Avui començo la meva lectura d'un clàssic absolut de la literatura japonesa : Ise Monogatari (伊勢物語): Històries d'Ise.
Hi ha biblioteques senceres d'estudis sobre tots i qualsevol aspecte del text i ha generat un nombre impressionat de treballs d'exegesi.
L'obra és fruit d'un procés d'anys ja que incorpora textos de diversos poetes de diverses procedències. La seva data de composició final és pot situar cap a l'any 980. La versió estendard que ens ha arribat es va fer al període de Kamakura (1192-1236), de la mà de Fujiwara no Teika (1162-1241). Ell va preparar el text amb 125 contes i 209 poemes. L'emprada per aquest treball és la Mana-bon (真名本).

Històricament sempre s'ha especulat amb el nom d' Ariwara no Narihira (1)) com el seu autor. El fet de tenir uns trenta-cinc poemes seus a l'Ise, trenta dels quals li són atribuïts en el Kokinwakashû (2), li van conferir una possibilitat a l'especulació, conjuntament amb les referències sobre aquest punt que trobem en molts textos de l'època, entre ells l'obra de Fujiwara no Kiyosuke , “Fukurozôshi” (3), en el “Waka dômôshô (4) de Fujiwara no Norikane, en les “Notes sobre el Kokinshû” de Kenshô (5), en el “Wakachikenshû” (6), alguns textos procedents dels arxius de la família Ariwara, etc.

Ells títols alternatius de Zaigo Chujo Nikki (在五中将日記 – El diari del coronel Zaigo / El diari de Narihira), de l'any 950, i por desprès va aparèixer el Zaigo ga Monogatari (在五が物語 - Història de Zaigo / Narihira) confirmen aquella tendència, però tot i que en el seu temps hi havia força unanimitat pel nombre de textos que apuntaven cap a Narihira la inclusió de material i esdeveniments posteriors a la data de la seva mort han deixat l'Ise Monogatari sense autor definitiu.
Tot i així molts comentaristes també han dit la seva oferint la teoria de que és del pinzell d'una Dama Ise, per això porta el seu nom, i també pel fet que la narració no. 69 parla de la visita d'un home, suposadament Narihira, a la sacerdotessa d'Ise. Cal recordar que la darrera esposa, o amant, de Narihira es deia Ise.
Se'l considera el model de l'heroi de l'obra. Tradicionalment “l'home” de l'ambigu començament de la majoria de les narracions : むかし、おとこありけり... (Fou una vegada un home.......) és Narihira.

Molts dels seus poemes són manllevats d'altres antologies clàssiques, esdevenint ell mateix posteriorment font de nombroses referències tant per a poesia i prosa com per al teatre. Entre els reculls poètics que van alimentar l'Ise trobem el Manyôshû (万葉集), Kokinwakashû (古今和歌集), Shinkokinwakashû (新古今和歌集) i Kokinwakarokujô (古今和歌六帖- 7). A partir d'aquí abreviats :
MYS / KKS / SKKS/ KKRJ.



L'Ise Monogatari va ser el primer llibre il·lustrat, no religiós, del Japó l'any 1608, i les seves il·lustracions van tenir una forta influència en les famoses “ukiyo-e” (浮世絵) del segle dinou.

Un detall : l'obra era tan popular que formava part de l'aixovar de les núvies.

La seva primera traducció a una llengua occidental va ser al rus, l'any 1923.

Com a bon clàssic té també la seva imitació : “Nise Monogatari” (仁勢物語). Una parodia que en un principi se li havia atribuït a Karasuma Mitrsuhiro (烏丸光広, 1579-1638), teoria rebutjada posteriorment.


- - - - - -



La meva traducció no és una versió moderna, tot i que en molts casos faci grinyolar l'estructura de les frases. He intentat adaptar-me al text tant com he pogut, naturalment dintre de les meves possibilitats. Per a mi ha estat un estudi de la llengua clàssica japonesa, que, indiscutiblement, ha afectat també el meu català. Però d'això es tractava, d'un estudi que ha multiplicat les meves consultes i ha rebregat, i de quina manera, els meus diccionaris.
He respectat inclús les repeticions dels verbs, dels adverbis i dels adjectius, amb alguns casos només alterats per la inclusió de nombrosos mots, prefixos i sufixos que aporten matisos per fer-ho tot més aclaridor i a vegades intel·ligible. Hi ha frases que són ambigües per manca d'elements de temps i espai. Per tot això, les edicions actuals van plenes de notes per ajudar a la seva comprensió, i moltes vegades els mateixos cronistes i comentaristes de l'Ise només poden suggerir-ne interpretacions.
He incorporat les notes imprescindibles per fer més entenedores frases i paraules, especialment els poemes, amb els seus sempiterns jocs de paraules tan apreciats pels japonesos.
El japonès de l'Ise és una llengua molt diferent de l'idioma modern. És ple de monemes gramaticals que modifiquen constantment les frases. Recordem que és força normal que al Japó es facin versions modernes dels seus clàssics, considerant la dificultat intrínseca dels textos.

