Ise Monogatari” (伊勢物語)

-20-

二十段

むかし、おとこ、大和にある女を見て、よばひてあひにけり。さて、ほど経て、宮仕へする人なりければ、帰りくる道に、三月ばかりに、かえでのもみぢのいとおもしろきを折りて、女のもとに道よりいひやる。

君がためたおれる枝は春ながらかくこそ秋のもみぢしにけれ

とてやりたりければ、返事は京に来着きてなん持てきたりける。

いつの間にうつろふ色のつきぬらん君が里には春なかるらし




Una vegada, un home que havia vist una dona a Yamato la festejà i en tingué relacions. Bé, poc temps després en el camí de tornada a palau on servia, era prop de la tercera lluna, trencà una esplèndida branca d'auró i l'envià a la dona amb un poema :

La branca que he romput per a vós, essent encara primavera, té tons de tardor. (1)

Puix que ho havia enviat vingué la resposta després d'arribar a la capital :

Tan prompte pot canviar el color? Sembla no haver primavera al teu vilatge. (2)


- - - - - -



(1)Poema d'Ariwara no Narihira. Gyôkuyowakashû (玉葉和歌集) no. 1606.
(2)Segons els comentaristes, la dona ha malentès el poema de Narihira. El fet d'utilitzar “tardor” (秋), que es pronuncia “aki”, fa que ella ho relacioni amb el verb “akiru” (厭きる) que significa “cansar-se d'alguna cosa, perdre interès, etc.”, per això la seva resposta. Tot el contrari de la intenció del poeta que vol expressar-li la seva estimació incondicional. “Tardor” no sembla doncs una bona elecció de Narihira perquè en la poesia de l'època era sinònim de “transitori, temporal, etc.”
o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

-19-

十九段

昔、おとこ、宮仕へしける女の方に、御達なりける人をあひ知りたりける、ほどもなくかれにけり。同じところなれば、女の目には見ゆる物から、おとこにはある物かとも思たらず。女、

天雲のよそにも人のなりゆくかさすがに目には見ゆる物から

とよめりければ、おとこ、返し、

天雲のよそにのみして経ることはわがゐる山の風はやみ也

とよめりけるは、又おとこある人となんいひける。


Una vegada un home tingué relacions amoroses amb una dama de companyia de palau, però aviat es deixaren. Com vivien ambdós en el mateix palau ella sempre el veia i ell la ignorava. La noia composà :

Allunyant-se com núvol del cel l'amant però encara davant dels ulls. (1)

L'home contestà :

El núvol del cel només passa lluny perquè el vent de la muntanya on sóc és massa fort. (2) (3)

Es deia d'ella que tenia altres amants.


- - - - - -

(1)Poema de la filla de Ki no Aritsune (紀有常女, ¿-?). KKS 784.
(2)Versos d'Ariwara no Narihira. KKS 785, tot i que el començament és diferent : ゆきかへりそらにのみしてふる事はわがゐる山の風はやみなり
(3)El poeta és el “núvol” i ella la “muntanya”. El “vent” són els altres amants.




o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


-18-


十八段

むかし、なま心ある女ありけり。おとこ、近う有けり。女、歌よむ人なりければ、心見むとて、菊の花のうつろへるを折りて、おとこのもとへやる。

紅ににほふはいづら白雪の枝もとをゝに降るかとも見ゆ

おとこ、知らずよみによみける。

紅ににほふがうへの白菊はおりける人の袖かとぞも見ゆ




Fou una vegada una noia novella en l'amor. Un home li fou veí. Essent ell poeta, la noia tot volent conèixer el seu cor collí uns crisantems i els hi envià amb un poema :

On el vermell esclatant? És blanca neu la que cau plegant ses branques? Això sembla.

