ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 04
Kamo no Chômei (鴨長明)
又、おなじ年の六月(みなづき)の頃、俄に都(みやこ)、遷(うつ)り侍りき。いと、思ひの外なりし事なり。大方、この京のはじめを聞けば、嵯峨天皇の 御時、都と定まりにけるより後、既に數百歳を經たり。ことなる故なくて、たやすく改まるべくもあらねば、これを世の人、やす(安)からず。愁へあへるさ ま、ことわり(理)にも過ぎたり。
されど、とかくいふかひなくて、御門(みかど)より始め奉りて、大臣・公卿、皆ことごとく移りたまひぬ。世に仕(つか)ふるほどの人、誰かひとり、故郷に 殘り居らむ。官・位に思ひをかけ、主君の蔭をたのむ程の人は、「一日なりとも、疾(と)く移らむ」と励む。時を失ひ、世にあまされて、期する所なき者は、 愁へながらとまり居り。
軒を爭ひし人の住居、日を經つゝ荒れ行く。家は毀(こぼ)たれて淀川に浮び、地は目の前に畠となる。人の心、皆あらたまりて、唯(ただ)、馬・鞍をのみ重くす。牛・車を用とする人なし。西南海の所領を願ひ、東北の莊園をば好まず。
その時、おのづから事の便りありて、津の國の今の京に到れり。所の有樣を見るに、その地、狭く條里を割るに足らず。北は山にそひて高く、南は海に近くて 下れり。波の音、常にかまびすしくて、鹽風(しおかぜ)殊(こと)にはげし。内裏(だいり)は山の中なれば、かの木丸殿(きのまるどの)もかくやと、なか なか樣かはりて、優なるかたも侍りき。
日々にこぼち、川もせ(狭)に、運びくだす家、いづくに作れるにかあらん。なほ空しき地は多く、作れる家は少なし。故郷は既に荒れて、新都はいまだ成ら ず。ありとしある人は、みな浮雲の思いをなせり。もとよりこの處に居たるものは、地を失ひて愁う。今うつり住む人は、土木の煩ひあることを嘆く。道の邊り を見れば、車に乘るべきは馬に乘り、衣冠・布衣(ほい)なるべきは、直垂(ひたたれ)を著たり。都のてぶり、忽ちに改りて、ただ鄙(ひな)びたる武士に異 ならず。
Cap a la sisena lluna de l'any quatre de l'era Jishô es decidí sobtadament de traslladar la capital, fet absolutament inesperat. Si us pregunteu sobre els orígens de la capital, fou durant el regnat de l'emperador Saga (25) qui l'establí fa ja més de quatre-cents anys. Hi havia d'haver algun motiu car no era pas senzill fer aital canvi, així doncs, que hi hagués gent que s'amoïnés molt fou, de fet, raonable. Emperò, tot i així, fou debades.
L'emperador primer, després els ministres i els dignataris s'hi traslladaren. Qui d'aquells que podien ocupar algun càrrec restaria a la vella capital? Aquells que volien una posició i que els hi calgués el suport imperial s'apressaren a traslladar-s'hi sens perdre ni un jorn. Aquells que no podien esperar res del futur hi restaren afligits.
De les mansions que abans havien rivalitzat amb llurs teulades passaren els jorns i s'enrunaren. Les cases desmuntades suraven pel riu Yodo i els terrenys davant dels ulls esdevenien terres de conreu.
La mentalitat de la gent havia canviat; ara només es preuaven els cavalls i els arreus. Ningú ja no en necessitava de bous ni carruatges. Hom volia els territoris de les mars del sud i l'oest, els de l'est i del nord no agradaven a ningú.
Aquell temps, casualment, aní per afers a la província de Settsu on ho havia la nova capital. Viu la disposició del lloc, un terreny estret on no s'hi podien traçar districtes amb avingudes perpendiculars. Al nord l'encerclaven altes muntanyes i al sud es precipitava vora la mar. El soroll era eixordador i el vent salabrós era molt violent.
El palau era al mig de la muntanya, transformat en un altre Kinomarodono (26), superant-lo inclús. On s'alçarien les cases que s'havien desmuntat jorn rere jorn i transportades pel riu atapeït? Hi havia molt de terreny lliure i poques cases construïdes. L'antiga capital era ja desfeta i la nova era encara per fer. La gent que hi era es sentia com núvols a la deriva. Aquells que sempre hi havien viscut eren desolats i aquells que s'hi acabaven de traslladar es planyien de les grans obres que s'hi havien de fer.
