徒然草 – 12 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. . . . . . -12- . . . . .

同じ心ならむ人と、しめやかに物語して、をかしき事も世のはかなき事〔世間のつまらぬ些事〕も、うらなく〔腹藏なく〕いひ慰まむこそ嬉しかるべきに、さる人あるまじければ、つゆ違はざらむと〔少しでも調子の合はぬ事がないやうにと〕向ひ居たらむは、ひとりある心地やせむ。互にいはむほどのことをば、げにと聞くかひあるものから、いさゝか違ふ所もあらむ人こそ、「我は然（さ）やは思ふ。」など爭ひにくみ、「さるからさぞ〔さうだからさうだ〕。」ともうち語らはば、つれ＼〃／慰まめと思へど、げには少しかこつかたも、我とひとしからざらむ人は、大かたのよしなしごといはむ程こそあらめ、まめやかの心の友には遙かにへだたる所のありぬべきぞわびしきや。 - - - - - - Seria plaent poder conversar amb assossec i tota planor amb algú de cor semblant de coses delitoses i de les foteses del món. Emperò, sé que és molt difícil haver una aital persona, i si sóc amb algú amb el qual tinc diferent opinió i no puc mostrar mon desacord un llavors es troba molt sol. Si quan un conversa amb algú que diu que és en concordança amb allò de què es parla, mes no en alguns petits punts i un ho discuteix tot expressant-ho, és un gran consol en hores desvagades. De fet, emperò, si hi ha qualque menuda discrepància amb nós i s’acaba potser parlant de nicieses, hi ha, emperò, massa distància perquè ens sigui un amic de cor, i és, certament, mol trist! o0o