YAMATO MONOGATARI (大和物語) 106
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六】

故兵部卿宮この女のかゝることまたしかりける時よはひ給ひけりみこ
荻のはのそよくことにそ恨つる風にうつりてつらき心を
これもおなし宮
浅くこそ人はみるらめせき川の絶る心はあらしとそおもふ
かへし
せき川の岩まをくゝる水浅み絶ぬへくのみみゆる心を
かくてこの女いてゝもの聞えなとすれとあはてのみありけれはみこおはしましたりけるに月のいとあかゝりけれはよみ給ひける
よな／＼にいつとみしかとはかなくて入にし月といひてやみなん
とのたまひけりかくてあふきをおとし給へりけるをとりて見れはしらぬ女の手にてかくかけり
忘らるゝ身は我からのあやまちになしてたにこそ君をうらみめ
とかけりけるをみてそのかたはらにかきつけて奉ける
ゆゝしくもおもほゆる哉人ことにうとまれにけるよにこそ有けれ
となん又この女
忘らるゝときはの山のねをそなく秋のゝ虫の声に亂て
返し
なくなれとおほつかなくそおもほゆる声きくことの今はなけれは
又おなし宮
雲ゐにてよをふる比はさみたれのあめの下にそいけるかひなき
かへし
ふれはこそ声も雲ゐに聞えけめいとゝはるけき心ちのみして


El difunt príncep cap d'afers militars (191), abans de l'afer, havia festejat aquella dona. El príncep féu :

---La fulla del jonc fregadissa es revé amb la ventada emperò haig de blasmar la crueltat de son cor.

Una altra vegada, el mateix príncep :

---De molt poc profund sembla als ulls de tothom el riu de Seki però constant flueix com l'amor de les persones. (192)

La dona contestà ;

---Si tan poc corren les aigües del riu Seki entre les roques segur que en vostre cor deixarà ja de fluir.

Aquesta dona només consentí en comunicar-se, emperò, no pas en trobar-se.
Un vespre de lluna esplendent, el príncep era allà i composà :

---Vespre i vespre veig alçar-se la lluna mes endebades car molt promptament es pon serà millor deixar-ho.
Això digué.

En una ocasió, ell havia deixat caure un ventall i quan ella el recollí hi veié açò escrit per la mà d'una dona desconeguda :

---Per vós en oblit potser per mes errades aquest és el fet però no puc evitar mon sentiment de retret.

Ho llegí i li ho tornà amb açò escrit a un costat :

---És inquietant que sigueu considerat per vos accions blasmables per les dones certament preocupant.

Una vegada, aquesta dona :
---Verda muntanya en oblit a la tardor són mes planyiments amb els crits dels insectes barrejats per la prada.

La resposta :

---Aquests planyiments són de poca certesa a tot mon parer ara mateix no sento allò que diu vostra veu.

Altra vegada, el mateix príncep :

---Enllà dels núvols quan passo les meves nits lluna de pluges és endebades que visc sota aquest firmament. (193)

La resposta :

---Quan alço la veu mon plany enllà dels núvols és ben abastat de vostra llunyania ja en tinc el sentiment.

- - - - - -

191 - Príncep Motoyoshi (元良親王, 890-943).
192 – Poema no. 877, llibre 14, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), amb alguna diferència.
193 – 雲ゐ “ kumoi”, nom poètic per al palau imperial. Hi ha força jocs de aparaules en aquest poema.

o0o