徒然草 – 01 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

つれづれなるまゝに〔退屈なので〕、日ぐらし〔終日〕硯に向ひて、心に移り行くよしなしごと〔つまらぬ事、らちもない事〕を、そこはかとなく〔とりとめもなく〕書きつくれば、怪しうこそ物狂ほしけれ。 Al capvespre, quan en hores desvagades, davant del tinter, esborrallo les bajanades que en passen pel cap, me n’adono que n’és d’estrany tantes nicieses. -01- いでや〔偖、之は前の節と續く心持と見たい〕、この世に生れては、願はしかるべきことこそ多かめれ。帝の御（おん）位はいともかしこし。竹の園生〔皇族〕の末葉まで、人間の種ならぬぞやんごとなき〔特に貴い〕。一の人〔攝政關白〕の御ありさまはさらなり、唯人（たゞうど）も、舎人〔朝廷より許された護衞隨身〕などたまはる際は、ゆゝし〔すてきである〕と見ゆ。その子、孫（うまご）までは、はふれにたれど〔零落したけれども〕、なほなまめかし。それより下つ方は、ほどにつけつゝ、時に逢ひ、したり顔なるも、みづからはいみじと思ふらめど、いと口惜し。法師ばかり羨しからぬものはあらじ、「人には木の端のやうに思はるゝよ。」と、清少納言が書けるも、げにさることぞかし。勢猛にのゝしりたるにつけて、いみじとは見えず。増賀聖のいひけむやうに、名聞ぐるしく、佛の御教（みをしへ）に違ふらむとぞ覺ゆる。ひたぶるの世すて人は、なか＼／あらまほしき方もありなむ。人はかたち有樣の勝れたらむこそ、あらまほしかるべけれ。物うち言ひたる、聞きにくからず、愛敬ありて、詞多からぬこそ、飽かず對（むか）はまほしけれ。めでたしと見る人の、心劣りせらるゝ本性（ほんじゃう）見えむこそ、口をしかるべけれ。人品（しな）容貌こそ生れつきたらめ、心はなどか、賢きより賢きにも、うつさば移らざらむ。かたち心ざまよき人も、才なくなりぬれば、人品くだり、顔憎さげなる人にも立ちまじりて、かけずけおさるゝ〔わけもなく壓倒される〕こそ、本意なきわざなれ。ありたきことは、まことしき文の道〔質實な學問、修身齊家の道〕、作文、和歌、管絃の道、また有職〔朝廷武家などの典禮に通ずる事〕に公事のかた〔朝廷の政事儀式の方面〕、人の鑑ならむこそいみじかるべけれ。手など拙からずはしりがき、聲をかしくて拍子（はうし）とり、いたましうするものから〔酒をすゝめられて恐縮したやうにはして居るものの〕、下戸ならぬこそ男（をのこ）はよけれ。 Bé, sembla que hem vingut a aquest món tots ben plens de desitjos. El tron de l’imperi ens és massa excels. Aquells nascuts al “Jardí dels bambús” (1), fins a les darreres fulles, no són de la llavor dels humans, són sagrats. Els cancellers, naturalment, els nobles sens càrrecs oficials i els que serveixen a la cort, són esplèndids, fins i tot llurs fills i néts, tot i en decadència, són refinats. Aquells de classe inferior que són afortunats de conservar llurs posicions i ho fan amb arrogància, considerant-se importants, és molt lamentós. Res no és menys envejable que un religiós. Sei Shônagon (2) escriví que “Per a la gent els religiosos són com trossos de fusta”, i és ben cert! Tot i que llurs cridòries siguin vehements, ningú no els considerarà admirables. Com el virtuós Soga (3) digué, el renom és pertorbador i no s’adiu gens amb els preceptes de Buda. Aquell que desitgi retirar-se del món ho hauria de fer de debò. Aquells que destaquen per llurs bones aparences són d’enveja, emperò, que allò que digueren no fos pas de mal sentir, agradable, mes poc parlador, llavors un no se’n cansaria pas. És deplorable quan algú que un considera admirable ens mostra sa vera naturalesa inferior. El caràcter i l’aparença ens venen de naixement, emperò, no podria nostre cor anar d’allò que és bo a allò que és millor? Aquell que sigui d’aparença i de bon cor, si no té seny es barrejarà amb gent vulgar i d’aparença desagradosa, certament llastimós. Allò desitjós és tenir bons fonaments de literatura, escriure en prosa, fer poesia en la nostra llengua i compondre música, i encara coneixements dels usos i costums de la cort on la gent s’hi pogués emmirallar. Escriure amb mà gens matussera, cantar amb aptesa i ritme, i tot i poc prest a beure no ser abstemi, açò és un bon home. - - - - - - 01 – (18 – 01) 竹の園生 (Take no sonô) :Jardí de bambú. Aquí representa la família imperial. Té origen en un jardí que va fer Liu Wu (劉武, 168-144 a.e.c.) que va rebre el nom pòstum de príncep Xiao de Liang (梁孝王). També se’l coneix com a “rei” Xiao de Liang. 02 – (18 – 06) Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025), autora del Makura no Sôshi (枕草子). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 03 - (18 – 08) Sôga (増賀, 917-1003), monjo de la secta budista Tendai (天台宗). Mort al 87 anys. o0o