徒然草 - 178 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -178- - - -

ある所の侍（さぶらひ）ども、内侍所〔宮中内侍所、鏡を奉安せる所〕の御（み）神樂を見て人に語るとて、「寶劒〔三種の神器の一なる天叢雲劒〕をばその人ぞ持ち給へる。」などいふを聞きて、内裏なる女房の中に、「別殿の行幸（ぎゃうかう）には、晝御座（ひのござ）の御劒（ぎょけん）にてこそあれ。」と忍びやかにいひたりし、心憎かりき。その人、ふるき典侍なりけるとかや。 - - - Els samurais d’una família noble explicaven una representació de danses “kagura” (304) que havien vist : - .....I aquell home s’emporta l’espasa sagrada (305). D’entre les dames de companyia de palau una ho sentí i digué en veu baixa : - Quan sa majestat va a una altra dependència de palau porta amb ell l’espada del pavelló diürn. Quin bon gust! M’afiguro que aquesta persona era d’antic al servei de palau. - - - - - - 304 – (304 – 01) Danses que es celebraven als temples xintoistes. 305 – (304 – 03) “Sanshu no Jingi” (三種の神器): Els tres tresors sagrats de l'imperi. Són : “Yata no kagami” (八咫鏡) – El mirall “Yasakani no magatama” (八尺瓊曲玉) – La joia “Kusanagi-no-Tsurugi” (草薙の剣) – L'espasa. Originalment era “Ama-no-Murakumo-no-Tsurugi” (天叢雲剣). S'ha de recordar que tot i que es diu que l'espasa és guardada al santuari xintoista d'Atsuta (熱田神宮), ningú no l' ha vist perquè no ho permeten. Fa uns anys un equip de la televisió pública del Japó va anar-hi per fer-ne un reportatge però no els van deixar entrar, ni ensenyar-la, evidentment. Segons el “Heike Monogatari” (平家物語), durant el decurs de la batalla final a Dannoura entre els Minamoto i els Taira els tres tresors van caure a l'aigua i només es van poder recuperar el mirall i la joia. L'espasa no es va trobar mai. L'espasa representa el valor, el mirall la saviesa i le joia la benevolència. La joia és al palau imperial de Tokyo i el mirall al gran santuari d'Ise. Des de l'any 690 la presentació dels tres tresors que fan els monjos a l'emperador és la part central de la cerimònia d'entronització. La cerimònia no és pública i la tradició exigeix que siguin contemplats únicament per l'emperador i algunes personalitats religioses; degut a això no existeixen fotografies ni dibuixos. Si són peces originals ja és una altra cosa. - - - o0o