NTCJ 08

鶴亀
Tsurukame

Obra d'autor desconegut.
Podria tractar-se un Nô dels grups de Shimogatari (下掛).Veure NTCJ.

Es una obra que acompanya les representacions de l'"Ôkina” (NTCJ).

Com les obres Takasago (NTCJ 01) i Tôbôsaku (NTCJ 07) tracta el tema de la longevitat.

Argument : Aquesta obra és un Nô “curt” i és tracta essencialment de dances rituals per desitjar llarga vida a l'emperador.
Un oficial de la cort ens explica que tothom espera l'arribada de l'emperador per començar la festa del nou any. Tothom expressa els seus desigs de longevitat. Tots són referències a la llarga vida i a les simbòliques Grua i Tortuga. Es fa un paral.lelisme entre la cort i la muntanya Hôrai (蓬莱山). Es deia que aquesta muntanya era en una illa “al mar oriental” (渤海 – El golf Bohai, al nord-est de la Xina), amb unes altres quatre illes on vivien els “immortals” de la mitologia xinesa, segons el “Shan Hai Jing” ( 山海經), que es pot traduir com “El Clàssic de Muntanyes i Mars”, un text xinès que té una antiguitat de gairebé dos mil anys. Bàsicament és una narració fabulosa de llocs geogràfics i culturals i un recull de mitologia. Descriu unes 5500 muntanyes (!) entre altres coses. En xinès Hôrai és Penglai i com hi ha una ciutat xinesa amb aquest nom s'han fet seva la llegenda i diuen que en un lloc determinat de la població hi havia hagut el port on arribaven els immortals. Una altra teoria diu que l'illa és el Japó i la muntanya el Fuji. Precisament a la llegenda xinesa es parla de que els immortals hi anaven a celebrar un banquet i el palau era d'or i argent amb joies penjant dels arbres i la primavera era eterna.
Comencen les danses de la Grua i la Tortuga, segueixen més termes laudatoris i s'acaba l'obra.


L'emperador de l'obra és Gensô (唐玄帝皇, 685-762), en xinès: Hsüan-tsung o Ming Huang, de qui es deia que durant el seu regnat la gent no tancava mai les portes de casa. També es deia que feia servir papallones per a escollir els seus amors. Feia festes fastuoses i quan arribava el moment de l'elecció deixava anar papallones i la noia que tocaven era la seleccionada.

Tsurukame – Grua i tortuga. Aquesta relació és d'origen xinès.
La grua és un símbol de llarga vida i també de la relació entre el pare i el fill, segons la filosofia confucianista. A més simbolitza també la saviesa. Es deia que quan un monjo taoista moria “es tornava una grua”.

En l'art budista japonès hi ha un canelobre en forma d'una grua sobre una tortuga
(Tsurukame shokudai - 鶴亀燭台), estri utilitzat per la “nova secta de de la Terra Pura” (Jôdo shinshuu - 浄土真宗). Normalment la grua porta al bec una flor de lotus la qual està feta de manera que pugui subjectar l'espelma.