencs
que de qui els ha collit
en mostren son cor
amb els colors esclatants
i tota fragància. (288)
- - - - - - -

285 – Aquí sí que el text especifica que “Nara no mikado” és l'emperador Heizei (平城天皇, 774-824). Veure nota no. 279.
286 - Emperador Saga (嵯峨天皇, 785-842). Germà petit de Heizei (平城天皇, 774-824).
287 – Poema no. 287, llibre 4, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集). Hi ha poemes semblants en altres antologies.
288 - Poema no. 288, llibre 4, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集). Hi ha poemes semblants en altres antologies.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 152
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十二】

おなしみかとかりいとかしこくこのみ給けりみちのくにいはてのこほりより奉れる御鷹よになくかしこかりけれはになうおほし て御手たかにし給けり名をはいはてとなむつけ給へりけるそれをかのみちに心ありてあつかりつかうまつり給ける大納言にあつけ給へりけるよるひるこれをあつ かりてとりかひ給ほとにいかゝし給けんそらし給てけり心きもをまとはしてもとむるにさらにえ見いてす山々に人をやりつゝもとめさすれとさらになしみつから もふかき山に入てまとひありき給へとかひもなし此事をそうせてしはしもあるへけれと二三日にあけす御らんせぬ日なしいかゝせんとて内にまいりて御鷹のうせ たるよしをそうし給時みかと物ものたまはせすきこしめしつけぬにやあらんとてまたそうし給ふにおもてをのみまもらせ給ふて物ものたまはすたい／＼しとおほ したるなりけりと我にもあらぬ心ちしてかしこまりていますかりてこの御たかのもとむるに侍らぬ事いかさまにかし侍らんなとか仰こともし給はぬとそうし給ふ ときにみかと
いはておもふそいふにまされる
とのたまひけりかくのみのたまはせてことことものたまはさりけり御心にいといひかひなくおしくおほさるゝになん有けるこれをなん世中の人もとをはとかくつけゝるもとはかくのみなむ有ける.



El mateix emperador era un apassionat de la cacera. Del terme d'Iwade, contrada de Michonoku, rebé un falcó, llest com cap altre, li agradava molt portar-lo i el féu son predilecte. Li posà el nom d'Iwade. Encarregà de tenir-hi cura a un gran conseller, molt avesat en l'art de la cacera amb falcó, que el cuidava jorn i nit i el peixava amb dedicació.

Un jorn, sens saber com, se li escapà. Atribolat, el cercà arreu, emperò, no el trobà. Envià gent a les muntanyes, mes res de res, no el trobaren. Ell mateix hi anà i voltà arreu endebades. Estigué un temps sens informar-ne l'emperador, emperò, ell no s'estava de veure'l cada dos o tres jorns. Sens poder fer altrament en comunicà la desaparició a l'emperador que no digué res. Pensà que sa majestat no l'havia sentit, i li ho repetí. L'emperador només el fitava sens parlar. “Pensarà que sóc un talòs” es digué. Esmaperdut, es prostrà.

- Vostre falcó l'he cercat, mes no l'he pogut trobar. Digueu-me què voleu que faci. Per què no us digneu manifestar-vos?
L'emperador digué :

Pensar sens dir res (iwade)
és molt millor que discursejar.

Fou tot allò que digué, res altrament. En son cor, emperò, hi havia una dolença infinita.
La gent afegí aquests mots als primers versos de qualsevol composició, emperò, originalment no havia res més.

o0o