竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -25-


富士の煙

その後、翁・女、血の涙を流して惑へど、かひなし。あの書おきし文を読み聞かせけれど、 「なにせむにか命もをしからむ。たがためにか。何事も用もなし」とて、薬も食はず、やがて起きもあがらで、病み臥せり。中將、人々具して帰りまゐりて、か ぐや姫を、え戰ひ止めずなりぬる事、こまごまと奏す。薬の壺に御文そへ、まゐらす。ひろげて御覧じて、いといたくあはれがらせ給て、物もきこしめさず。御 遊びなどもなかりけり。大臣上達を召して、「いづれの山か天に近き」と問はせ給ふに、ある人奏す、「駿河の国にあなる山なん、この都も近く、天も近く侍 る」と奏す。これを聞かせ給ひて、
　　　逢ことも涙にうかぶ我身には死なぬくすりも何にかはせむ
かの奉る不死の薬に、又、壺具して、御使に賜はす。勅使には、つきのいはかさといふ人を 召して、駿河の国にあなる山の頂にもてつくべきよし仰せ給ふ。嶺にてすべきやう教へさせ給ふ。御文、不死の薬の壺ならべて、火をつけて燃やすべきよし仰せ 給ふ。そのよしうけたまはりて、つはものどもあまた具して山へ登りけるよりなん、その山を「ふじの山」とは名づけゝる。その煙、いまだ雲のなかへたち上る とぞ、言ひ伝へたる。




LA FUMERA DE LA MUNTANYA DE FUJI



Després d'això, el vell i la vella ploraren llàgrimes de sang, mes endebades. Llegiren la lletra que ella els hi havia deixat, emperò, es deien :

-Què ens dóna ànsia de viure? Per a qui? No en tenim pas cap esma!

Ni menjaren ni prengueren cap medecina i aviat s'allitaren malalts per no llevar-se més.

El comandant tornà a palau amb la tropa i informà amb detall de llur incapacitat per lluitar i guardar Kaguyahime. Lliurà a l'emperador el flascó amb l'elixir i la lletra. L'emperador l'obrí i llegí, en fou consternat, i no volgué menjar ni gaudir de cap entreteniment. Convocà ministres i nobles i els hi preguntà :

-Quina és la muntanya més propera al cel?

Un d'ells respongué :

Una muntanya de la província de Suruga, és prop de la capital i prop del cel.

Sentint això, l'emperador composà en resposta als versos de Kaguyahime :

Mes llàgrimes són per no poder veure't,
Per què doncs l'elixir de la immortalitat?

Lliurà el flascó i la lletra a un missatger imperial de nom Tsuki no Iwakasa i li ordenà de portar-ho al cim d'aquella muntanya de la província de Suruga, i li'n donà instruccions d'allò que s'havia de fer al cim. Havia de posar la lletra i el flascó un al costat de l'altre i calar-hi foc fins a cremar-ho tot.
Així instruït, amb una bona tropa pujà la muntanya i li posaren el nom de “muntanya de Fuji” (25), i duien que la fumera encara s'enlaire cap als núvols. I aquesta n'és la tradició.


- - - - - -

25 – Joc de paraules :
不 (fu) : negació +死 (shi) : mort.

No obstant això l'etimologia actual és : 富 (fu) : riquesa + 土 (shi) : terra.


終

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -24-


天人の中に持たせたる箱あり。天の羽衣入れり。又あるは不死の薬入れり。ひとりの天人言 ふ、「壺なる御藥たてまつれ。穢き所の物きこしめしたれば、御心地悪しからむものぞ」とて、もて寄りたれば、わづか嘗め給ひて、すこし形見とて、脱ぎおく 衣に包まんとすれば、ある天人包ませず。御衣をとり出て着せんとす。その時にかぐや姫、「しばし待て」と言ふ。「衣着せつる人は、心異になるなりといふ。 もの一言言ひおくべき事ありけり」と言ひて、文書く。天人、おそしと心もとながり給ふ。かぐや姫、「もの知らぬこと、なのたまひそ」とて、いみじく靜か に、公に御文たてまつり給ふ。あわてぬさまなり。「かくあまたの人を賜ひて止めさせ給へど、許さぬ迎へまうで来て、とりゐてまかりぬれば、くちをしく悲し きこと。宮仕へ仕うまつらずなりぬるも、かくわづらはしき身にて侍れば。心得ず思しめされつらめども、心強くうけたまはらずなりにし事、なめげなる物に思 しめし止められぬるなん、心にとゞまり侍りぬる」とて、
　　今はとて天の羽衣きるをりぞ君をあはれと思ひいでける
とて、壺の薬そへて、頭中將呼びよせて、たてまつらす。中將に天人とりて伝ふ。中將とりつれば、ふと天の羽衣うち着せたてまつりつれば、翁をいとほしく、かなしと思しつる事も失せぬ。此衣着つる人は、物思ひなくなりにければ、車に乘りて、百人ばかり天人具して、昇りぬ。


Els éssers celestials havien portat unes capses. En una hi havia un vestit celestial de plomes. En una altra hi havia l'elixir de la immortalitat. Un d'aquests éssers digué:

-Beveu l'elixir del flascó. Us guarirà de les impureses d'aquest món que us han contaminat,

I li ho oferí.
En prengué un xic i la resta ho embolicà amb el vestit que s'havia llevat, emperò, un dels éssers celestials no li ho permeté. Tragueren el vestit de plomes i feren perquè se'l posés. En aquest moment Kaguyahime digué :
-Espereu un moment. Es diu que a qui el porta se li altera el cor. Hi ha quelcom que vull dir abans de res.
I escriví una lletra.
Els éssers celestials, impacients, digueren que es feia tard i Kaguyahime digué :

-No digueu res que no compreneu.

I calmosa escriví una lletra a l'emperador, era ben desansiada.

“Tot i que heu enviat una munió d'homes per retenir-me ací no s'ha pogut evitar que em vinguin a prendre, amb tota ma pena. No us he obeït per servir-vos perquè és contra ma natura. Em creureu insensible, emperò, si penséssiu que és desacatament això amoïnaria.
Ara que és hora de posar-me el vestit celeste de plomes
mes pensaments consirosos són per a vos.

Hi afegí el flascó de l'elixir, cridà el comandant perquè ho lliurés a l'emperador. Un dels éssers celestials ho prengué i li ho donà. Tan punt ho tingué el comandant se li feu posar el vestit de plomes i tota sa pena i melangia per al vell s'esvaïren. Qualsevol que porti aquest vestit té oblidança de ses destrets.
Pujà al carruatge i amb el centenars d'éssers del cel s'envolà.

o0o