徒然草 - 115 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -115- - - -

宿河原〔攝津と云ふ説と武藏と云ふ説がある〕といふ所にて、ぼろ＼／〔梵論、虚無僧〕おほく集りて、九品の念佛〔九度調子を變へる念佛〕を申しけるに、外より入りくるぼろ＼／の、「もしこの中（うち）に、いろをし坊と申すぼろやおはします。」と尋ねければ、その中より、「いろをしこゝに候。かく宣ふは誰（た）ぞ。」と答ふれば、「しら梵字と申す者なり。おのれが師なにがしと申す人、東國にて、いろをしと申すぼろに殺されけりと承りしかば、その人に逢ひ奉りて、うらみ申さばやとおもひて、尋ね申すなり。」といふ。いろをし、「ゆゝしくも尋ねおはしたり。さる事はべりき。こゝにて對面（たいめん）したてまつらば、道場をけがし侍るべし。前の河原へまゐりあはむ。あなかしこ。わきざしたち、いづ方をも見つぎ給ふな。數多のわづらひにならば、佛事のさまたげに侍るべし。」といひ定めて、二人河原に出であひて、心ゆくばかり〔思ふ存分〕に貫きあひて、共に死にけり。ぼろ＼／といふものは、昔はなかりけるにや。近き世に、梵論字（ぼろんじ）、梵字、漢字などいひける者、そのはじめなりけるとかや。世を捨てたるに似て、我執ふかく、佛道を願ふに似て、■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）諍（とうじゃう）を事とす。放逸無慚のありさまなれども、死を輕くして少しもなづまざる〔拘泥執著しない〕方のいさぎよく覺えて、人の語りしまゝに書きつけ侍るなり。 - - - En un lloc dit Shukugahara s’havia aplegat una munió de monjos mendicants i cantaven la invocació a Buda en nou graus quan un altre monjo arribà i preguntà : - Hi ha entre vosaltres un monjo de nom Irooshi? Un d’ells contestà : - Jo sóc Irooshi. Qui el demana? - Em dic Shirabonji, i m’han dit que a les contrades de l’est un monjo mendicant dit Irooshi matà mon mestre, una determinada persona, i he vingut per a trobar-lo i fer-ne venjança. Per a açò el demano. Irooshi digué : - El que demanes és admirable. Sí, allò que dius és cert. Si ens enfrontem ací embrutaríem un lloc de devoció. Anem a la llera del riu d’allà davant. Vosaltres, companys, no afavoriu ningú. Si molta gent s’hi barreja torbareu el servei religiós. Una vegada decidit, els dos homes anaren a la llera del riu. Lluitaren a cor què vols, es travessaren amb les espases i ambdós moriren. No sé si aquests monjos mendicants que anomenem “boroboro” existien antigament. Sembla que tenen llur origen més recentment sota els noms de “boronji”, “bonji”, “kanji”, i així. Actuen com si haguessin renunciat al món. Llurs lligams a les coses materials són pregons. Fan com si desitgessin el camí de Buda, emperò, en fan una lluita. Són egòlatres i ferals, emperò, llur menyspreu per la mort i llur indiferència a la vida ho trobo de valents. Escric allò que me’n dit. - - - o0o