KOKINSHÛ (古今集) -125-
しがの山ごえにて、いしゐのもとにてものいひける 人のわかれけるをりによめる
Compost tot separant-se d'algú amb qui havia parlat a la vora d'una deu al passar per les muntanyes de Shiga.
むすぶてのしづくににごる山の井のあかでも人にわかれぬるかな
むすぶてのーしずくににごるーやまのいのーあかでもひとにーわかれぬるかな
La deu de la muntanya s'enterboleix amb les gotes que vessen de la ma que s'hi mulla; no en tinc prou ni d'ella ni de tu però me n'haig de separar.
Poema no. 404
Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)
o0o
15 de gener del 2011
KOKINSHÛ (古今集) -124-
しひて行く人をとどめむ桜花いづれを道と迷ふまでちれ
しいてゆくーひとをとどめむーさくらばなーいずれをみちとーまどうまでちれ
Aturem aquell que se'n va a contracor, flor del cirerer, i escampa't arreu perquè no trobi el camí.
Poema no. 403
Autor : Anònim.
o0o
Publicado por Jordi Escurriola los 12:52 0 comentarios
KOKINSHÛ (古今集) -123-
かきくらしごとはふらなむ春雨にぬれぎぬきせて君をとどめむ
かきくらしーごとはふらなむーはるさめにーぬれぎぬきせてーきみをとどめむ
Si ha de ploure que s'enfosqueixi el cel i donaré la culpa a la pluja de primavera perquè ell resti amb mi.
Nota : “ぬれぎぬきせて" vol dir en sentit figurat “donar la culpa...”, però literalment significa “posant-se/fent posar roba mullada”.
Poema no. 402
Autor : Anònim.
o0o
Publicado por Jordi Escurriola los 12:51 0 comentarios
KOKINSHÛ (古今集) -122-
限なく思ふ涙にそほちぬる袖はかわかじあはむ日までに
かぎりなくーおもうなみだにーそほちぬるーそではかわかじーあわむひまでに
Infinites llàgrimes d'amor han mullat mes mànigues que no s'assecaran fins el jorn en que ens retrobem altra vegada.
Poema no. 401
Autor : Anònim.
o0o
Publicado por Jordi Escurriola los 12:51 0 comentarios
KOKINSHÛ (古今集) -121-
あかずしてわかるるそでのしらたまを君がかたみとつつみてぞ行く
あかずしてーわかるるそでのーしらたまをーきみがかたみとーつつみてぞゆく
Les blanques llàgrimes que amaran les mànigues per la tristor de la partença les guardaré i portaré com la memòria de tu.
Poema no. 400
Autor : Anònim
o0o
Publicado por Jordi Escurriola los 12:45 0 comentarios