Bona lectura, com indubtablement ho ha estat la meva!


- - - - - -



(1) Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ésser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ésser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).


(2) “Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


(3) “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades.
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔朝, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ésser molt conésservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄 / 奥義抄) : Notes sobre la profunditat poètica.
(4) “Wakadômôshô” (和歌童蒙林抄) : Esborrany de versos d'un infant. Text de Fujiwara no Norikane (藤原範兼, ¿ - 1165) de l'any 1139.
(5) Kenshô (顕昭, 1130?-1209?), “Notes sobre el Kokinshû” (古今集注).
(6) “Wakachikenshû” (和歌知顕集). Obra aprox. de l'any 1265, d'autor desconegut tot i que tradicionalment havia estat erròniament atribuïda a Minamoto no Tsunenobu (源経信, 1016-1097).
(7)“Kokinwakarokujô” (古今和歌六帖) : Els sis plecs de poesia japonesa antiga i moderna. Obra de l'any 987 i compilada per Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) i el príncep Kaneakira (兼明親王, 914-987). Està dividida en sis parts i 4370 poemes, dels quals més de la meitat procedeixen del Manyôshû (万葉集), del Kokinwakashû (古今和歌集) i del Gosenwakashû (後撰和歌集). L'atra meitat són d'altres antologies, jornris i també del Makura no Sôshi (枕草子).


o0o




Ise Monogatari (伊勢物語)

-1-
一段

むかし、おとこ、うゐかうぶりして、平城の京、春日の里にしるよしして、狩に往にけり。その里に、いとなまめいたる女はらから住みけり。このおとこ、かいまみてけり。おもほえず、古里にいとはしたなくてありければ、心地まどひにけり。おとこの着たりける狩衣の裾を切りて、歌を書きてやる。そのおとこ、しのぶずりの狩衣をなむ着たりける。

春日野の若紫のすり衣しのぶのみだれ限り知られず

となむ、をいつきていひやりける。ついでおもしろきことともや思けん、

みちのくの忍もぢずり誰ゆへにみだれそめにし我ならなくに

といふ歌の心ばへなり。昔人は、かくいちはやきみやびをなんしける。


Fou una vegada un xicot que tot just havia fet quinze anys (1) i anà de cacera a les seves terres de Kasuga prop de la capital, Nara (2). A Kasuga hi vivien dues germanes d'esplèndida bellesa . El xicot les entrellucà per una escletxa del tancat meravellant-se de trobar tanta formosor en aquell lloc. Es tallà un bocí d'una de les mànigues del vestit de cacera i composà uns versos que els hi envià. La seva roba era estampada amb falgueres de Shinobu (3) :
Com les tijes creuades de les falgueres porpres que pinten la meva roba així de confusos són mes sentiments. (4)
Això fou allò que confegí i elles el trobaren adient com el següent poema :
Per qui sóc confús com les entrevessades falgueres de Michinobu no és pas culpa meva..... (5)

Així de refinats foren les homes d'antany.


- - - - - -




(1) De fet el text diu “おとこ”que significa “home”, però com està seguit d' ”Uikôburi” (うゐかうぶり) he considerat més adient traduir-ho per “xicot, noi”. “うゐかうぶり”fa referència a la cerimònia de l'entrada en l'adolescència que es feia entre els 10-12 i els 15 anys, en el cas dels prínceps imperials, i 16-17 anys per a la noblesa. Es celebrava a primers d'any. Es tallaven els cabells llargs característics de la infantesa, els cabells es recollien en un nus dalt del cap, portaven un barret i roba d'adult.
(2) Nara (奈良) va la capital del Japó entre els anys 710-784.
(3) Teixit estampat molt valorat fabricat a Shinobu (信夫), antiga província de Michinoku (陸奥), actualment Fukushima (福島), que era emprat com a tribut a la cort imperial. Era una roba blanca decorada amb dissenys d'una varietat de la falguera.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no.3277 i SKKS no. 994.
(5) Poema de Minamoto no Tôru, conegut amb el sobrenom de Kawara no Sadaijin (源融 / 河原左大臣, 822-895). KKS no. 724.




o0o

NTCJ 27

二人静
Futari Shizuka


Autor : Desconegut.

