27 de juny de 2020

おらが春 -05-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)



わが友魚淵といふ人の所に、天が下にたぐひなき牡丹咲きたりとて、いひつぎきゝ傳へて、界隈はさらなり、よそ國の人も足を勞して、わざ/\見に來る もの、日々多かりき。おのれもけふ通りがけに立より侍りけるに、五間ばかりに花園をしつらひ、雨覆ひの蔀など今樣めかしてりゝしく、しろ紅ゐ紫花のさま透 間もなく開き揃ひたり、其中に黒と黄なるはいひしに違はず目をおどろかす程めづらしく妙なるが、心をしづめてふたゝび花のありさまを思ふに、ばさ/\とし て、何となく見すぼらしく、外の花にたくらぶれば、今を盛りのたをやめの側に、むなしき屍を粧ひ立て竝べおきたるやうにて、さら/\色つやなし。是主人の わざくれに紙もて作りて、葉がくれにくゝりつけて、人を化すにぞありける、されど腰かけ臺の價をむさぼるためにもあらで、たゞ日々の群集に酒茶つひやして たのしむ主の心おもひやられて、しきりにをかしくなん。

紙屑もぼたん顏ぞよ葉がくれに 一茶

蛙の野邊

爰らの子どもの戯に蛙を生ながら土に埋めて諷ふていはく、ひきどのゝお死なつた、おんばくもつてとぶらひに/\/\と、口々にはやして 苡の葉を、彼うづめたる上に打かぶせて歸りぬ。しかるに本草綱目、車前草の異名を蝦蟇衣といふ、此國の俗がいろつ葉とよぶ、おのづからに和漢心をおなじくすといふべし、むかしはかばかりのざれごとさへいはれあるにや
卯の花もほろり/\や蟇の塚 一茶
此もの、諸越の仙人に飛行自在の術ををしへ、我朝天王寺には大たゝかひにゆゝしき武名を殘しき。それは昔々のことにして、今此治れる御代に隨ひ、と もに和らぎつゝ、夏の夕暮せどに莚を廣げて、福よ/\と呼べば、やがて隅の藪よりのさ/\這ひよりて、人と同じく凉む、其つら魂ひ一句いひたげにぞありけ る、さる物から長嘯子の蟲合に、歌の判者にゑらまれしは汝が生涯のほまれなるべし
ゆうぜんとして山を見る蛙哉 一茶
鶯にまかり出たよ引蟾 其角
思ふことだまつて居るか蟾 曲翠
一雫天窓なでけり引かへる 一茶
そんじよそこ爰と青田のひいき哉 ゝ
閨の蚊のぶんとばかりに燒れけり ゝ
鵜の眞似は鵜より上手な子ども哉 ゝ
寐竝んで遠夕立の評義かな ゝ
留守中も釣り放しなる紙帳かな ゝ
山番の爺が祈りし清水かな ゝ
蓮の葉に此世の露は曲りけり ゝ
狗に爰へ來よとや蝉の聲 ゝ
五月二十八日
とらが雨など輕んじて濡れにけり ゝ


Corria la brama que cal meu amic Nabuchi (31) floria sota el cel una varietat incomparable de peònia. El veïnatge certament i gent d'altres contrades s'afanyaven de propòsit per anar a veure-la i cada jorn hi ha havia una gernació. Aquest jorn també jo hi aní car hi passava.
El jardí tenia uns nou metres. Era molt ben agençat, amb un cobert enreixat per a protegir les flors de la pluja. Allà, sens ni un pam no cultivat, florien endreçades peònies blanques, vermelles i violades. Entremig d'elles n'hi havia una extraordinària i rara de color negre i groc que seduí mes ulls. Per a asserenar mon cor l'esguardí una altra vegada. La flor feia un cruix i tenia un no sé què de rònega que comparada amb les altres flors o amb una gentil donzella semblava posada allà com un cadàver maquillat, i era de pobre color. Era una facècia de l'amo, feta amb paper i lligada a les fulles de les altres flors per a decebre ña gent. Emperò, no era pas perquè cobegés cobrar un preu d'entrada. Jo m'imaginava son delit oferint a tothom el sake i te que dispensava cada jorn. Jo en era veritablement admirat.