Pel camí observí que uns que haurien d'anar en carrossa ara ho feien a cavall, altres que haurien de portar barrets i induments de la cort vestien ara roba vulgar. Els costums de la capital s'havien alterat tot de sobte i ningú no es diferenciava d'un rudimentari guerrer.
- - - - - -
25.- De fet, l’emperador Saga va regnar del 809 al 823 i Heian-Kyô (el nom de Kioto en aquella època) va ser fundada l’any 794, durant el govern de l’emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806), el pare de Saga. Kanmu ja havia traslladat la capital a Nara el 784 i deu anys després la va tornar a canviar a Heian-Kyô. No obstant això, sembla que hi ha una teoria segons la qual Kioto potser no va ser la capital oficial fins a l’època de Saga.
26.- Kinomarodono (木丸殿) : Pavelló de troncs d'arbre. Nom d'una residència imperial feta amb troncs d'arbre sense escorçar. Esmentat en molts textos, entre ells el “Ôjôyôshû” (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
o0o
28 de gener del 2011
ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 03
Kamo no Chômei (鴨長明)
また、治承四年卯月の頃、中御門京極のほどより、大きなる辻風おこりて、六條わたりまで、吹きける事侍りき。
三四町を吹きまくる間に、こもれる家ども、大きなるも小さきも、一つとして破れざるはなし。さながら、平に倒れたるもあり。桁・柱ばかり、殘れるもあ り。門を吹き放ちて、四・五町が外に置き、又、垣を吹き拂ひて、鄰と一つになせり。いはんや、家の内の寶、數を盡して空にあがり、檜皮(ひはた)・葺板 (ふきいた)の類、冬の木の葉の風に亂るゝがごとし。
塵を煙のごとく吹き立てたれば、すべて目も見えず。おびたゞしくなりとよむほどに、物いふ聲も聞えず。かの地獄の業(ごう)の風なりとも、かばかりにこそ はとぞ覺ゆる。家の損亡せるのみにあらず、これを取り繕ふ間に、身を害(そこな)ひて、かたはづける人、數を知らず。この風、坤(ひつじさる)の方に移り 行きて、多くの人の歎きをなせり。
「辻風は常に吹くものなれど、かゝることやある。たゞごとにあらず、さるべき物のさとしか」などぞ、疑ひ侍りし。
Una altra vegada, cap a la quarta lluna de l'era Jishô (24), de la banda de Nakamikado i Kyôgoku, una gran turbulència s'alçà i arribà fins a Rokujô. Arrasà tres o quatre blocs i de les cases que hi havia, grans i petites, totes foren destruïdes. Altres s'esfondraren completament. D'altres només en restaren bigues i columnes. Les portes arrencades per la ventada caieren quatre o cinc blocs més enllà, i els terrenys, ara sens les tanques arrabassades per l'oratge, feren del veïnat un sol espai. Els objectes de les cases voleiaren tots pels aires. Les escorces dels xiprers i els joncs de les teulades foren llençats per la tempesta com fulles a l'hivern. La pols com una fumera no deixà veure res. El bramul era tan eixordador que no es sentien les veus. No crec que el vent de l'infern pugui ésser pitjor. No només les cases patiren destrosses, de tota la gent que intentà adobar-les no se'n saben els ferits i els malmesos. El vent es desplaçà cap a l'austre causant la desolació de molta gent.
Sempre n'hi ha hagut de turbulències, emperò, cap com aquella. No seria potser un missatge dels déus?
- - - - - -
24.- Durant aquesta era, l'any 1180, es va produir el trasllat de la capital a Fukuhara, localitat veïna de l’actual ciutat de Kobe, ordenat per Taira no Kiyomori (平清盛, 1118-1181). Kiyomori vivia allà i volia desenvolupar les rutes comercials marítimes per tot el mar interior del Japó i amb la Xina dels Song, per això ja havia ampliat el port de la ciutat i ell s’hi havia fet construir un esplèndid palau. Kamo tenia vint-i-sis anys.
o0o
Publicado por Jordi Escurriola los 12:51 0 comentarios