堤中納言物語 -31-
TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI
HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU
Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14.
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.
七
思はぬかたにとまりする少將
EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (3)
姫君も聞き給ひて、
「思ひの外にあは〳〵しき身の有樣をだに、心憂く思ふ事にて侍れば、實(まこと)に強き縁(よすが)おはする人を。」
など宣ふも哀れなり。さるは幾程のこのかみにもおはせず、姫君は、二十に一つなどや餘りたまふらむ。中の君は、今三つばかりや劣り給ふらむ。いとた のもしげなき御さまどもなり。左衞門、あながちに責めければ、太秦に籠り給へる折を、いとよく告げ聞えてければ、例のつゝましき御さまなれば、ゆゑもなく 入り給ひにけり。姉君も聞き給ひて、
「『我が身こそあらめ、いかでこの君をだに、人々しうもてなし聞えむ。』と思へるを、さま〴〵にさすらふも、世の人聞き思ふらむ事も心憂く、亡きかげにもいかに見給ふらむ。」
と、はづかしう契り口惜しう思さるれど、今はいふかひなき事なれば、いかゞはせむにて見給ふ。これもいとおろかならず思さるれど、按察の大納言、聞き給はむ所をぞ、父殿いと急に諫め給へば、今一方よりはいと待遠に見え給ふ。この右大臣殿の少將は、右大臣の北の方の御兄(おんせうと)に ものし給へば、少將たちもいと親しくおはする。互にこのしのび人も知りたまへり。右大臣の少將をば、權少將とぞ聞ゆる。按察の大納言の御許に、此の三年ば かりおはしたりしかども、心留め給はず、世と共にあくがれ給ふ。この忍び給ふ御事をも、「大將殿におはする。」など思はせ給へり。いづれもいとをかしき御 振舞も、あながち制し聞え給へば、いといたく忍びて、大將殿へ迎へ給ふをりもあるを、いとゞかる〴〵しうつゝましき心地のし給へど、
「今は宣はむ事を違へむもあいなき事なり。あるまじき所へおはするにてもなし。」
など、さかしだち進め奉る人々多かれば、我にもあらず時々おはする折もありけり。
La germana gran se n’assabentà.
- És increïble la manca de cura que he tingut amb tu, i em sento molt malament. Què seria de tu amb un home que té uns lligams tan forts?
Li digué commoguda. I açò d’algú que només tenia uns pocs anys més que ella mateixa! La gran tindria uns vint-i-un anys i la petita tres anys menys. No tenien ningú que vetllés per elles.
L’oficial apressà amb insistència el tinent, i quan es presentà l’ocasió en què la germana gran anà a Izumasa de retir espiritual li ho féu saber en detall. El tinent que no tenia cap mena de mesura no trobà cap raó per a no ficar-se a la casa,
La germana gran se n’assabentà també. Al marge de ses pròpies circumstàncies, ella havia esperat en arranjar per a sa germana quelcom de qualitat, emperò, ara ambdues eren a la deriva. Desolada del que pensaria la gent quan se sabés i avergonyida també del que pensarien els esperits dels pares, es planyia del fat que les menava; ara, emperò, no s’hi podia fer res, només mirar com podria ajudar-la.
El tinent n’era molt d’enamorat, emperò, son pare el reprengué amb la temença que l’Inspector Gran Conseller se n’assabentés, així doncs, allà trigaren més temps a veure’l.
Com aquest tinent, fill del ministre de la Dreta, era el germà gran de l’esposa del comandant, entre els dos tinents hi havia una gran amistat i cadascun sabia de les relacions secretes de l’altre.
El fill del ministre era conegut com el tinent adjunt. Tot i que era maridat amb la filla de l’Inspector Gran Consellers des de feia tres anys, ja no li tenia amor i anava sempre darrere d’algú. Sobre sa relació secreta féu semblar que visitava sa pròpia germana a la mansió del comandant.
Encara que el comportament dels dos tinents era molt correcte eren molt controlats per llurs pares, alguna vegada rebien les germanes a la mateixa mansió del comandant molt d’amagat. Elles, emperò, tenien llurs dubtes puix que era molt imprudent. Molta gent de llur entorn aconsellava amb to entenedor que ara, malauradament, no es podia trencar el compromís, que no era pas un lloc improcedent i alguna vegada elles hi anaren a contracor.
o 0 o
