鹿島紀行
芭蕉松尾
洛の貞室、須磨の浦の月見にゆきて、
松かげや月は三五夜中納言
と云けん、狂夫のむかしもなつかしきまゝに、此秋かしまの山の月見んと思ひ立つことあり。伴ふ人ふたり、浪客の士ひとり、一人は水雲の僧。々はからすのご とくなる墨の衣に、三衣の袋を衿に打かけ、出山の尊像を厨子にあがめ入てうしろにせおひ、柱杖引ならして無門の関もさはるものなく、あめつちに独歩して出 ぬ。今ひとりは僧にもあらず、俗にもあらず、鳥鼠の間に名をかうぶりの鳥なき島にもわたりぬべく、門より舟にのりて行徳と云処に至る。舟をあがれば、馬に ものらず細脛のちからをためさんと、かちよりぞゆく。甲斐国より或人のえさせたるひの木もてつくれる笠を、おの／＼いたゞきよそひて、やはたと云里を過れ ば、かまかいが原と云ひろき野あり。秦甸の一千里とかや、目もはるかに見わたさるゝ。筑波山むかふに高く、二峰並び立り。かの唐土に双剣のみねありと聞え しは、廬山の一隅なり。
雪は申さずまづむらさきのつくば哉
と詠しは、我門人嵐雪が句なり。すべて此山は日本武尊のことばをつたへて、連歌する人のはじめにも名付たり。和歌なくば有べからず、句なくば過べからず。 まことに愛すべき山のすがたなりけらし。萩は錦を地にしけらんやうにて、為仲が長櫃に折入て、都のつとに持せたるも、風流にくからず。きちかう女郎花かる かや尾花みだれあひて、小男鹿のつまこひわたる、いとあはれ也。野の駒処えがほにむれありく、又あはれ也。日既に暮かゝるほどに、利根川のほとりふさと言 処につく。此川にて鮭のあじろと云ものをたくみて、武江の市にひさぐものあり。宵のほど、漁家に入てやすらふ。よるのやどなまぐさし。月くまなくはれける まゝに、夜ふねさし下して、鹿島に至る。ひるより雨しきりに降て、月見るべくもあらず。麓に根本寺のさきの和尚、今は世をのがれて、此処におはしけると云 を聞て、尋ね入て臥ぬ。すこぶる人をして深省を発せしむと吟じけん、しばらく清浄の心をうるに似たり。暁の空いさゝかはれ間ありけるを、和尚おこし驚し侍 れば、人／゛＼起出ぬ。月の光、雨の音、只あはれなるけしきのみむねにみちて、いふべきことの葉もなし。はる／゛＼と月見に来たるかひなきこそ、ほいなき わざなれ。かの何がしの女すら、時鳥の歌えよまで帰りわづらひしも、我ためにはよき荷担の人ならんかし。
和尚
おり／＼にかはらぬ空の月かげも
ちゞのながめは雲のまに／＼
月はやし梢は雨を持ながら 桃青
寺にねてまことがほなる月見かな ゝ
雨にねて竹おきかへる月見かな ソラ
月さびし堂の軒端の雨しづく 宗波
神前
此松の実ばえせし代や神の秋 桃青
ぬぐはゞや石のおましの苔の露 宗波
膝折やかしこまりなく鹿の声 ソラ
田家
かりかけし田面の鶴や里の秋 桃青
夜田かりに我やとはれん里の月 宗波
賤の子や稲すりかけて月をみる 桃青
芋の葉や月まつ里の焼ばたけ ゝ
野
もゝひきや一花すりの萩ごろも ソラ
花の秋草にくひあく野馬かな ゝ
萩原や一夜はやどせ山の犬 桃青
帰路自準に宿す
塒せよわら干宿の友すゞめ 主人
秋をこめたるくねのさし杉 客
月見んと汐ひきのぼる舟とめて ソラ
（文化板「主人」を「松江」、「客」
を「桃青」に作る）
貞享丁卯仲秋末五日
Crònica d'un viatge a Kashima
Bashô Matsuo (1644-1694)
Tot anant a la platja de Suma per contemplar la lluna, Teishitsu (1), de la capital, havia dit “Chûnagon (2), a l'ombra dels pins, la lluna, mitjans de tardor”. Amb el record de l'home de gustos refinats d'antany aquesta tardor pensí en anar a contemplar la lluna a les muntanyes de Kashima.
Amb dos acompanyants, un noi sens feina, i l'altre un monjo en pelegrinatge.
El monjo vestia de negre com un corb, tres estoles li penjaven del coll, a l'esquena un reliquiari amb la imatge de Sakyamuni (3), a la mà el seu bordó, tot marxant ferm i solitari per la barrera sens portes (4) del cel i de la terra. Ara jo sóc un viatger solitari, ni monjo ni laic, com ell una barreja d'ocell i rata, certament un rat-penat, com si creués sa i estalvi l'illa dels ocells.
Sortírem de casa i embarcàrem cap a un lloc de nom Gyôtoku.
Quan desembarcàrem anàrem sens cavalls i caminàrem per provar la força de les nostres cames. Tots amb capells fets de xiprer que una persona de la província de Kai ens havia lliurat.
Deixàrem enrere un poble anomenat Yahata, allà, una prada extensa amb el nom de Kagamai-ga-hara seria el “camp de mil llegües de Shinden” (5) que els ulls no poden abastar. Al davant s'alçaven els dos cims de la muntanya de Tsukuba. He sentit dirt que hi ha dos cims com espases a la Xina en un racó de la muntanya de Rozan (6).