Cares de paper
sota l'ombra de les flors
les peònies.

CAMPS DE GRANOTES
Els nens d'allà juguen a colgar una granota viva mentre reciten “La senyora granota és morta. Amb plàtans fem-li funeral, amb plàtans fem-li funeral!”. I recitant i recitant la colguen amb fulles de plàtan, ho trepitgen tot i se'n tornen.

En el “Honô Kômoku” (32) aquesta planta que és esmentada en xinès com a “planta davant de les rodes” es diu “pell de granota”, mentre que ací és dita “fulla de granota”. Hi ha, naturalment, una semblança entre la mentalitat japonesa i xinesa, i segurament aquest és el motiu d'el joc des de l'antigor.

Flors de dèutzia
a la tomba del granot
vessen llàgrimes.

Les granotes han après a volar a voluntat cap a un ermità xinès, i durant la batalla de Tennôji (33) deixaren petja de llur fama de guerreres letals. Açò és una història del passat. Ara són sotmeses a la pau del nostre temps i elles mateixes s'han apaivagat.
Els vespres d'estiu estiro l'estoreta al darrera de la casa i les crido desitjant-lis benaurança i elles s'arrosseguen calmosament des dels matolls d'allà al costat per a refrescar-se també com la gent. Tot veient llurs faccions semblen recitar poemes perquè foren escollides jutges per a l'aplec poètic “Concurs de bestioletes” de Chôsôshi (34), el gran honor de llurs vides,

És encalmada
esguardant la muntanya
una granota.

A un rossinyol
li fa una visita
una granota. (Kikaku – 35).

Allò que penses
tu t'ho calles granota
que campes aquí. (Kyôkusui – 136).

S'eixuga el cap
de la gota caiguda
una granota.

Arreu i arreu
els camps d'arròs verdejants
que tant estimo.

Al dormitori
el sorollet del mosquit
al morir cremat.

Com els cormorans
però millor encara
ho fan els infants. (37)

Ajaguts al llit
sobre el xàfec llunyà
fem discussió.

Fins i tot absent
penjada i estesa
la mosquitera.

El vell guardià
de la muntanya prega
per l'aigua pura.

Sobre les fulles
del lotus la rosada
del món es vincla.

Vine cadellet
que escoltaràs el cant
de la cigala.

VINT-I-VUITÈ JORN DE LA CINQUENA LLUNA .

Pluja de Tora
que no m'amoîna pas
mes sóc amarat. (38)
- - - - - -

– 31 – Era Hajime Sasamon (初め猿左門, ? - 1835). Era metge.
– 32 - Honsô Kômoku (本草綱目) ” Característiques essencials dels arbres i de les planyes”. Tractat de botànica xinès compilat cap a l'any 1596. En xinès : Pen-ts'ao Kang mu.
– 33 -Temple de Tennôji (天王寺), a Ôsaka. En l'obra històrica Shoku Nihongi (続日本紀?), s'esmenta que el dia set de la cinquena lluna de l'era Enryaku (延暦 – 782-806), hi va haver un aplec de vint mil granotes.
– 34 - Chôshôshi (長嘯子, 1569-1649). Era vassall de Toyotomi Hideyoshi (豊臣 秀吉, 1536/1537 – 1598).
35 - - Takarai Kikaku ( 宝井其角; 1661–1707). Deixeble de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1694). També conegut amb el nom d'Enomoto Kikaku.
36 - Suganuma Kyokusui (菅沼曲翠) , 1659?-1717). També s'escriu “菅沼曲水”, però de fet el seu nom era Suganuma Sadatsune (菅沼定常). Aquest poema és una variant de la fraseおぼしき事言はぬ腹ふくるわざ, que podríem traduir-la com “Si no dius allò que penses rebentes”. La frase es troba al capítol no. 19 del Tsurezuregusa (徒然草 ) de Yoshida Kenkō (吉田 兼好, 1283 – 1350).
37 – Referència la dita popular japonesa “"鵜のまねする烏" : Si el corb imita el cormorà s'ofega.
38 – Segons la llegenda les pluges del dia 28 de la cinquena lluna són les llàgrimes vessades per l'esposa (en altres textos era una prostituta i amant) del germà gran del clan dels Soga (曾我物語: els germans Soga). Ella era Ooiso no Tora (大磯の虎, 1175 - ?) : la dama Tora d' Ooiso. Se l'anomenava Tora (Tigre) perquè era nascuda l'any del Tigre, però sembla ser que, de fet, va néixer l'any del Xai. Les seves llàgrimes eren degudes a la mort dels dos germans Soga, Jûrô Sukenari (十郎祐成 ,1172-93) i Gorô Tokimune (五郎時致, 1174-1793). quan van anar a venjar l'assassinat del seu pare Kôzu Saburô Sukemichi (河津三郎祐道, ¿-?) a mans de Kudou Suketsune (工藤祐経, ¿-?). Jûrô va morir en el decurs de la lluita, i Gorô va ser pres i executat. Tora va plorar tant que des de llavors sempre va ploure aquell dia.
o0o

