12 de desembre de 2020

与謝蕪村 - 142 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

待人の足音遠き落葉哉 So de petjades D’aquell a qui espero Fulles caigudes. 菊は黄に雨疎かに落葉かな Minsa ploguda En el groc dels crisantems Fulles caigudes. 古寺の藤あさましき落葉哉 En un vell temple Glicines malaurades Fulles caigudes. o0o

与謝蕪村 - 141 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

馬の尾にいばらのかゝる枯野哉 Terreny desolat De la cua del cavall Pengen espines. 蕭條として石に日の入枯野かな En la desolació Capvespre a les pedres Terreny desolat. (66) ---------- El primer vers té set síl·labes. o0o

与謝蕪村 - 140 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

狐火の燃へつくばかり枯尾花 I el foc follet Gairebé fa encendre Els secs gineris. 金福寺芭蕉翁墓 La tomba de Bashô al temple de Kinpuku. 我も死して碑に邊せむ枯尾花 I a la meva mort Mon cos vora la llosa Als secs gineris. (65) ------ 65 - El primer vers té sis síl·labes. o0o

与謝蕪村 - 139 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

大とこの糞ひりおはすかれの哉 Monjo eminent En un terreny desolat Hi fa cagada. 子を捨る藪さへなくて枯野哉 Ni un sol matoll On abanadonar un nen Terreny desolat. 草枯て狐の飛脚通りけり Per l’herba seca Una guineu hi passa Fent una cursa. o0o