Ise Monogatari” (伊勢物語)





-10-

十段

むかし、おとこ、武蔵の国までまどひありきけり。さて、その国にある女をよばひけり。父はこと人にあはせむといひけるを、母なんあてなる人に心つけたりける。父はなおびとにて、母なん藤原なりける。さてなんあてなる人にと思ひける。このむこがねによみてをこせたりける。住む所なむ入間の郡、みよし野の里なりける。

みよし野のたのむの雁もひたふるに君がかたにぞよると鳴くなる

むこがね、返し、

わが方によると鳴くなるみよし野のたのむの雁をいつか忘れん

となむ。人の国にても、猶かゝることなんやまざりける。






Una vegada un home vagarejà fins a la província de Musashi i festejà una noia que hi vivia. El pare deia de maridar-la a un altre home, però la mare pensava en algú de la noblesa. El pare era plebeu i la dona una Fujiwara. Per això volia un noble. Composà i envià al seu futur gendre un poema. El lloc on vivien era Miyoshino, al districte d'Iruma.

Les oques silvestres dels arrossars de Miyoshino ploren també vehements atretes cap a tu. (1) (2) (3)

El futur gendre contestà :

Com oblidar que les oques silvestres dels arrossars de Miyoshino ploren atretes cap a mi ? (4)

També hi havia afers amorosos a les províncies.




- - - - - -




(1)Les “oques silvestres”, segurament no cal dir-ho, fan referència a la filla i potser també a la mare.
(2)“Silvestres” pot ser perquè elles no són de la capital sinó de les províncies.
(3)Poema anònim. KKRS 4345 i Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集) no. 808. amb alguna diferència.
(4)Poema anònim segons KKRS 4346, però atribuït a Ariwara no Narihira en el Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集) no. 801.

O0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

-9-

九段

むかし、おとこありけり。そのおとこ、身をえうなき物に思なして、京にはあらじ、あづまの方に住むべき国求めにとて行きけり。もとより友とする人ひとりふたりしていきけり。道知れる人もなくて、まどひいきけり。三河の国、八橋といふ所にいたりぬ。そこを八橋といひけるは、水ゆく河の蜘蛛手なれば、橋を八つわたせるによりてなむ、八橋といひける。その沢のほとりの木のかげに下りゐて、乾飯食ひけり。その沢にかきつばたいとおもしろく咲きたり。それを見て、ある人のいはく、「かきつばたといふ五文字を句の上にすへて、旅の心をよめ」といひければ、よめる。

唐衣きつゝなれにしつましあればはるばるきぬる旅をしぞ思

とよめりければ、皆人、乾飯のうへに涙落してほとびにけり。
行き行きて、駿河の国にいたりぬ。宇津の山にいたりて、わが入らむとする道はいと暗う細きに、つたかえでは茂り、物心ぼそく、すゞろなるめを見ることと思ふに、修行者あひたり。「かゝる道はいかでかいまする」といふを見れば、見し人なりけり。京に、その人の御もとにとて、文書きてつく。

駿河なる宇津の山べのうつゝにも夢にも人にあはぬなりけり

富士の山を見れば、五月のつごもりに、雪いと白う降れり。

時知らぬ山は富士の嶺いつとてか鹿の子まだらに雪の降るらん

その山は、こゝにたとへば、比叡の山を二十ばかり重ねあげたらんほどして、なりは塩尻のやうになんありける。
猶行き行きて、武蔵の国と下総の国との中に、いと大きなる河あり、それをすみだ河といふ。その河のほとりにむれゐて思ひやれば、限りなくとをくも来にけるかなとわびあへるに、渡守、「はや舟に乗れ。日も暮れぬ」といふに、乗りて渡らんとするに、みな人物わびしくて、京に思ふ人なきにしもあらず。さるおりしも、白き鳥の嘴と脚と赤き、鴫の大きさなる、水のうへに遊びつゝ魚をくふ。京には見えぬ鳥なれば、みな人見知らず。渡守に問ひければ、「これなん宮こ鳥」といふを聞きて、

名にし負はばいざ事問はむ宮こ鳥わが思ふ人はありやなしやと

とよめりければ、舟こぞりて泣きにけり。


Fou una vegada un home. Aquest home es sentia inútil i no volia estar-se a la capital. Anà cap a Azuma amb la intenció d'instal.lar-se a la província amb un o dos companys que li eren amics de sempre. Com no coneixien el camí donaren molts voltes. Arribaren a un lloc anomenat Yatsuhashi, a la província de Mikawa. El nom de Yatsuhashi li venia de l'aigua dels rius que hi fluïen com les potes d'una aranya i la gent hi construí vuit ponts, d'aquí el nom de Yatsuhashi (vuit+pont). S'assegueren a l'ombra dels arbres de la riba dels aiguamolls i menjaren l'arròs fregit que portaven. Florien esplendorosos els lliris en aquells aiguamolls. Tot veient-los un dels homes digué de compondre uns versos acròstics amb la paraula “kakitsubata” (lliri) sobre “les sensacions del viatge”, i l'home composà :

Com la roba a la qual s'està ben avesar, la muller és a casa, i jo lluny en el meu viatge. (1) (2) (3).

