Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 40 -

四十段

昔、若きおとこ、異しうはあらぬ女を思ひけり。さかしらする親ありて、思ひもぞつくとて、この女をほかへをひやらむとす。さこそいへ、まだをいやらず。人の子なれば、まだ心いきおひなかりければ、とゞむるいきおひなし。女も卑しければ、すまふ力なし。さる間に、思ひはいやまさりにまさる。にはかに親この女をおひうつ。おとこ、血の涙をながせども、とゞむるよしなし。率て出でて去ぬ。おとこ、泣く泣くよめる。

出でていなば誰か別の難からんありしにまさる今日は悲しも

とよみて絶え入りにけり。親あはてにけり。猶思ひてこそいひしか、いとかくしもあらじと思ふに、真実に絶え入りにければ、まどひて願たてけり。今日の入相許に絶え入りて、又の日の戌の時ばかりになんからうじていき出でたりける。昔の若人は、さるすける物思ひをなんしける。今の翁、まさにしなむや。


Una vegada un jove s'enamorà d'una noia que no estava gens malament. Els pares d'ell posaren inconvenients, i tement que llur amor esdevingués més fort maldaren per fer fora la noia. Això ho digueren però encara no ho feren. El noi depenia dels pares, era de poc caràcter i no pogué oposar-s'hi. Essent la noia de poca condició (1) tampoc no hi podia fer res. Mentrestant llur amor s'intensificava. Sobtadament els pares enviaren la noia fora. El noi plorà llàgrimes de sang però no pogué aturar-ho. La noia fou escortada lluny d'allà. El noi tot plorant composà :

Quan algú se'n va per a qui és més dura la partença? I avui sóc més afligit. (2)

I havent-ho compost s'esvaní. Els pares foren consternats. Ells ho havien dit tot pensant en el seu fill i no pensaren que fóra tan seriós. Però ell s'havia realment esvanit i els pares, confusos, pregaren als déus. S'havia esvanit al capvespre i no recuperà els sentits fins al jorn següent a l'hora del Gos (3).
Els enamoraments dels joves d'antany eren ben forts. Ho farien els vells d'ara?


- - - - - -


(1)Era una minyona.
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no. 2326 i Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 826.
(3)Entre les 20 i 21 hores.
o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)



- 39 -

三十九段

むかし、西院の帝と申す帝おはしましけり。その帝の皇女、崇子と申すいまそがりけり。その皇女うせ給て、御葬の夜、その宮の隣なりけるおとこ、御葬見むとて、女車にあひ乗りて出でたりけり。いと久しう率て出でたてまつらず。うち泣きてやみぬべかりける間に、天の下の色好み、源の至といふ人、これも物見るに、この車を女車と見て、寄り来てとかくなまめく間に、かの至、蛍をとりて女の車に入れたりけるを、車なりける人、この蛍のともす火にや見ゆらん、ともし消ちなむずるとて、乗れるおとこのよめる。

出でていなば限りなるべみともし消ち年経ぬるかと泣く声を聞け

かの至、返し、

いとあはれ泣くぞ聞ゆるともし消ち消ゆる物とも我は知らずな

天の下の色好みの歌にては猶ぞありける。

至は順が祖父也。皇女の本意なし。


Fou una vegada un emperador anomenat Saiin no Mikado (1). Tenia una filla, la princesa imperial Takaiko (2). Aquesta princesa havia traspassat, i un home que vivia prop del palau volgué veure aquell vespre la comitiva del funeral i pujà al carruatge d'una dama de la cort per anar-hi plegats. L'home esperà molt de temps però la comitiva no sortia. Condolgut i quan ja pensava en retirar-se, Minamoto no Itaru (3), l'home més fembrer sobre la terra, també volia assistir-hi, i tot veient el carruatge s'hi acostà i volent fer-se el gentil, Itaru, agafà una llumeta i la posà dintre del carruatge. La dama pensà que amb la il.luminació de la llumeneta podia ésser vista i féu per apagar-la, i l'home del carruatge recità :

Quan surti serà la fi de tot; llum extingida, anys escurçats, escolteu les veus ploroses? (4)

Itaru contestà :

Entristit escolto els plors, però no sé pas si la llum apagada és la extinció.

Per ésser un poema de l'home més fembrer de tots fou ben vulgar.

Itaru fou avi de Shitagô (5). El seu comportament vers la princesa Takaiko no fou l'adient.

- - - - - -



(1)Era l'emperador Junna (淳和天皇, 786-840). Anomenat Saiin (西院) perquè quan va abdicar es va retirar a l'ala occidental de palau.
(2)Era la princesa imperial Takaiko (崇子内親王), traspassada el quinze del cinquè mes de l'any 848, als dinou anys.
(3)Minamoto no Itaru (源の至, ¿-?).
(4)Es refereix a quan surti la comitiva funerària.
(5)至 era l'avi de Minamoto no Shitagô (源順, 911-983 ), autor del Wamyô Ruijû Shô (和名類聚抄), una obra compilada entre els anys 931-937 que combina les funcions de diccionari i d'enciclopèdia, el primer text d'aquestes característiques publicat al Japó.




o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 38 -


三十八段

むかし、紀の有常がりいきたるに、歩きてをそく来けるに、よみてやりける。

君により思ならひぬ世中の人はこれをや恋といふらん

返し、

ならはねば世の人ごとに何をかも恋とはいふと問ひし我しも


Una vegada un home anà a casa de Ki no Aritsune (1) però com havia sortit a passejar no el trobà i li envià aquest poema :

Mitjançant vos me n'he adonat d'això que tothom anomena amor.

I Ki no Aritsune contestà :

Com jo no me n'he adonat pregunto a tothom què és això anomenat amor.


- - - - - -


(1)Veure la narració no. 16, nota no. 1.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 37-


三十七段

昔、おとこ、色好みなりける女に逢へりけり。うしろめたくや思けん、

我ならで下紐とくな朝顔の夕かげ待たぬ花にはありとも

返し、

ふたりして結びし紐をひとりしてあひ見るまでは解かじとぞ思



Una vegada un home havia conegut una voluptuosa dona . Com es sentís inquiet li envià aquest poema :

Si no sóc jo no es deslligui el nus del teu cinyell tot i que la campaneta és flor que no espera.

I ella contestà :

No desfaré pas jo sola el nus lligat per nosaltres dos fins a retrobar-nos. (1) (2)



- - - - - -


(1)Poema anònim. MYS no. 2919, amb alguna diferència.
(2)Era costumari en aquell temps que quan un home i una dona tenien relacions sexuals es lliguessin mútuament els cinyells respectius de la roba interior, i només se la deslligaven quan es tornaven a veure. També es deia que l'afluixaven quan la persona era estimada.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 36 -

三十六段

昔、「忘れぬるなめり」と問ひ言しける女のもとに、

谷せばみ峰まで延へる玉かづら絶えむと人にわが思はなくに



Una vegada un home envià un poema a una dona que li havia preguntat “sembla que ja m'heu oblidat” :

Com la fina meravella s'enfila de l'estretor de la vall fins al cim no crec es talli el nostre lligam. (1) (2)


- - - - - -


(1) 玉かづら : aquí 玉 (tama) significa “bell, preciós, etc.”. És un eufemisme (美称
bishô). かづら (kazura) és “planta enfiladissa, meravella”. Així doncs la traducció no és imprescindible car no aporta cap matís diferenciador, i no sempre és traduït.
(2) Poema anònim. MYS no. 3587, amb alguna diferència.



o0o