おらが春 -05-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)

わが友魚淵といふ人の所に、天が下にたぐひなき牡丹咲きたりとて、いひつぎきゝ傳へて、界隈はさらなり、よそ國の人も足を勞して、わざ／＼見に來る もの、日々多かりき。おのれもけふ通りがけに立より侍りけるに、五間ばかりに花園をしつらひ、雨覆ひの蔀など今樣めかしてりゝしく、しろ紅ゐ紫花のさま透 間もなく開き揃ひたり、其中に黒と黄なるはいひしに違はず目をおどろかす程めづらしく妙なるが、心をしづめてふたゝび花のありさまを思ふに、ばさ／＼とし て、何となく見すぼらしく、外の花にたくらぶれば、今を盛りのたをやめの側に、むなしき屍を粧ひ立て竝べおきたるやうにて、さら／＼色つやなし。是主人の わざくれに紙もて作りて、葉がくれにくゝりつけて、人を化すにぞありける、されど腰かけ臺の價をむさぼるためにもあらで、たゞ日々の群集に酒茶つひやして たのしむ主の心おもひやられて、しきりにをかしくなん。

紙屑もぼたん顏ぞよ葉がくれに 一茶

蛙の野邊

爰らの子どもの戯に蛙を生ながら土に埋めて諷ふていはく、ひきどのゝお死なつた、おんばくもつてとぶらひに／＼／＼と、口々にはやして 苡の葉を、彼うづめたる上に打かぶせて歸りぬ。しかるに本草綱目、車前草の異名を蝦蟇衣といふ、此國の俗がいろつ葉とよぶ、おのづからに和漢心をおなじくすといふべし、むかしはかばかりのざれごとさへいはれあるにや
卯の花もほろり／＼や蟇の塚 一茶
此もの、諸越の仙人に飛行自在の術ををしへ、我朝天王寺には大たゝかひにゆゝしき武名を殘しき。それは昔々のことにして、今此治れる御代に隨ひ、と もに和らぎつゝ、夏の夕暮せどに莚を廣げて、福よ／＼と呼べば、やがて隅の藪よりのさ／＼這ひよりて、人と同じく凉む、其つら魂ひ一句いひたげにぞありけ る、さる物から長嘯子の蟲合に、歌の判者にゑらまれしは汝が生涯のほまれなるべし
ゆうぜんとして山を見る蛙哉 一茶
鶯にまかり出たよ引蟾 其角
思ふことだまつて居るか蟾 曲翠
一雫天窓なでけり引かへる 一茶
そんじよそこ爰と青田のひいき哉 ゝ
閨の蚊のぶんとばかりに燒れけり ゝ
鵜の眞似は鵜より上手な子ども哉 ゝ
寐竝んで遠夕立の評義かな ゝ
留守中も釣り放しなる紙帳かな ゝ
山番の爺が祈りし清水かな ゝ
蓮の葉に此世の露は曲りけり ゝ
狗に爰へ來よとや蝉の聲 ゝ
五月二十八日
とらが雨など輕んじて濡れにけり ゝ


Corria la brama que cal meu amic Nabuchi (31) floria sota el cel una varietat incomparable de peònia. El veïnatge certament i gent d'altres contrades s'afanyaven de propòsit per anar a veure-la i cada jorn hi ha havia una gernació. Aquest jorn també jo hi aní car hi passava.
El jardí tenia uns nou metres. Era molt ben agençat, amb un cobert enreixat per a protegir les flors de la pluja. Allà, sens ni un pam no cultivat, florien endreçades peònies blanques, vermelles i violades. Entremig d'elles n'hi havia una extraordinària i rara de color negre i groc que seduí mes ulls. Per a asserenar mon cor l'esguardí una altra vegada. La flor feia un cruix i tenia un no sé què de rònega que comparada amb les altres flors o amb una gentil donzella semblava posada allà com un cadàver maquillat, i era de pobre color. Era una facècia de l'amo, feta amb paper i lligada a les fulles de les altres flors per a decebre ña gent. Emperò, no era pas perquè cobegés cobrar un preu d'entrada. Jo m'imaginava son delit oferint a tothom el sake i te que dispensava cada jorn. Jo en era veritablement admirat.

Cares de paper
sota l'ombra de les flors
les peònies.

CAMPS DE GRANOTES
Els nens d'allà juguen a colgar una granota viva mentre reciten “La senyora granota és morta. Amb plàtans fem-li funeral, amb plàtans fem-li funeral!”. I recitant i recitant la colguen amb fulles de plàtan, ho trepitgen tot i se'n tornen.

