25 de setembre de 2021

堤中納言物語 -13- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES 右馬の助、  「唯歸らむは、いとさう〴〵し。『見けり。』とだに知らせむ。」 とて、疊紙に草の汁して、  かはむしの毛深きさまを見つるよりとりもちてのみ守るべきかな とて、扇して打ち叩き給へば、童出で來たり。  「これ奉れ。」 とて、取らすれば、大輔の君といふ人、  「この彼所に立ち給へる人の、『御前に奉れ。』とて。」 と言へば、取りて、  「あな、いみじ。右馬の助の所爲(しわざ)にこそあめれ。心憂げなる蟲をしも、興じ給へる御顔を見給ひつらむよ。」 とて、さま〴〵聞ゆれば、答(いら)へ給ふことは、  「思ひ解けば、物なむ恥しからぬ。人は、夢幻のやうなる世に、誰かとまりて惡しき事をも見、善きをも 思ふべき。」 と宣へば、言ふかひなくて、若き人々、各自(おのがじし)心憂がりあへり。この人々、  「返り事やはある。」 とて、暫し立ち給へれど、童ども皆呼び入れて、  「心憂し。」 といひあへり。ある人々は、心づきたるもあるべし、「さすがにいとほし。」とて、  人に似ぬ心のうちは鳥毛蟲の名を問ひてこそ言はまほしけれ 右馬の助、  鳥毛蟲にまぎるゝ眉の毛の末にあたるばかりの人は無きかな と言ひて、笑ひて歸りぬめり。二の卷にあるべし。 El director adjunt dels Estables de la Dreta digué que era molt malcontent d'haver de marxar. -- Vull que sàpiga que com a poc la he vist. I amb el suc d'una planta escriví en un mocador de paper : Després d'haver vist les pells de les erugues seré mitjancer emportat per mon desig de vetllar-les per a vós. Donà un cop amb el ventall i un noi sortí i s'hi atansà. -- Lliure-li açò. El noi ho prengué i ho donà a la dama dita Tayô tot dient : -- És de l'home que és allà dret i diu que és per a sa senyoria. -- AH, és terrible! Sembla que açò és obra del director adjunt dels Estables de la Dreta. Segurament ha vist vostra cara quan us entreteníeu amb aquells cucs fastigosos! I li ho explicà a la damisel·la, qui contestà : -- Quan un compren les coses troba que res no és vergonyós. Fins quan algú pot comprendre en aquest món il·lusori tot contemplant allò que és bo o dolent i especular-hi? Res no s'hi podia res a dir a tot allò, i cadascun del jovent que l'atenia fou consternat. Els homes restaren una estona preguntant-se si hi hauria una resposta, mes es cridà tots els nois que entressin. -- És malaurat – digueren els homes. Segurament algú d'entre aquella gent s'adonà que s'havia de donar una resposta i s'hi avingué : A un cor distint dels altres jo voldria com es demana el nom de les erugues que se'm digués vostre nom. I el director adjunt féu : Incomparables les puntes de les celles amb cap persona perquè es confondrien del tot amb les erugues. I tot rient se'n tornaren. La continuació en el segon volum. (5) - - - - - - 5 – (384 – 02) Una segona part que és desconeguda. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -51-

雑 / Temes diversos 山がつの片岡かけてしむる野のさかひにたてる玉のを柳 やまがつの-かたをかかけて-しむるのの-さかひにたてる-たまのをやなぎ Yamagatsu no-kataoka kakete-shimuru no no-sakai ni tateru-tama no oyanagi Una humil llar en el turó escarpat i fent de terme s'aixeca a la prada com a joia el salze Poema no. 1677 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -50- 雑 / Temes diversos ふるはたのそばのたつきにゐるはとのともよぶ声のすごきゆふぐれ ふるはたの-そばのたつきに-ゐるはとの-ともよぶこゑの-すごきゆふぐれ

Furu hata no-soba no tatsuki ni-iru hato no-tomo yobu koe no-sugoki yuugure Vora un vell camp dalt d'un arbre posada una coloma crida l'amic al vespre amb veu esglaiadora Poema no. 1676 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -49-