Les llàgrimes de tots caieren sobre la menja i l'aigualiren.
Tot caminant arribaren a la província de Suruga. Allà a la muntanya d'Utsu el camí a seguir era molt fosc i angost, les heures i els aurons creixien arreu, i estaven amoïnats amb tot el que els hi passava quan aparegué un monjo itinerant que els preguntà “Com és que sou arribats a aquest camí?” i quan ells el miraren els hi fou conegut. L'home del poema li donà una nota per a la seva estimada de la capital que deia :

Prop de la muntanya d'Utsu a Suruga ni despert i somiant trobo l'estimada. (4)

Quan veieren la muntanya de Fuji tot i que era a finals del cinquè mes era blanc de neu. (5)

El Fuji no coneix les estacions, però com és que el cim llueix clapejat com un cervatell amb la nevada? (6)

Si es compara aquesta muntanya amb les d'aquí és tan gran com si s'haguessin amuntegat vint muntanyes de Hiei i esdevingut un munt de sal.
Seguiren caminant fins a un gran riu entre les províncies de Musashi i Shimotsufusa, era el riu Sumida. Reflexionaren tots plegats a la riba del riu sobre el viatge. “Que lluny hem arribat!” i s'estaven lamentant quan el barquer els cridà “A la barca, de pressa, que es fa fosc” Un cop dalt i a punt de creuar tots s'entristiren car tots tenien alguna persona estimada a la capital. En aquell moment un au blanca, amb el bec i les potes vermelles, grossa com un becadell, s'engolia un peix mentre romancejava sobre l'aigua. No era pas un au vista a la capital i ningú no el coneixia. Quan li preguntaren al barquer aquest els hi digué “És l'ocell de la capital”, i llavors un d'ells composà :

Si ets conegut, doncs, jo et demano, ocell de la capital, com està l'estimada? (7)

I tothom de la barca plorà.

- - - - - -

(1) “Lliri” en japonès és “kakitsubata” (かきつばた). L' acròstic en aquesta llengua es forma de manera una mica diferent de l'occidental que utilitza la inicial de cada vers; en canvi el japonès fa servir, en aquest cas, la primera síl.laba : ka, ki, tsu, ba, ta. En japonès només hi ha una consonant : N (ん), la resta són doncs en forma sil.làbica.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 410.
(3) 唐衣 (karagoromo). Originalment es referia a una regió del sud de Corea. Va esdevenir un nom genèric per a “coses estrangeres”. Com era una roba molt valorada tant a Corea com a la Xina va esdevenir sinònim per “preciós”.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 904 i KKRS no. 837 (en aquesta antologia el poema és “anònim” i té alguna diferència).
(5) El fet de ser el Fuji un volcà en actiu fa més potent la imatge de la neu.
(6) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 1616 (o 1614 en altres edicions) i KKRS no. 686, on és “anònim” (687 en altres edicions).
(7) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 411.







o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

-8-

八段

むかし、おとこ有けり。京や住み憂かりけん、あづまの方に行きて住み所求むとて、友とする人ひとりふたりして行きけり。信濃の国、浅間の嶽にけぶりの立つを見て、

信濃なる浅間の嶽にたつ煙をちこち人の見やはとがめぬ



Fou una vegada un home. Aclaparat de la vida que duia a la capital anà cap a Azuma amb la intenció de trobar un lloc on viure, i hi anà amb un o dos companys. Tot veient com s'alçava el fum del cim de l'Azuma (1) composà :

El fum que s'alça del cim de l'Azuma a Shinano, la gent d'ací i d'allà no se n'adona?
(1) i (2)


- - - - - -


(1) És un volcà encara actiu.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 903.


o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)
-7-

七段

むかし、おとこありけり。京にありわびて、あづまにいきけるに、伊勢、おはりのあはひの海づらを行くに、浪のいと白く立つを見て、

いとゞしく過ぎゆくかたの恋しきにうら山しくもかへる浪かな

となむよめりける。


Fou una vegada un home. Las de viure a la capital anà a Azuma, i de camí per la platja entre Ise i Owari veié com s'alçaven les blanquíssimes ones i composà :

Cada cop enyoro més els llocs per on he passat; com us envejo ones que torneu! (1) i (2).

