徒然草 - 53 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -53- - - -

これも仁和寺の法師、童の法師にならむとする名殘とて、各遊ぶことありけるに、醉ひて興に入るあまり、傍なる足鼎〔足の三本ある鼎〕をとりて頭にかづき〔かぶる〕たれば、つまるやうにするを、鼻をおしひらめて、顔をさし入れて舞ひ出でたるに、滿座興に入ること限りなし。しばし奏でて後、拔かむとするに、大かた拔かれず。酒宴ことさめて、いかゞはせむと惑ひけり。とかくすれば、首のまはり缺けて血垂り、たゞ腫れに腫れみちて、息もつまりければ、うち割らむとすれど、たやすく割れず、響きて堪へがたかりければ、叶はで、すべき樣なくて、三足（さんぞく）なる角の上に帷子をうちかけて、手をひき杖をつかせて、京なる醫師（くすし）の許（がり）率て行きけるに、道すがら人の怪しみ見る事限りなし。醫師の許（もと）にさし入りて、むかひ居たりけむ有樣、さこそ異樣なりけめ。物をいふも、くゞもり聲〔含まれて不明瞭な言葉〕に響きて聞えず。かゝる事は書にも見えず、傳へたる教へもなしといへば、また仁和寺へかへりて、親しきもの、老いたる母など、枕上により居て泣き悲しめども、聞くらむとも覺えず。かゝる程に、或者のいふやう、「たとひ耳鼻こそ切れ失すとも、命ばかりはなどか生きざらむ、たゞ力をたてて引き給へ。」とて、藁の蒂（しべ）〔穂の心（＊ママ）〕をまはりにさし入れて、金を隔てて、首もちぎるばかり引きたるに、耳鼻かけうげ〔缺け穿たれ〕ながら、拔けにけり。からき命まうけて、久しく病み居たりけり. - - - Els religiosos del ja esmentat temple de Ninnaji feren una festa per un acòlit que es feia bonze, i en el divertiment, beguts, un d’ells agafà una olleta de tres peus i se l’encastà al cap. Se li travà al nas, l’empenyé cap avall cobrint-li la cara i es posà a ballar entre els alegrois de tothom. Després d’una estona de divertir-se féu per a treure’s l’olleta, emperò, no hi havia manera de llevar-la. L’alegria s’acabà i no sabien què fer. Ho provaren d’una manera i d’una altra, emperò, només l’esgarrinxaren tot el coll fins a sagnar, s’inflà molt i no podia respirar bé. Intenaren trencar l’atuell a cops, emperò, no era fàcil de fer perquè no podia suportar el retruny dels cops. Com ja no sabien què fer, el taparen amb una roba fina, li posaren un bastó a la mà i el portaren a un metge de la capital. - - - La gent que trobaven de camí els mirava bocabada. A cal metge, assegut davant d’ell era una escena ben estranya. Quan parlava no havia manera d’entendre res del què feia. - Açò no ho he vist mai en cap llibre, i no en sé res. - - - Així doncs, s’entornaren al temple de Ninnaji. - - - La família i la velleta de sa mare només feien que pregar al costat de la capçalera del llit, emperò, ell, segurament, no els podia sentir. - - - En aquella situació, algú digué : - - - - Encara que perdi el nas i les orelles, mes conservarà la vida, estirem tant fort com puguem. - - - Li posaren palla al voltant del coll per a protegir-lo del ferro i estiraren com per a arrencar-li el coll, i l’olleta s’emportà el nas i les orelles. - - - Conservà la vida que havia estat en perill, tot i que estigué malalt molt de temps. - - - o0o