20 de juny de 2020

与謝蕪村 - 123

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR





いさゝかなをいめ乞れぬ暮の秋

Isasakana oime kowarenu kure no aki.


D'un poc de deute
em fan reclamació
finals de tardor.


行秋やよき衣きたる掛リ人
Yuku aki ya joki kinu kitaru kakariudo.


Finals de tardor
vestit de fina seda
n'és ben dependent.

跡かくす師の行方や暮の秋
Ato kakusu shi no yukigata ya kure no aki.


Sense petjades
d'on ha anat el mestre
finals de tardor.


o0o

与謝蕪村 - 122

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




餉にからき涙やとうがらし
Kareii ni karaki namida ya tougarashi.


Llàgrimes ardents
sobre l'arròs assecat
couen els bitxos.


几董と鳴瀧に遊ぶ D'esplai amb Katô a Narutaka.


茸狩や頭を擧れば峰の月
Takekari ya koube wo agureba mine no tsuki.


Tot caçant bolets
la lluna de la muntanya
sobre el meu cap. (60)

- - - - - -
60 - El segon vers té vuit síl·labes.


o0o

与謝蕪村 - 121
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR





幻住菴に曉臺が旅寢せしを訪ひて
Tot visitant Gyôdai mentre s'estava a Genjû-an.

丸盆の椎にむかしの音聞む
Marubon no shii ni mukashi no oto kikamu.

En un plat rodó
uns aglans porten ressò
de temps pretèrit. (58)


椎拾ふ横河の兒のいとま哉
Shii hirou tokawa no chigo no itoma kana.

El noi del temple
de Yokawa cull aglans
quan en folgança.


- - - - - -
58 - Katô Gyôdai (加藤 暁台, 1732-1792). Genjûan (幻住菴) : L'estança irreal, text de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1694). Bashô va estar en una cabana que va anomenar Genjû-an cap al 1690.

o0o

13 de juny de 2020

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-133-


雑 / 庵の前に、松のたてりけるをみて

Temes diversos / Tot mirant un pi que s'alça davant de la cabana.

ひさにへてわが後の世をとへよ松跡したふべき人もなき身ぞ

ひさにへて-わがのちのよを-とへよまつ-あとしのぶべき-ひともなきみぞ

Hisa ni hete-waga nochi no yo o-toeyo matsu-ato shinobubeki-hito mo naki mi zo


Tu pi de molts anys
demana per ma vida
que ha de venir
no hi haurà pas ningú
que recordi ma petja


Poema no. 1358
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-132-



雑 / おなしくにに、大師のおはしましける御あたりの山に、いほりむすひてすみけるに、月いとあかくて、うみのかたくもりなく見えけれは

Temes diversos / A la mateixa província, en la muntanya prop d'on visqué Daishi. em fiu una cabana i hi viví. Escrit quan la lluna fou molt brillant contemplant la mar sense núvols.

くもりなき山にて海の月見れば島ぞこほりの絶間なりける

くもりなき-やまにてうみの-つきみれば-しまぞこほりの-たえまなりける

Kumori naki-yama nite umi no-tsuki mireba-shima zo koori no-taema narikeru


Sense cap núvol
des del turó he mirat
la lluna al mar
les illes eren feses
en una capa de glaç

Poema no. 1356

Nota : Kûkai (空海) conegut amb el nom pòstum de Kôbô Daishi (弘法大師, 774- 835) que significa : el gran mestre que propagà l'ensenyament budista.
Va ser el fundador de la secta Shingon (真言宗 – Shingon-shû), una de les escoles més importants del budisme japonès.
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-131-



雑 / さぬきにまうてて、まつやまのつと申す所に、院おはしましけん御あとたつねけれと、かたもなかりけれは

Temes diversos / Aní a Sanuki i en un lloc dit el Port de Matsuyama cerquí on l'emperador retirat havia viscut, mes no en trobí cap resta.

