31 de juliol del 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 40 -

四十段

昔、若きおとこ、異しうはあらぬ女を思ひけり。さかしらする親ありて、思ひもぞつくとて、この女をほかへをひやらむとす。さこそいへ、まだをいやらず。人の子なれば、まだ心いきおひなかりければ、とゞむるいきおひなし。女も卑しければ、すまふ力なし。さる間に、思ひはいやまさりにまさる。にはかに親この女をおひうつ。おとこ、血の涙をながせども、とゞむるよしなし。率て出でて去ぬ。おとこ、泣く泣くよめる。

出でていなば誰か別の難からんありしにまさる今日は悲しも

とよみて絶え入りにけり。親あはてにけり。猶思ひてこそいひしか、いとかくしもあらじと思ふに、真実に絶え入りにければ、まどひて願たてけり。今日の入相許に絶え入りて、又の日の戌の時ばかりになんからうじていき出でたりける。昔の若人は、さるすける物思ひをなんしける。今の翁、まさにしなむや。


Una vegada un jove s'enamorà d'una noia que no estava gens malament. Els pares d'ell posaren inconvenients, i tement que llur amor esdevingués més fort maldaren per fer fora la noia. Això ho digueren però encara no ho feren. El noi depenia dels pares, era de poc caràcter i no pogué oposar-s'hi. Essent la noia de poca condició (1) tampoc no hi podia fer res. Mentrestant llur amor s'intensificava. Sobtadament els pares enviaren la noia fora. El noi plorà llàgrimes de sang però no pogué aturar-ho. La noia fou escortada lluny d'allà. El noi tot plorant composà :

Quan algú se'n va per a qui és més dura la partença? I avui sóc més afligit. (2)

I havent-ho compost s'esvaní. Els pares foren consternats. Ells ho havien dit tot pensant en el seu fill i no pensaren que fóra tan seriós. Però ell s'havia realment esvanit i els pares, confusos, pregaren als déus. S'havia esvanit al capvespre i no recuperà els sentits fins al jorn següent a l'hora del Gos (3).
Els enamoraments dels joves d'antany eren ben forts. Ho farien els vells d'ara?


- - - - - -


(1)Era una minyona.
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no. 2326 i Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 826.
(3)Entre les 20 i 21 hores.
o0o