--Sens parlar de la neu, primer de tot, la porpra del Tsukuba.
Poema compost pel meu deixeble Ransetsu (7).
En general, aquesta muntanya es relaciona amb les paraules del príncep Yamatotakeru (8) que donà nom a la primera antologia de vers lligat. No s'hi pot passar sens fer un “waka” o un “haiku” (9). Així és l'afecte per l'aparença de la muntanya.
Els trèvols s'escampaven com un domàs. Tamenagara (10) sels'emportava en un gran cofre quan antany tornava a la capital, era refinat. S'hi barrejaven campanetes, valerianes, eulàlies, herbes de pastura, els brams dels cérvols joves cridant llurs parelles.... molt colpidor. Ramats de cavalls pasturant satisfets,... també colpidor.
Enfosquia quan arribàrem a un lloc de nom Fusa, prop del riu Tone.
En aquest riu s'agafen els salmons amb xarxes fetes amb vímets i es venen al mercat d'Edo.
Al vespre descansàrem en una cabana dels pescadors (11) . L'estança podia a peix.
Com la lluna brillava arreu baixàrem de nit en barca i arribàrem a Kashima. Plovisquejava des del migdia i no poguérem contemplar la lluna.
Al peu de la muntanya s'hi havia reclòs l'antic abat del temple de Konponji, i havent-me'n assabentat el visití i ens hostatjà.
Amb paraules d'un poeta (12) “lloc de profunda meditació”, i per uns instants la puresa s'instal.là en mon cor.
A l'alba hi havia algunes clarianes, despertí l'abat i tots sortírem. La llum de la lluna, el so de la pluja...... l'escena ens colpí molt i no trobàrem paraules per descriure-la. Fou una pena venir de tant lluny per no poder contemplar la lluna. També amb paraules d'una certa dona (13) que també se'n tornà sens compondre cap vers sobre el cucut.
Amb l'ajut dels companys per complaure'm férem :
-- La llum de la lluna sempre hi és al cel immutable. És degut als núvols que ens escurcen sa visió. (L'abat)
-- La lluna rabent mentre les capçades reben tot el plugim. (Tôsei) (14)
-- Dormint al temple contemplo la lluna amb rostre revifat. (Tôsei)
-- Dorm a la pluja el jonc que es torça per mirar la lluna. (Sora) (15)
--La lluna i gotes de pluja dels ràfecs del temple soliu. (Sôba) (16)
Davant dels déus (del santuari de Kashima)
--Llavor ha estat aquest pi tota la tardor del temps dels déus. (Tôsei)
--Eixuguem la rosada sobre la molsa de l'ampla pedra. (Sôba)
--Veus de plany dels cérvols que es prostren amb llur veneració. (Sora)
Casa a l'arrossar.
--A l'arrossar per collir una grua i tardor del poble. (Tôsei)
--Nit a l'arrossar, deixeu-m'hi collir, lluna sobre el poble. (Sôba)
--El pobre infant para d'esclofollar per mirar la lluna. (Tôsei)
--Fulles de trumfa, espera la lluna poble del tros cremat. (Tôsei)
Al camp.
--Els pantalons fregats per una flor, engavanyat de trèvol. (Sora)
--Flors en l'herba de tardor, els cavalls s'afarten en cruspir-les. (Sora)
--Camp de trèvols acolliu per una nit els gossos muntanyencs. (Tôsei)
Hostatjats a cal Jijun (17) a la tornada.
--Reposeu pardals amics a la palla seca del galliner. (L'hoste) (18)
--Tardor exuberant, tanca florida de xiprers. (Hoste – Bashô)
--Per mirar la lluna cridem la barca que puja el corrent. (Sora)
- - - - - -
Vint-i-cinc de la vuitena lluna any quatre de Jôkyô (1687)
- - -
(1)Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人).
(2)Chûnagon ( 中納言) era el nom popular d'Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893).
(3)Buda.
(4)Mumon no kan (無門の関) : La barrera sense portes, de Hui-k'ai (en japonès Eki – 慧開, 1184-1260). Monjo xinès.
(5)Referència a Tôkan Kikô (東関紀行). Narració de viatge anònima de l'era de Kamakura (鎌倉), anys 1184-1260.
(6)Kozan, o Lu-shan, en xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats.
(7)Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707)
(8)Príncep Yamatotakeru (日本武尊, ¿-?). Esmentat en el Kojiki (古事記) i el Nihon Shoki (日本書紀).
(9)Waka (和歌) poema en 31 síl·labes, i Haiku (俳句) poema en 17 síl·labes
(10)Tachibana no Tamenaka (橘為仲, ¿ -1085). La referència és al Mumyôshô (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216), escrita cap a l'any 1210.
(11)Referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga pronunciació xinesa. La mateixa referència la trobem a l' Izayoi Nikki (十六夜日記), obra d'Abutsu (阿仏, ¿-1283), escrita l'any 1280.
(12)Referència al poeta xinès Du Mu (杜甫, 712-770).
(13)És Sei Shônagon ( 清少納言, 966-1025) i la referència s'esmenta en la seva obra Makura no Sôshi ( 枕草紙 (El llibre de capçalera).
(14)Un dels primers pseudònims literaris de Bashô.
(15)Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら
(16)Sôha (¿-?). Podria ser l'abat del temple de Jyôrinji (定林寺).
(17)Jijun (1623-1697). Metge i resident a Edo.
(18)Els “pardals amics” són, evidentment, Bashô i companyia.
o0o