松山の波のけしきはかはらじをかたなく君はなりましにけり

まつやまの-なみのけしきは-かはらじを-かたなくきみは-なりましにけり

Matsuyama no-nami no keshiki wa-kawaraji o-kata naku kimi wa-narimashinikeri


No han canviat
d'aparença les ones
de Matsuyama
però de vós mon senyor
no hi ha cap petjada

Poema no. 1354
Nota : Es tracta de l'emperador Sutoku (崇徳天皇, 1118-1164).
o0o

6 de juny de 2020

落窪物語 -73-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かくて年月経るに、めでたきことどもなむ、まさりける。大弐は、たひらかにくだり着きて、左の大殿に物いと多く奉りたまへり。左の大殿の太郎、十四にて御冠、姫君、十三にて御裳着せたてまつりたまふ。「二郎君をも落させじ」と、せさせたてまつりたまふに、父おとど「かくいどませたまふ」と笑ひたまふ。
 年返りては、姫君、内裏に参りたまはむとて、限りなくかしづきたまふほどに、はかなくて年返りぬ。二月に参らせたまふ。書かずとも、儀式ありさま思ひやれ。限りなくをかしげにおはすれば、いと時めきたまふに、いとど后の宮思ひきこえたまひつれば、なじめさぶらひたまふ人々よりも、こよなく花やぎたまふ。
 播磨の守は辨ひなりたまひにけり。かの衛門が夫の三河の守は左少辨にてなむありける。弁の北の方にて、あまたの子生み出でて、いとおもおもしくて参りまかでしける。
 かかるほどに、大殿、御心ち悩みたまひて、太政大臣返したてまつりたまへど、帝、さらに用ひたまはねば、「いといたう老いたはべれど、おほやけを見たてまつりはべらざらむが悲しさに、今まで参りはべりつるなり。今年なむ、つつしむべき年にはべれば、このりはべらむと思ひたまふるに。この族にては、おほやけのやむごとなからむまつりごとに参らせでは、びんなかるべし。辞したてまつる代りには、左大臣をなさせたまへ。さてけしう侍らざめり。されば、翁よりも御後見はいとよあくしはびりなむ」と、后の宮して、せめて申させたまひければ、帝「何かは。生きてものしたまはむこそ、うれしからめ」とて、左のおとどを太政大臣には、なしたてまつりたまふ。世人「まだ四十になりたまはで、位を定めたてまつることよ」と驚きあへり。
 御むすめの女御、后にゐたまひぬ。宮の亮に少将を中将になしてなむ、せさせたまひける。兵衛の佐たち、皆喜びしたまふ。太郎の兵衛の佐、左近衛の少将になりたまひぬ。おほぢおとど「わが兵衛の佐、遅くなしたまふ」と宣へば、「いとわりなきこと。おのれは、子の限りを、事の始めには、いかがしはべらむ」と申したまへば、「これは御子かは。翁の五郎に侍れば、何かは人のそしりにならむ。先には、御太郎、左近、のつかさにはなりにしかば、こたみは右近衛の少将をなせ。叔父にて、甥になり劣るやうやはある」と宣ひて、「よしよし、しぶしぶに思ひたまふめり」と、内裏にせちに奏せさせたまひて、右近衛の少将になしたまひて、「かうてこそ見め。この子とく生れたらましかば、かれにぞ、わが官爵も譲らまし」とぞ宣ひける。愛しうしたまふとは、世の常なりや。大殿の北の方、御さいはひを、「めでたしとは古めかしや。落窪に単の御袴のほどは、かく太政大臣の御北の方、后の母と見えたまはざりき」とぞ、なほ昔の人々は、言ひけるに、まそかごとも言ひける。
 三の君を、中宮の御匣殿になむなしたてまつりたまへりける。
 帥は任果てて、いとたひらかに四の君の来たるを、北の方、うれしと思したり。ことわりぞかし。かく栄えたまふを、よく見よとや神仏も思しけむ、とみにも死なで七十余までなむ、いましける。大殿の北の方「いといらく老いたまふめり。功徳を思はせ」と宣ひて、尼に、いとめでたくてなしたまへりけるを、喜び宣ひ、いますかりける。「世にあらむ人、継子憎むな。うれしきものはありける」と宣ひて、また、うち腹立ちたまふ時は、「魚のほしきに、われを尼になしたまへる、生まぬ子は、かく腹きたなかりけり」となむ宣ひける。夜にたまひて後も、ただ大殿のいかめしうしたまひける。
 右衛門は宮の掌侍になりにけり。後々のことは、次々、出で来べし。
 この少将の君達、一よろひになむ、なりあがりたまひける。おほぢおとど、うせたまひにけれども、「われ思はば、ななし落しそ」と、返す返す宣ひたまひける。左大将、右大将にてぞ、続きてなりあがりたまひける。母北の方、御さいはひ、言はずともげにと見えたり。
 帥は、この殿の御徳に、大納言になりたまへり。
 面白は、病重くて法師になりにければ、音にも聞えぬなるべし。
 かの典薬の助は、蹴られたりし病にて、死にけり。「これ、かくておはするも、見ずなりぬるぞ、くちをしき。などて、あまり蹴させけむ。しばし生けておいたらんものを」とぞ、男君宣ひける。
 女御の君の御家司に和泉の守なりて、御徳いみじう見ければ、昔のあこき、今は典侍になるべし。典侍は二百まで生けるとや。