Argument : Un grup de noies està recollint herbes per oferir-les al santuari de Katte, a Yoshino. Apareix una dona que els demana que portin un missatge al monjo xintoista del santuari, pregant-li que faci una cerimònia per la purificació de la seva vida pecadora. Li pregunten el seu nom però no els hi ho diu, només que havia estat al servei de Hangan (判官 : Minamoto no Yoshitsune). Les noies van a veure al monjo a corre-i-cuita i li ho expliquen. El monjo es sorprèn molt de la situació i endevina que es pot tractar de Shizuka Gozen, amant de Yoshitsune. Torna la dona i diu que és l'esperit de Shizuka, i explica els moments de la seva fugida. Després una de les noies que collia herbes s'identifica com la veritable Shizuka. Ambdues narren la dissortada fugida i mort de Yoshitsune, i ballen, “com un cos i la seva ombra” (d'aquí el títol de l'obra : Les dues Shizukes). Al final demanen al monjo una pregària per elles i desapareixen.





Shizuka Gozen (静御前, 1165 – 1211), una de les grans heroïnes de la història i la literatura japoneses. Era una “shirabyôshi” (白拍子) : ballarines molt apreciades a la cort tot i el seu origen plebeu. Era l'amant d'un altre gran personatge : Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189). És ella qui avisarà Yoshitsune del complot del seu germà Yoritomo (源 義朝, 1123-1160) per assassinar-lo a mans del monjo-guerrer Tosabô Shôshun (土佐坊昌俊, ¿-?). Ell pot fugir però ella es capturada per Yoritomo però no aconsegueix que la dona li digui l'amagatall del seu amant i l'obliga a ballar. Shizuka ho fa després de negar-s'hi moltes vegades, i entona una cançó d'amor molt trista en record de l'estimat que fa enrabiar Yoritomo. Shizuka està embarassada i l'esposa de Yoritomo, Hôjô Masako (北条 政子, 1156-1225) intercedeix per ella que sigui alliberada. Yoritomo diu que si té una nena serà perdonada però si és un noi la criatura haurà de morir. Shizuka té un noi que va ser donat a la mare de Shizuka, i ella va tornar a Kyoto on es va fer monja. Yoritomo, però, donarà ordres per matar Shizuka, Yoshitsune i el seu fill.
Hi ha altres versions amb canvis substancials, però no és possible destriar la història de la llegenda, com és el cas en moltes figures històriques.


El Heike Monogatari n´és la font principal d'ambdós personatges, conjuntament amb “Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike.


Kan.ami (観阿弥, 1333-1384), pare de Zeami ((世阿弥, 1363-1443), té també un Nô dedicat a la figura de Shizuka : Shizuka a Yoshino (吉野静).


Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Entre altres poemes d'aquesta antologia trobem el no. 19, d'autor desconegut :
み山には松の雪だにきえなくに宮こはのべのわかなつみけり

Ni al cor de la muntanya ni dalt dels pins s'ha fos la neu encara. A la capital es cull ja l'herba de primavera.


“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Periode de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.



“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.


“Kôwakamai” (幸若舞). És una mena de peça teatral que representa històries militars, semblants a les del Heike Monoagatari. Bàsicament són danses i pantomimes amb música, cant i recitatius. Tenen origen en l'època Muromachi (1333-1573).


“Sarashina Nikki” (更級日記) : Diari de Sarashina.
Es tracta d'un dels gran diaris personals de la història de la literatura japonesa.
Obra de “la filla de Sugawara Takasue” (菅原孝標女, 1008-?), així, amb aquest nom ha passat la història l'autora d'aquest clàssic indiscutible. Les migrades dades que d'ella hi ha són del seu diari.


“Tsuzuregusa” (徒然草) : Escrits des del lleure.
Un altre gran clàssic japonès. Obra de Yoshida Kenko (吉田兼好, 1283 ?-1350 ?).