L'home fingí no entendre-ho i composà :

Blanc crisantem sobre vermell esclatant sembla la màniga de qui ho ha collit. (1)


- - - - - -


(1)Aquí els colors fan referència a la màniga que és de color blanc amb un folrat vermell i que al ser amples deixen veure l'interior.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)



-17-



十七段

年ごろ (1)をとづれざりける人の、桜のさかりに見に来たりければ、あるじ、

あだなりと名にこそたてれ桜花年にまれなる人も待ちけり

返し、

けふ来ずはあすは雪とぞ降りなまし消えずはありとも花と見ましや



Un home que no havia estat de visita durant molt de temps anà a veure els cirerers florits. La mestressa d'una casa recità :

Té de cert nom d'evanescent la flor del cirerer, però ha esperat inclús aquell que desuet ve un cop l'any. (2)

L'home contestà :

Si no hagués vingut avui demà hauria caigut com la neu, i si no es desfés la miraríeu encara? (3)


- - - - - -

(1)El Nurigome-bon (veure no. 15, nota 1) té 昔 ( むかし - mukashi / “fou una vegada”) en lloc de 年ごろ (nengoro / fa molt de temps/anys). Segons els textos, doncs, es troben ambdues formes.
(2)KKS no. 62, anònim.
(3)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 63 i KKRS no. 4175.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


-16-


十六段

むかし、紀の有常といふ人有けり。三世の帝につかうまつりて、時にあひけれど、のちは世かはり時うつりにければ、世の常の人のごともあらず。人がらは、心うつくしくあてはかなることを好みて、こと人にも似ず。貧しく経ても、猶昔よかりし時の心ながら、世の常のことも知らず。年ごろあひ馴れたる妻、やうやう床離れて、つゐに尼になりて、姉のさきだちてなりたる所へ行くを、おとこ、まことにむつましきことこそなかりけれ、今はと行くを、いとあはれと思けれど、貧しければ、するわざもなかりけり。思ひわびて、ねむごろにあひ語らひける友だちのもとに、「かうかう今はとてまかるを、何事もいさゝかなることもえせで遣はすこと」と書きて、おくに、

手を折りてあひ見し事をかぞふればとおといひつゝ四つは経にけり

かの友だち、これを見て、いとあはれと思ひて、夜の物までをくりてよめる。

年だにもとおとて四つは経にけるをいくたび君をたのみきぬらん

かくいひやりたりければ、

これやこのあまの羽衣むべしこそ君がみけしとたてまつりけれ

よろこびにたへで、又、

秋や来る露やまがふと思ふまであるは涙の降るにぞ有ける



Una vegada fou un home de nom Ki no Aritsune. serví tres emperadors (1) i fou molt pròsper, però després el món canvià i esdevingué més carestiós que la majoria de gent. Fou home de bon cor i que estimà el refinament, diferent, doncs, dels altres. Tot i ésser pobre conservà el bon gust d'antany i res no en sabé dels afers quotidians. Sa muller de tants anys mica en mica s'allunyà del llit i, finalment, esdevingué monja i anà a ca sa germana , monja ja abans que ella. L'afecte de l'home ja no hi era, però ara que se n'anava s'entristí de veres, però essent pobre no pogué fer res per ella. Amoïnat, escriví a un bon amic de sempre: “Així doncs, ara ella se'n va i és una pena que no l'hi pugui oferir res”, i afegí al final :

Quan compto amb els dits els anys junts deu vegades quatre han passat.

L'amic, llegint això, s'entristí, i li envià fins i tot roba de llit, i composà :

Si deu vegades quatre són només els anys passats, quants cops ella ha acudit a vós? (2)

Quan ho hagué enviat, Ki no Aritsune contestà :

És aquesta veritable roba de plomes celestial per a una monja? Digna és realment d'haver-vos habillat. (4)

Molt agraït encara li envià aquest altre poema :

Em pregunto si ha arribat la tardor i confonc fins i tot la rosada amb les llàgrimes que cauen. (5)


- - - - - -


(1)Va estar al servei dels emperadors :
Ninmyô (仁明天皇, 810-850)
Montoku (文徳天皇, 827-858)
Seiwa (清和天皇, 850-880)
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. Shokusenzaiwakashû (続千載和歌集) no. 1542.
Sent seus els versos, “el bon amic de sempre” podria ser ell mateix. A més la seva esposa era filla de Ki no Aritsune.
(3)Era la roba de les filles del cel. Hi ha nombroses llegendes sobre un d'aquests éssers celestials que va baixar a la terra. Hi ha també un Nô dedicat a Hagoromo (羽衣),amb aquest mateix títol, d'autor desconegut. Les primeres referències històriques situen l'obra cap l'any 1524.
Hi ha un joc de paraules amb “cel” (あま-の羽衣- ama) i “monja” (ama).
(4)Poema de Ki no Aritsune. SKKS no. 1496, 1498 en altres edicions.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