En el “Honô Kômoku” (32) aquesta planta que és esmentada en xinès com a “planta davant de les rodes” es diu “pell de granota”, mentre que ací és dita “fulla de granota”. Hi ha, naturalment, una semblança entre la mentalitat japonesa i xinesa, i segurament aquest és el motiu d'el joc des de l'antigor.

Flors de dèutzia
a la tomba del granot
vessen llàgrimes.

Les granotes han après a volar a voluntat cap a un ermità xinès, i durant la batalla de Tennôji (33) deixaren petja de llur fama de guerreres letals. Açò és una història del passat. Ara són sotmeses a la pau del nostre temps i elles mateixes s'han apaivagat.
Els vespres d'estiu estiro l'estoreta al darrera de la casa i les crido desitjant-lis benaurança i elles s'arrosseguen calmosament des dels matolls d'allà al costat per a refrescar-se també com la gent. Tot veient llurs faccions semblen recitar poemes perquè foren escollides jutges per a l'aplec poètic “Concurs de bestioletes” de Chôsôshi (34), el gran honor de llurs vides,

És encalmada
esguardant la muntanya
una granota.

A un rossinyol
li fa una visita
una granota. (Kikaku – 35).

Allò que penses
tu t'ho calles granota
que campes aquí. (Kyôkusui – 136).

S'eixuga el cap
de la gota caiguda
una granota.

Arreu i arreu
els camps d'arròs verdejants
que tant estimo.

Al dormitori
el sorollet del mosquit
al morir cremat.

Com els cormorans
però millor encara
ho fan els infants. (37)

Ajaguts al llit
sobre el xàfec llunyà
fem discussió.

Fins i tot absent
penjada i estesa
la mosquitera.

El vell guardià
de la muntanya prega
per l'aigua pura.

Sobre les fulles
del lotus la rosada
del món es vincla.

Vine cadellet
que escoltaràs el cant
de la cigala.

VINT-I-VUITÈ JORN DE LA CINQUENA LLUNA .

Pluja de Tora
que no m'amoîna pas
mes sóc amarat. (38)
- - - - - -

– 31 – Era Hajime Sasamon (初め猿左門, ? - 1835). Era metge.
– 32 - Honsô Kômoku (本草綱目) ” Característiques essencials dels arbres i de les planyes”. Tractat de botànica xinès compilat cap a l'any 1596. En xinès : Pen-ts'ao Kang mu.
– 33 -Temple de Tennôji (天王寺), a Ôsaka. En l'obra històrica Shoku Nihongi (続日本紀?), s'esmenta que el dia set de la cinquena lluna de l'era Enryaku (延暦 – 782-806), hi va haver un aplec de vint mil granotes.
– 34 - Chôshôshi (長嘯子, 1569-1649). Era vassall de Toyotomi Hideyoshi (豊臣 秀吉, 1536/1537 – 1598).
35 - - Takarai Kikaku ( 宝井其角; 1661–1707). Deixeble de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1694). També conegut amb el nom d'Enomoto Kikaku.
36 - Suganuma Kyokusui (菅沼曲翠) , 1659?-1717). També s'escriu “菅沼曲水”, però de fet el seu nom era Suganuma Sadatsune (菅沼定常). Aquest poema és una variant de la fraseおぼしき事言はぬ腹ふくるわざ, que podríem traduir-la com “Si no dius allò que penses rebentes”. La frase es troba al capítol no. 19 del Tsurezuregusa (徒然草 ) de Yoshida Kenkō (吉田 兼好, 1283 – 1350).
37 – Referència la dita popular japonesa “"鵜のまねする烏" : Si el corb imita el cormorà s'ofega.
38 – Segons la llegenda les pluges del dia 28 de la cinquena lluna són les llàgrimes vessades per l'esposa (en altres textos era una prostituta i amant) del germà gran del clan dels Soga (曾我物語: els germans Soga). Ella era Ooiso no Tora (大磯の虎, 1175 - ?) : la dama Tora d' Ooiso. Se l'anomenava Tora (Tigre) perquè era nascuda l'any del Tigre, però sembla ser que, de fet, va néixer l'any del Xai. Les seves llàgrimes eren degudes a la mort dels dos germans Soga, Jûrô Sukenari (十郎祐成 ,1172-93) i Gorô Tokimune (五郎時致, 1174-1793). quan van anar a venjar l'assassinat del seu pare Kôzu Saburô Sukemichi (河津三郎祐道, ¿-?) a mans de Kudou Suketsune (工藤祐経, ¿-?). Jûrô va morir en el decurs de la lluita, i Gorô va ser pres i executat. Tora va plorar tant que des de llavors sempre va ploure aquell dia.
o0o