雑 / Temes diversos 山里は人来させじと思はねど訪はるることぞうとくなりゆく やまざとは-ひとこさせじと-おもはねど-とはるることぞ-うとくなりゆく Yamazato wa-hito kosaseji to-omowanedo-towaruru koto zo-utoku nari yuku Al poblet del puig que no hi vingués ningú no m'ho pensava emperò les visites són certament ben poques Poema no. 1660 o0o

4 de setembre de 2021

堤中納言物語 -12- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES

みな君達も、  「あさましう、さいなんあるわたりに、こよなくもあるかな。」 と思ひて、この人を思ひて、「いみじ。」と君は見給ふ。  童のたてる、怪しと見て、  「かの立蔀のもとに添ひて、清げなる男の、さすがに姿つき怪しげなるこそ、覗き立てれ。」 と言へば、此の大輔(たいふ)の君といふ、  「あな、いみじ。御前には例の蟲興じ給ふとて、顯はにやおはすらむ。告げ奉らむ。」 とて、參れば、例の簾の外(と)におはして、鳥毛蟲のゝしりて拂ひ墜させ給ふ。 いと恐ろしければ、近くは寄らで、  「入らせ給へ。顯はなり。」 と聞えさすれば、これを制せむと思ひて、ふと覺えて、  「それ、さばれ、もの恥しからず。」 と宣へば、  「あな心憂。虚言と思しめすか。その立蔀のつらに、いと恥しげなる人侍るなるを。奧にて御覽ぜよ。」 と言へば、  「螻蛄男、彼處(かしこ)に出で見て來。」 と宣へば、立ち走りて往(い)きて、  「實に侍るなりけり。」 と申せば、立ち走り往きて、鳥毛蟲は袖に拾ひ入れて、走り入り給ひぬ。丈だちよき程に、髪も袿ばかりにていと多かり。すそもそがねば、ふさやかならねど、とゝのほりてなか〳〵美しげなり。  「かくまであらぬも、世の常の人ざま・けはひもてつけぬるは、口惜しうやはある。實に疎ましかべきさまなれど、いと清げに、氣高う、煩はしきけぞ異なるべき。あな口惜し。などかいとむくつけき心ならむ。かばかりなるさまを。」 と思す。 Els dos homes eren aclaparats i pensaren “És increïble en un lloc ja prou malaurat!”. Estaven convençuts que era una persona extraordinària. Un dels nois veié alguna cosa estranya. -- Per l'enreixat de llistons hi ha uns homes de bon mirar amb aparença sospitosa de dones. Són allà, drets, aguaitau-nos! La dama Tayû digué mentre anava cap a on era la damisel·la : -- Ah, és espantós! Segurament han vist la damisel·la mentre s'entretenia com sempre amb els cucs. Vaig a avisar-la. Com sempre, la damisel·la era fora de la persiana cridant als nois que collissin les erugues que queien. Com a la dama Tayû li feien molta por digué, sens acostar-s'hi massa : -- Entreu, si-us-plau, se us veu des de la galeria. La damisel·la pensà que ho deia perquè no continués amb allò. -- No faig cap mal. No em fa vergonya que em vegin. -- Ah, és deplorable! Que penseu que us estic mentint? Al costat de l'enreixat hi ha uns homes d'aparença molt sospitosa . Entreu i mireu-ho vós mateixa! -- Grill, ves-hi i fes una ullada, El noi hi anà. -- És cert, són allà. Amb allò la damisel·la s'alçà fent un bot, es posà les erugues a una màniga i entrà corrents. Era de bona alçada i els cabells nombrosos fins avall dels vestits. Com no s'havien tallat les puntes no tenien tofes i escampaven molt més preciosos encara. -- Molta gent corrent no es pas així d'afavorida. És per cas lamentable que facin per a millorar llur parença i capteniment? Realment son aparença és desagradosa, mes és de bell mirar i xamosa, , només sa conducta enutjosa la fa diferent. Ah, quina llàstima! Per què tindrà una mentalitat tan estranya? És tan gentil! Açò pensaren els homes, o0o