I passà el temps, cada vegada més venturós.

El Sochi arribà a Tsukushi sa i estalvi i envià molts presents al ministre de l'Esquerra. El fill gran del ministre, amb ja catorze , celebrà sa majoria d'edat. La filla, amb tretze anys, es posà la “primera faldilla” (112). El segon fill, tot i més jove, no fou exclòs i celebrà també la majoria d'edat. Son avi, el primer ministre, digué tot rient que si hagués estat altrament s'haurien disputat.

La segona lluna de l'any nou la filla que havien educat amb tota cura entrà a la cort com a consort imperial. No cal dir res de l'esplendor de la cerimònia. Per sa bellesa sens parió es guanyà el cor de l'emperador i per l'afecte que li tenia l'emperadriu-mare, sa tieta, des d'un bon principi gaudí d'una posició que ningú no havia assolit abans.

El governador de Harima rebé el títol de controlador. L'espòs d'Emon, governador de Mikawa, fou nomenat Sashôben (113). Sa Kita no Kata, Emon, tenia molts fills i visitava Ochikubo amb tota solemnitat.

El primer ministre havia demanat diverses vegades de deixar el càrrec per raons de salut mes l'emperador no ho havia acceptat pas.

– Em faig massa vell – digué el primer ministre – i em desplau molt no poder atendre mes deures a la cort com sempre he fet. Enguany és temps de mal averany, així he decidit de recloure'm a casa. Seria molt improcedent no poder portar a cap mes obligacions. Poseu el càrrec a disposició del ministre de l'Esquerra. No és pas persona deshonesta, i seria de millor acompliment que no jo mateix.

També l'emperadriu-mare hi intercedí i l'emperador pensà que per què s'hi hauria d'oposar si el més important era que continués en vida. Així doncs, el ministre de l'Esquerra fou nomenat primer ministre i hom exclamà admirat :

– No té encara quaranta anys i ja ha assolit la màxima dignitat possible!

Sa filla esdevingué emperadriu. El Shôshô fou promocionat a Miuya no Suke (114) i Chûjô. Dels dos fills del ministre, que ambdós ja eren Hyôe no Suke (115), el gran rebé el càrrec de Sakone no Shôshô (116). L'avi demanà a son fill, el ministre, per què son Hyôe no Suke no havia estat també promocionat.

– Perquè no seria de raó que quan començo mon càrrec promocioni mes dos fills per igual.
– No és ton fill! És mon cinquè fill. Qui t'ho ha de retreure? Ja has nomenat Sakone no Shôshô ton fill gran, nomena ara doncs l'altre Ukone no Shôshô (117). On s'ha vist que el nebot tingui més rang que l'oncle? Bé, bé, veig que no ho faràs.

