YAMATO MONOGATARI (大和物語) 19
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
 
 

 
【十九】

おなし人おなしみこの御もとに久しくおはしまさゝりけれは秋のことなりけり
世にふれと恋もせぬ身の夕されはすゝろにものゝかなしきやなそ
とありけれは御かへし
夕暮に物思ふ時は神な月我もしくれにをとらさりけり
となん有ける心にいらてあしくなんよみ給ける

La mateixa persona no visità durant un llarg temps la mateixa dama, i a la tardor ella li féu haver :

---Sóc en aquest món sense l'amor de ningú quan és capvespre per què sens adonar-me'n tot aquest mon desfici?

I la resposta :

---És al capvespre quan vós sou en ma pensa, més que les pluges de la lluna sense déus les llàgrimes que ploro. (46).

Això composà ell, emperò, com no hi posà el cor fou ben mediocre.

- - - - - -

46 - Es tracta de la desena lluna, anomenada "la lluna sense déus" perquè era quan els déus anaven tots al santuari d'Izumo.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 18
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)



【十八】

故式部卿宮二條のみやすところにたえ給ふて又のとしのむ月のなぬかの日わかれ奉り給ひけるに
故郷と荒にし宿の草のはもきみかためとそまつはつみける
とありけり

El difunt príncep cap de cerimònies de la cort havia deixat de visitar la dama de Cambra de la segona avinguda. El jorn set de la primera lluna de l'any següent, ella li envià unes herbes primaverenques i aquest poema :

---Com ja no veniu, de llar abandonada són fulles d'herba, primer de tot mon senyor per a vós són collides.

o0o