野ざらし紀行
芭蕉松尾
-3-

ひとり芳野のおくにたどりけるに、まことに山深く、白雲峰に重り、煙雨谷を埋て、山賤の家処／゛＼にちひさく、西に木を伐音東にひゞき、院／＼の鐘の声は 心の底にこたふ。昔より此山に入て世をわすれたる人の、おほくは詩にのがれ歌にかくる。いでや唐土の廬山といはんもまたむべならずや。
　　　ある坊に一夜をかりて
　砧打て我に聞せよや坊が妻
西上人の草の庵の跡は、おくの院より右の方二丁ばかりわけ入ほど、柴人のかよふ道のみわづかにありて、さかしき谷を隔たる、いと尊し。かのとく／＼の清水 はむかしにかはらずと見えて、今もとく／＼と雫落ける。
　露とく／＼こゝろみに浮世すゝがばや
もしこれ扶桑に伯夷あらば、必口をすゝがん。もし是非許由に告ば、耳を洗ん。山をのぼり坂を下るに、秋の日既になゝめになれば、名ある処／゛＼見残して、 先後醍醐帝の御陵を拝む。
　御廟年を経てしのぶは何をしのぶ草
大和より山城を経て、近江路に入て、美濃に至る。います山中を過て、いにしへ常盤の墳あり。伊勢の守武が云ける、義朝殿に似たる秋風とは、いづれの処か似 たりけむ。我もまた、
　義朝のこゝろに似たりあきの風
　　　不破
　秋風や藪もはたけも不破の関
大垣に泊りける夜は、木因が家を主とす。むさし野を出る時、野ざらしを心に思ひて旅立ければ、
　死もせぬ旅ねのはてよ秋のくれ
桑名本当寺にて、
　冬牡丹千鳥よ雪のほとゝぎす
草の枕に寝倦て、まだほのぐらき中に浜の方へ出て、
　あけぼのやしら魚白き事一寸


Errí tot sol per les fondàries de Yoshino amb muntanyes ben espadades, amb núvols blancs apilats als cims, valls colgades sota el plugim, humils habitatges dels llenyataires escampats arreu. El so de la fusta tallada a l'oest ressona a l'est, les campanades dels temples em penetren fins al fons del cor.

Des de l'antigor molts homes abandonaren el món i s'endinsaren per aquestes muntanyes, s'aixoplugaren en la poesia i feren versos. Realment, es pot dir ben bé que és la muntanya de Rozan de la Xina. (14).


Passant la nit en un temple.

--Pila de fusta de rentar, deixa que ho senti, muller del temple. (15)


Les restes de la cabana de Sagyô són a la dreta del temple interior, entrant uns dos-cents metres per un caminoi de llenyataires separat per una vall aspriva, preciós. L'aigua transparent que hi fluïa semblava no haver canviat amb els anys, inclús ara hi ressonen les gotes..


--La rosada cau i cau, i jo voldria netejar-hi la pols del món. (16)


Si Hakui (17) hagués estat al Japó segurament s'hi hauria rentat la boca.
Si Kyoyû (18) n'hagués sentit parlar si hauria rentat les orelles.

Descendí els turons al voltant de la muntanya. El sol de la tardor era ja esbiaixat. Renuncií a altres llocs d'anomenada i fiu els meus respectes al sepulcre de l'emperador Godaigo (19).


--Mausoleu que el curs dels anys ha envellit, què recorden les falgueres? (20)


De Yamato passí Amashiro arribant a Mino per la ruta d'Ômi.

Després d'Imasu i Yamanaka es troba l'antiga tomba de Tôkina (21). El guarda (22), del santuari d'Ise, féu “El vent de la tardor s'assembla a Yoshitomo (23)”.

En què ho seria? Jo també fiu :

--Al cor de Yoshitomo s'hi assembla el vent de la tardor.


A la barrera de Fuwa.

--Vent de la tardor. Camps i matolls i la barrera de Fuwa.


Passí la nit a Ôgaki, hoste de Bokuin (24).


Quan comencí el viatge a les prades de Musashi tenia els ossos esblanqueïts al cap :

--Sóc viu encara al final del viatge, vesprada de tardor.



Al temple de Hontô, a Kuwana :

--Peònia d'hivern, estornells i cucut a la neu.


Fart de l'herba com a coixí aní cap a la platja a trenc d'alba.

--A l'albada, peix argentat, una blancor d'una polzada.
- - - - -
(14)Kozan o Lu-shan, xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats.
(15)(15 )Haiku irregular de 19 síl·labes.
(16) Haiku irregular de 19 síl·labes.
(17) Hakui (伯夷 ¿-?), Boyi, en xinès. Savi xinès que va aconsellar Wu-Wang, de la dinastia Zhou (周朝 – 1045-256 aC) de no matar Zhou-Wang per una qüestió de lleialtat, però no se li va fer cas i es va recloure a les muntanyes.
(18) Kyoyû (許由, ¿-?), Hsu-Yu, en xinès. Ermità xinès. Quan l'emperador Yao li digué que volia donar-li el seu regne va fugir i es va rentar les orelles al riu Yin Shui.
(19) Emperador Godaigo (後醍醐天皇, 1288-1339).
(20) Haiku irregular de 20 síl·labes
(21) Tokiwa Gozen (常盤御, 1123 – 1180 ?). Mare de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159 – 1189).
(22) Arakida Moritake (荒木田守武,1473–1549)
(23) Minamoto no Yoshitomo (源義朝,1123 – 1160), espòs de Tokiwa, veure nota 21, i pare de Yoshitsune.
(24) Bokuin (木因 1646- 1725), navilier d'Ôgaki.
o0o