I llavors l'avi anà a la cort i aconseguí que el noi esdevingués Ukone no Shôshô.

– Ara està bé. Si fos més gran li hauria deixat el càrrec a ell.

Son amor d'avi no tenia parió en aquest món!

Gran era la felicitat de la Kita no Kata del primer ministre (118).

– Qui hauria dit que aquella Ochikubo que vestia roba senzilla sens folrar seria la Kita no Kata d'un primer ministre i mare d'una emperadriu?

Deia d'amagat la gent que la coneixia d'abans.


La tercera dama rebé el càrrec de cap del guarda-roba imperial. A la cloenda de son manament el Sochi i la quarta dama tornaren sans i estalvis a la capital amb tota la joia de la Kita no Kata, sa mare. Era segurament designi dels déus que visqués fins als setanta anys i poder veure així la prosperitat assolida.

La Kita no Kata del primer ministre li digué :

– Sou ja molt vella. Dediqueu-vos a la benmereixença de la vida futura.

La vella Kita no Kata fou cofoia per l'exhortació a fer-se monja.

– Ningú en el món no hauria de tenir malvolença als fills adoptius. Tenir-ne és una benaurança.

Emperò, quan s'enrabiava deia :

– Ella m'ha fet fer monja sabent com m'agrada el peix. Els fills que no són de ton ventre són molt arters.

Quan ella morí el primer ministre li féu unes solemnes exèquies.

Emon fou designada dama d'honor de l'emperadriu. Després continuarem parlant d'ella.

Els dos fills del primer ministre reberen més nomenaments i sempre ensems. El vell ministre havia traspassat i ses darrers mots foren :

– Per consideració a mi, no desatenguis el petit a favor del gran.

I ell ho acomplí amb noblesa. Quan el gran fou Sadaishô (119) el petit fou Udaishô (120). La felicitat de llur mare era absoluta.

El Sochi fou promocionat a Dainagon mercès a la influència del primer ministre.

El Hyôbu no Shôyû (121) després d'una llarga malaltia entrà en religió i no n'hem sentit a parlar més.

El Tenyaku no Suje (122) no es recuperà de les puntades de peu i ja era mort. El primer ministre digué a Ochikubo :

– És una pena que no hagi pogut viure més per a poder veure ta benaurança- Per que hauria d'haver permès tantes puntades de peu! Tan de bo si hagués pogut viure una mica més.

Per mediació de l'emperadriu, quan era encara consort imperial, l'espòs de la tieta d'Akogi, el governador d'Izumi, rebé el càrrec de Keishi (123).

L'antigament anomenada Akogi era ara sotsdirectora del servei intern de l'emperadriu. Es diu que visqué fins als dos-cents anys.

- - - - - -

112 - 裳着 : cerimònia de “Posar-se la primera faldilla” que es feia als 12-13 anys (ja esmentat en la nota no. 2).
113 – Evidentment es tracta dels coneguts Akogi i Tachihaki, ara ja amb els seus nous títols i càrrecs. Sashôben (左少辨) : Sotscontrolador de l'Esquerra.
114 - Miya no suke (宮の亮) : Adjunt al palau imperial.
115 - Hyôe no suke (兵衛の佐) : Adjunt al cos de la guàrdia imperial.

116 - Sakyôe no shôshô (左近衛の少将) :Tinent de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial.

117 - Ukyôe no shôshô (右近衛の少将) :Tinent de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial.
118 - Dajôdaijin no Kita no Kata (太政大臣の御北の方 / 大殿の北の方) : Ochikubo.
119 - Sataishô (左大将) : General de de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial.
120 - Udaishô (右大将) : General de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial.
121 –Hyôbu no Shôyû (兵部の少輔), l'anomenat “Cavall-cara-blanca”. Vegeu el capítol no. 33.
122 - Tenyaku no Suke (典薬の助) : Sotsdirectora de l'oficina de medecina. Vegeu el capítol no. 45.

123 - Keishi (家司) : Adjunt a un alt càrrec del palau imperial.

終り