NTCJ 48

蟻通
Aridôshi

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).
El “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), indica : ありどほし　世子作.


Argument : El fil argumental d'aquest Nô és ben minso. Ki no Tsurayuki va cap a la capital i amb el seu cavall profana el lloc del santuari del déu Aridôshi al no desmuntar quan hi passa. De sobte el cavall cau a terra i no es pot aixecar. Un monjo li retreu el seu comportament i li fa veure la seva culpa. Llavors el religiós li pegunta qui és i quan li diu el seu nom el reconeix i li demana que com a desgreuge al déu li ofereixi un poema, cosa que Tsurayuki fa. El poema és :
雨雲の立ち重なれる夜半なれば。ありとほしとも思ふべきかは
Dessota un munt de núvols de pluja, en la foscor de la nit, endevino Aridôshi.....

Els versos plauen al religiós i diu que és una bona ofrena. Ambdós tenen una conversa sobre els diversos estils de poesia amb referències al pròleg del Kokinshû, del qual Ki no Tsurayuki, n'és autor (de la part japonesa, cal recordar que n'hi ha un altre de pròleg, en aquest cas en xinès). Tsurayuki lamenta molt la profanació producte de la ignorància i el monjo desapareix, és el mateix déu d'Aridôshi. El cavall es pot alçar i el poeta continua el seu viatge.


Ki no Tsurayuki (紀貫之, 868?/872? – 945).
Crític, escriptor, poeta i compilador d'una de les antologies poètiques més importants de la literatura japonesa.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”(Sanjûrokkasen : 三十六歌仙).



Referències :

“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115). Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.

“Kokinwakashû” (古今和歌集).

“Manyôshû” (万葉集).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).

“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols. Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.

“Heiji Monogatari” (平治物語).
Obra épica que narra els esdeveniments de la rebel.lió Heiji (1150-1160). Tracta sobre el tema de la successió imperial entre els clans Minamoto i Taira. Tot i que algunes vegades s'ha atribuït la seva autoria a Hamuro Tokinaga ( ¿-?), de fet, però, es considera d'autor desconegut. Està dividit en tres parts amb trenta-sis capítols. Com en la majoria d'obres d'aquestes característiques el text va ser revisat i re-escrit molts vegades en el decurs dels anys.

o0o

NTCJ 47

卒都婆小町
Sotoba Komachi

Komachi a la “stupa” (monument funerari budista destinat a guardar-hi relíquies o a recordar-ne fets importants).

Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), segons indica el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el Nô, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ) : 小町 観阿作.
Aquest mateix text indica més endavant, però, que l'obra era més llarga abans i que Zeami en va fer una adaptació més curta.


Argument : El títol ja indica que es tracta d'Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col·lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (新幹線, Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.

L'obra explica els darrers anys de la bellesa que havia trencat tants cors i desfet tantes il·lusions. El text ens presenta una vella decrèpita però que conserva encara la seva llengua esmolada i el seu enginy. Exactament es concentra en una anècdota de la seva vida referent a un pretendent i que il.lustra molt bé el caràcter vel·leïtós de la seva personalitat : Ono no Komachi va prometre a Fukakusa no Shôshô (深草の少将, ¿-?) que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar degut a una gran tempesta. Desesperat va caure malalt i va morir de pena.

Apareixen uns monjos que van de camí a la capital a visitar uns santuaris, i fan tota una exposició de la doctrina budista. A continuació surt Ono no Komachi que recorda amb nostàlgia la seva joventut i bellesa i es plany del seu aspecte d'ara. Es troba amb els monjos que li retreuen que s'hagi posat a descansar al costat d'una “stupa” i comencen a discutir sobre el budisme. Els religiosos queden impressionats per l'eloqüència de Komachi i li pregunten qui és. Ella explica els seus orígens i es dol de la decadència de l'edat amb la pèrdua de la bellesa. De sobte l'esperit de Shôshô, Komachi és posseïda per ell i blasma la seva crueltat. Els monjos contemplen com l'espectre parla per la boca de Komachi i explica la dissort de no haver pogut anar-hi la darrera nit. Expressa vehement el seu greuge però acaba reconeixent que encara l'estima i sortint d'ella demana que la pregària sigui la seva guia cap al repòs etern.


Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna amb el mateix títol. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns). La seva adaptació reflecteix perfectament un dels temes primordials de la seva obra : l'exaltació de la joventut i la por a la decrepitud que destrueix la bellesa del cos, i el seu concepte de mort abans que la decadència física.

Martin David Levy va compondre un drama líric que porta el mateix títol de l'obra original l'any 1957. Té una durada de trenta minuts. El llibret és de Sam Houston Brock i està basat en el text de Kan'ami.


Referències :

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Kokinshû” (古今集) , poema no. 291 :
文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”

わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ

En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.

Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Monsen” (文選 – xinès : Wen Hsûan) Una obra xinesa que recull textos de tot un mil·lenni començant per la dinastia Chou (周,1050-256 aC). Va ser molt aviat popular al Japó dintre dels cercles literaris i va aportar models per a la composició de prosa i vers.
“Shikawakashû” (詞花和歌集) : “Antologia de flors de paraules de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Sutoku l´any 1144 i completada el 1151 per Fujiwara no Arisuke. És la més curta de totes les col.leccions clàssiques : uns magres 411 poemes dividits en 10 parts i representant només vint-i-tres poetes coneguts.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), narració no. 63.

“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).


o0o

NTCJ 46

富士太鼓
Fujidaiko
El tambor de Fuji

Autor : Desconegut

Argument : Un interpret de tambor, Fuji (富士), marxa a la capital per participar en un aplec de tambors a la cort. Allà hi ha un altre interpret de tambor, Asama (浅間) que fins aleshores ha estat considerat el millor de tots. Es comenta que Fuji és superior a ell i una nit Asama, encegat per l'enveja , va a l'hostal on s'està Fuji i el mata. Ningú no sap si Fuji tenia parents però algú diu que hi havia d'haver algun familiar perquè havia deixat una caputxa i un vestit per enviar al seu poble com a record. Apareixen la dona i la filla del malaurat Fuji. La dona explica que ha tingut un son de mal averany respecte al seu marit i decideix anar a la capital a veure'l. La dona i la filla arriben però com no saben on s'hostatjava Fuji van a palau a preguntar. Allà li diuen que Fuji ha estat assassinat i els hi donen els regals que havia deixat per enviar a casa. La dona es plany de la veracitat del somni i les dues ploren la mort de Fuji. El dolor fa embogir la dona que culpa el tambor de la seva desgràcia i insta a la filla que el colpegi amb totes les seves forces perquè ell, el tambor, és el seu enemic. Poc després l'esperit del difunt Fuji posseeix la dona que enfollida balla amb el vestit del difunt. Al final, però, la raó torna a la dona i amb la filla tornen cap a casa.


Referències :

“Tsurezuregusa”, capítol 220 (徒然草,二百二十).

“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Mumyôshô” (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216), escrita cap a l'any 1210.
“Kokinshû” (古今集), poema no. 705 :
藤原敏行朝臣の、なりひらの朝臣の家なりける女を あひしりてふみつかはせりけることばに、いままうでく、あめのふりけるをなむ見わづ らひ侍るといへりけるをききて、かの女にかはりてよめりける
Fujiwara no Toshiyuki tenia relacions amb una dona que vivia a la residència d'Ariwara no Narihira. Una vegada en Toshiyuki li va enviar una carta dient que degut a la pluja tenia problemes per anar a casa seva. Al saber-ho Narihira va compondre aquest poema en lloc de la dona.

かずかずにおもひおもはずとひがたみ身をしる雨はふりぞまされる

No goso preguntar-t'ho si m'estimes molt o no. La pluja sap com em sento i encara plou més.........

Nota : Poema que també surt a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 107.

Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880). Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis “Poetes Immortals” (三十六歌仙).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre X : La Dama Senju (千手前).

o0o