- - - - - -

(1)Poema d'Aiwara no Narihira. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1353. En altres edicions és el 1352.
(2)És evident la referència implícita al seu passat a la capital.


o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)
-6-
六段

むかし、おとこありけり。女のえ得まじかりけるを、年を経てよばひわたりけるを、からうじて盗み出でて、いと暗きに来けり。芥川といふ河を率ていきければ、草の上にをきたりける露を、「かれは何ぞ」となんおとこに問ひける。ゆくさき多く夜もふけにければ、鬼ある所とも知らで、神さへいといみじう鳴り、雨もいたう降りければ、あばらなる蔵に、女をば奥にをし入れて、おとこ、弓胡_(ゆみやなぐひ)を負ひて戸口に居り、はや夜も明けなんと思つゝゐたりけるに、鬼はや一口に食ひてけり。「あなや」といひけれど、神鳴るさはぎにえ聞かざりけり。やうやう夜も明けゆくに、見れば、率て来し女もなし。足ずりをして泣けどもかひなし。

白玉かなにぞと人の問ひし時露とこたへて消えなましものを

これは、二条の后のいとこの女御の御もとに、仕うまつるやうにてゐたまへりけるを、かたちのいとめでたくおはしければ、盗みて負ひて出でたりけるを、御兄人堀河の大臣、太郎国経の大納言、まだ下らうにて内へまいりたまふに、いみじう泣く人あるを聞きつけて、とゞめてとりかへしたまうてけり。それを、かく鬼とはいふなりけり。まだいと若うて、后のたゞにおはしける時とや。



Fou una vegada un home. Durant molt de temps festejà una dama però endebades, i finalment la raptà de fosca nit. Mentre la duia a coll-i-bé passaren per un rierol de nom Akuta (1). Tot veient la rosada sobre l'herba la dona li preguntà “Que és això?” (2). (Ell no contestà). Era lluny on anaren i cada cop era més fosc. Ressonaven els trons (3), la pluja era intensa i ficà la dona en una sitja abandonada sens saber que era indret d'ogres. L'home es posà a la porta, arc i buirac a l'esquena, tot pensant que es fes jorn ben aviat, però un ogre engolí la dona d'una glopada. Ella cridà però amb els trons no la sentí. A l'alba no veié la dona que havia dut allà. Pica de peus i plorà però debades, i composà :

“Que són perles blanques?” li preguntà i ell hauria d'haver respost “gotes de rosada” i haver-se fos. (4)

Sembla que això passà quan l'emperadriu Nijô (5) servia sa cosina (6). la concubina de l'emperador. Era de gran bellesa i aquell l'home la raptà, però els seus germans grans, el ministre Horikawa (7) i el conseller general Tarô Kunitsune (8), que encara no havien assolit els seus títols, sentiren de camí a palau un home plorant amargament, l'agafaren i recobraren llur germana. Ells eren els ogres de la història. Això fou quan l'emperadriu era molt jove i encara no de la noblesa.


- - - - - -

(1) Sembla que era més aviat una mena de canal per on fluïen les aigües residuals de palau. De fet “Akuta” (芥) significa “deixalles, escorrialles, etc.”.

(2) Per la construcció de la frase tots el estudis sobre l'obra coincideixen en que a continuació hi manca “ell no contestà”. Ho poso entre parèntesi.

(3) El text posa “kami” (神) “Déu”, però aquí té el significat de “tro, tronada”

(4) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 851.

(5) Veure no. 4, nota 1.

(6) Era Akiko (明子, 829-899), també Akirakeiko, concubina de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858), i filla del primer ministre Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872).

(7) Era Fujiwara no Tomotsune (藤原基経, 836-891), fill de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?). Va ser adoptat pel seu oncle Fujiwara no Yoshifusa al no tenir hereu. Per tant era germà adoptiu d'Akiko i germà de Takaiko, que també va ser adoptada pel seu oncle.

(8) El gran conseller Tarô Kunitsune (たらうくにつねの大納言) era Fujiwara no Kunitsune (藤原国経, 828-908), germà petit de Tomotsune.

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

-5-
五段

むかし、おとこ有けり。東の五条わたりにいと忍びていきけり。みそかなる所なれば、門よりもえ入らで、童べの踏みあけたる築地のくづれより通ひけり。人しげくもあらねど、たびかさなりければ、あるじ聞きつけて、その通ひ路に、夜ごとに人をすへてまもらせければ、いけどもえ逢はで帰りけり。さてよめる。

人知れぬわが通ひ路の関守はよひよひごとにうちも寝ななん

とよめりければ、いといたう心やみけり。あるじゆるしてけり。



Fou una vegada un home. Visitava d'amagat la rodalia de la banda oriental de la cinquena avinguda (1). Com les visites eren secretes no podia anar més enllà de l'entrada, i anava amunt i avall per un mur de terra enderrocat per les petjades de la mainada. HI havia pocs veïns, però com ses visites sovintejaven els amos de la casa (2) ho saberen i posaren un vigilant a l'indret per on passava l'home cada nit. No pogué veure-la i tornà a casa. Així doncs composà aquest poema :

Voldria que aquell que vigila el meu indret desconegut s'adormís cada nit! (3)

El poema féu patir molt la dama i els amos de la casa permeteren les visites.
El rumor era que els seus germans volien protegir l'emperadriu Nijô d'aquelles cites secretes.
- - - - - -

(1) Vegeu no. 4, nota 1.
(2) Com es confirma al final de la narració es tractava dels seus germans grans : Fujiwara no Kunitsune (藤原国経, 828-908) i Fujiwara no Tomotsune (藤原基経, 836-891).
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 632.
o0o