-15-

十五段

むかし、みちの国にて、なでうことなき人の妻に通ひけるに、あやしうさやうにてあるべき女ともあらず見えければ、

しのぶ山忍びて通ふ道も哉人の心のおくも見るべく

女、かぎりなくめでたしと思へど、さるさがなきえびす心を見ては、いかゞはせんは。



Una vegada, a Michinobu, un home visitava sovint l'esposa (1) d'un home adotzenat, i admirat de que la dona fos tan diferent d'ell li envià un poema :

Si hi fos un camí que pogués sovintejar d'amagat podria veure també el fons del seu cor. (2)

La dona en quedà enamorada, però què faria si ell pogués veure el seu esperit rústec? (3)


- - - - - -


(1)Algunes de les còpies (Nurigome-bon / 塗籠本) fetes entre els anys 950-1200, a partir del text original, en lloc de 妻 (tsuma / esposa) porten 娘 (musume ) : filla.
(2)しのぶ山 (shinobuyama) es considera aquí només una referència topogràfica i per tant no es tradueix. Poema d'Ariwara no Narihira, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集)

(3)えびす (ebisu / 恵比寿) es refereix als “ainus” del nord del Japó, i que en aquell temps eren considerats “bàrbars” per contrast amb el refinament de la cort imperial de l'època. Aquí, doncs, amb el sentit de “provincià, rural, etc.)


o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 14 -


十四段

むかし、おとこ、みちの国にすゞろに行きいたりにけり。そこなる女、京の人はめづらかにやおぼえけん、せちに思へる心なんありける。さて、かの女、

中々に恋に死なずは桑子にぞなるべかりける玉の緒ばかり

歌さへぞひなびたりける。さすがにあはれとや思ひけん、いきて寝にけり。夜深く出でにければ、女、

夜も明けばきつにはめなでくたかけのまだきに鳴きてせなをやりつる

といへるに、おとこ、京へなんまかるとて、

栗原のあねはの松の人ならば都のつとにいざといはましを

といへりければ、よろこぼひて、「思ひけらし」とぞいひをりける。


Una vegada un home vagarejava per la província de Michi. Una dona d'allà el trobà atractiu i se n'enamorà. I, bé, li envià aquest poema :

Més que no pas morir d'amor mancat voldria ésser com el cuc de seda tot i sa curta vida. (1) (2) (3).

El poema era vulgar de debò. L'home, però, compadit, jagué amb ella. Quan se n'anà de fosca nit la dona recità :

A l'alba llançaré al barral aquest gall pollós que amb son cant matiner m'ha foragitat l'amor. (4) (5)

L'home tornava però a la capital i recità :

Si el pi d'Aneha a Kurihara fos humà li diria de venir amb mi a la capital com a record. (6) (7)

Així la dona cofoia digué “sembla que m'estima”.


- - - - - -

(1) Poema anònim, MYS no. 3086.amb algunes diferències.
(2)Segons creença popular el mascle i la femella del cuc de seda s'embasten junts dintre del capoll. La seva vida és doncs molt curta però molt intensa.
(3)玉の緒 : fil d'un enfilall de perles, pedres, grans, etc., exactament el fil que les separa; sinònim, evident, de molt curt, breu.
(4)Sembla que きつ era un terme antic per きつね (狐 ), “guineu”, i feia referència a una canal de fusta que portava l'aigua a l'interior dels habitatges. Evidentment, la imatge és ben descriptiva : com la guineu s'esmunyia dintre dels llocs. També es pot interpretar com “llançar (el gall) a la guineu perquè se'l cruspeixi.
Segons les notes de F Vos (A Study of The Ise Monogatari) sembla que hi havia una dita sobre el gall : si se li mulla la panxa deixa de cantar de nit. No he pogut, però, verificar aquesta dita. Em queda pendent doncs! No obstant això, crec interessant esmentar-ho.
De fet, els estudis actuals interpreten きつ com 水槽 (suisô) que significa : un receptacle gran per omplir d'aigua.
(5)"くたかけ" (kuta-kake) : “kuta” significa “podrit, pútrid, etc., i “kake” és “gall”. Altres comentaristes aporten el sentit de “gall de corral”.
(6)Poema anònim. KKS no.1090, de fet, només els tres darrers versos.
(7)En altres edicions あねは és あれは.




