徒然草 - 25 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - -

-25- - - - 飛鳥川の淵瀬常ならぬ世にしあれば、時うつり事去り、樂しび悲しび行きかひて、花やかなりし邊（あたり）も、人すまぬ野らとなり、變らぬ住家（すみか）は人あらたまりぬ。桃李物いはねば〔「桃李不レ言春幾暮」（菅原時文（＊文時、和漢朗詠集））〕、誰と共にか昔を語らむ。まして見ぬ古のやんごとなかりけむ跡のみぞいとはかなき。京極殿、法成寺（ほふじゃうじ）〔共に藤原道長の住みし所、後者はその晩年。〕など見るこそ、志留まり、事變じにける樣は哀れなれ。御堂殿〔藤原道長〕の作り磨かせ給ひて、莊園（しゃうゑん）多く寄せられ、我が御族（みぞう）のみ、御門の御後見、世のかためにて、行末までとおぼしおきし時、いかならむ世にも、かばかりあせ果てむとはおぼしてむ（＊けむ）や。大門（だいもん）金堂など近くまでありしかど、正和のころ南門は燒けぬ。金堂はその後たふれ伏したるままにて、取りたつるわざもなし。無量壽院ばかりぞ、そのかたとて殘りたる。丈六の佛九體、いと尊くて竝びおはします。行成（ぎゃうぜい）大納言の額、兼行〔大和守藤原兼行、書の名手。〕が書ける扉、あざやかに見ゆるぞあはれなる。法花堂などもいまだ侍るめり。これも亦いつまでかあらむ。かばかりの名殘だになき所々は、おのづから礎ばかり殘るもあれど、さだかに知れる人もなし。されば萬に見ざらむ世までを思ひ掟てむこそ、はかなかるべけれ。- - - Aquest món és tan mutable (61) com els tolls i basses del riu Asuka. El temps passa (62), les coses desapareixen, joia i dolor vénen i van, llocs pròspers han esdevingut erms abandonats, habitacles que no han canviat mes la gent sí que ho ha fet. El presseguer i la prunera res no diuen, emperò, amb qui es podrà parlar del passat? (63). - - - Quan es miren les nobles ruïnes d’antany, un s’adona de la impermanència de les coses. Quan es contemplen el palau de Kyôgoku (64) i el temple de Hôjôji (65) que en conserven el traçat, que n’és de trist com han canviat! Midôdono (66) ho construí en esplendor, hi afegí moltes cases senyorials, considerà que ses descendents vetllarien sempre per l’emperador i conservarien el poder..... com podria haver imaginat la desolació en què ha esdevingut tot? - - - La Portalada i el Saló Daurat que encara s’alçaven fins fa poc, emperò, a l’era Shôwa (67) s’incendià la Porta del Sud, després el Saló Daurat s’esfondrà, i així continua, res no s’ha fet per a restaurar-lo. Només hi resta el Saló Muryôjû (68). Nou imatges de Buda de setze peus s’alcen majestuoses en filera. És emocionant de veure en tota claredat la placa feta pel Gran Conseller Kôzei (69) i la inscripció de Kaneyuki (70) a la porta. Sembla que el Saló Hokke, entre d’altres, encara hi és, emperò, qui sap fins a quan? - - - D’altres no hi ha massa traces, només unes pedres que podrien ésser els fonaments, mes ningú no ho sap del cert. - - - Per tant, en totes les coses, és endebades fer propòsits per a un món que no arribarem a veure . - - - - - - - - 61 – (55 – 01) Referència al poema no.933, llibre 18, del Kokinwakashû (古今和歌集) : 世中はなにかつねなるあすかがはきのふのふちぞけふはせになる. - - - 62 – (55 – 02) Referència al pròleg del Kokinwakashû (古今和歌集). - - - 63 – (55 – 04) Referència a l’antologia Wakan Rôeishû (和漢朗詠集) de poemes xinesos i japonesos. Recull fet cap l’any 1013. - - - 64 – (55 – 06) Era el palau on residia Fujiwara no Michinaga (藤原道長, 966 – 1028). - - - 65 – (55 – 07) Hōjō-ji (法成寺). Un temple budista el qual va arribar a ser un dels més alts del Japó. Va ser construït per Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966 – 1028) l’any 1017. - - - 66 – (55 – 10) Midôdono (御堂殿) era Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966 – 1028). - - - 67 – (56 – 17) L’era Shôwa (正和) : 1312-1317.- - - 68 – (56 – 20) Era dintre del temple de Hōjō-ji (法成寺). Vegeu la nota no. 65. - - - 69 – (56 – 22) Kôzei Dainagon (行成大納言) era Fujiwara no Yukinari (藤原 行成, 972-1027). Va ser un gran cal·lígraf. - - - 70 – (56 – 23) Minamoto no Kaneyuki (源兼行 1024-1074). Va ser també un gran cal·lígraf. - - - o0o