o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 13 -


十三段

昔、武蔵なるおとこ、京なる女のもとに、「聞ゆれば恥づかし、聞えねば苦し」と書きて、上書に ,「武蔵鐙」と書きてをこせてのち、をともせずなりにければ、京より女、

武蔵鐙さすがにかけて頼むには問はぬもつらし問ふもうるさし

とあるを見てなむ、堪へがたき心地しける。

問へばいふ問はねば恨む武蔵鐙かゝるおりにや人は死ぬらん



Una vegada un home que s'estava a Musashi escriví a una dona de la capital ;
“M'avergonyeix dir-t'ho, i si no ho faig pateixo” (1) i damunt del sobre (2) escriví “Estreps de Musashi” (3). Després d'enviar-ho ja no es sabé res més d'ell. La dona de la capital composà :

Penjant dels estreps de Musashi en tu confio, si no m'escrius m'amoïno i si ho fas pateixo. (4)

Veient això l'home es trasbalsà molt i contestà :

Si escric dius que t'amoïnes, si no ho faig t'enutges, quin home no moriria en aital avinentesa?


- - - - - -

(1)Implica que l'home té una altra relació.
(2)上書に : Escriure sobre la part externa de la carta (adreça, remitent).
(3)(武蔵) 鐙 : estreps. Eren característics de la producció de Musashi i eren fabricats per coreans emigrats. Hi ha tot un joc de paraules : estar penjat, lligat.., i també significa “amoïnat”.
(4)さすが : malgrat tot”, però aquí es relaciona amb “さすがね (刺鉄)” : sivella de l'estrep.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


-12-

十二段

むかし、おとこ有けり。人のむすめをぬすみて、武蔵野へ率て行くほどに、ぬす人なりければ、人の守にからめられにけり。女をば草むらのなかにをきて、逃げにけり。道来る人、「この野はぬす人あなり」とて、火つけむとす。女、わびて、

武蔵野は今日はな焼きそ若草のつまもこもれり我もこもれり

とよみけるを聞きて、女をばとりて、ともに率ていにけり。




Fou una vegada un home. Raptà la filla d'algú i de camí als camps de Musashi fou arrestat pel governador de la província. L'home amagà la noia entre l'herbatge i fugí. Els seus perseguidors digueren “El segrestador és en aquest camp” i eren a punt de calar-hi foc. La noia exclamà trasbalsada :

No cremeu avui els camps de Musashi! El jove espòs s'hi amaga, i jo també. (1)

Sentiren això, l'agafaren i l'emportaren amb l'home.


- - - - - -



(1)KKS 17. D'autor anònim. En aquesta antologia el topònim és Kasuga (春日)
i com no hi ha el text que acompanya el poema també es pot traduir canviant el sexe de la persona amagada entre les herbes. De fet, "つま" (tsuma) en “kana” tant pot significar espòs com esposa; només si s'utilitza el “kanji” es pot esbrinar qui és qui : 夫 (espòs) i 妻 (esposa).
"若草(のつま)” és literalment “herba tendre/jove”. Com porta el genitiu “の" fa referència implícita a “つま", per això la interpretació de “jove espòs”.




o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)




-11-


十一段

昔、おとこ、あづまへ行きけるに、友だちどもに、道よりいひをこせける。

忘るなよほどは雲ゐになりぬとも空ゆく月のめぐり逢ふまで


- - - - - -


Una vegada un home anà a Azuma i de camí avisà als seus amics:

No m'oblideu! Tot i llunyà com els núvols fins a retrobar-nos com la lluna que volta el cel. (1)




(1)Poema de Tachibana no Tadamoto (橘忠幹 / 橘忠基, ?-955). Poema que va enviar a una noia durant un viatge.
Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 470.



o0o