27 de novembre de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -66-

雑 / 観心をよみ侍ける Temes diversos / Tot exhortant el cor 闇はれて心のそらにすむ月は西の山べやちかくなるらむ やみはれて-こころのそらに-すむつきは-にしのやまべや-ちかくなるらむ Yami harete-kokoro no sora ni-sumu tsuki wa-nishi no yamabe ya-chikaku naruramu Net de tenebres el firmament de mon cor on viu la lluna que tal volta és a prop les muntanyes de l'oest Poema no.1978 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -65-

雑 / Temes diversos たちいらで雲まをわけし月かげは待たぬけしきやそらに見えけむ たちいらで-くもまをわけし-つきかかげ-またぬけしきや-そらにみえけむ Tachi irade-kumoma o wakeshi-tsuki kage wa-matanu keshiki ya-sora ni miekemu Sense penetrar la lluna passa enmig la nuvolada potser has notat al cel el que no esperaves Poema no. 1976 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -64-

雑 / 伊勢の月よみのやしろにまいりて月を見てよめる Temes diversos / Composat al veure la lluna tot anant en pelegrinatge al santuari de Tsukiyomi a Ise. さやかなる鷲の高嶺の雲井よりかげやはらぐる月読のもり さやかなる-わしのたかねの-くもゐより-かげやはらぐる-つきよみのもり Sayakanaru-washi no takane no-kumoi yori-kage yawaraguru-tsukiyomi no mori Brillant des del cel als cims de la carena de les àligues la llum és ablanida al bosc de Tsukiyomi Poema no.1879 o0o

20 de novembre de 2021

堤中納言物語 -17- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

 五月待ちつけたる花橘の香も、昔の人戀しう、秋の夕に劣らぬ風にうち匂ひたるは、をかしうもあはれにも思ひ知らるゝを、山郭公も里馴れて語らふに、三日 月の影ほのかなるは、折から忍び難くて、例の宮わたりに訪はまほしう思さるれど、「甲斐あらじ。」とうち歎かれて、或るわたりの、猶情あまりなるまでと思 せど、そなたは物憂きなるべし。「如何にせむ。」と眺め給ふほどに、  「内裏に御遊び始まるを、只今參らせ給へ。」 とて、藏人の少將參り給へり。  「待たせ給ふを。」 などそゝのかし聞ゆれば、物憂ながら、  「車さし寄せよ。」 など宣ふを、少將、  「いみじうふさはぬ御氣色の候ふは、たのめさせ給へる方の、恨み申すべきにや。」 と聞ゆれば、  「斯許りあやしき身を、怨しきまで思ふ人は、誰か。」 など言ひかはして參り給ひぬ. La fragància de les flors de taronger atardia la florida fins la cinquena lluna (1), com memòries d'amor d'aquella persona d'antany gens inferior als olors que porta l'oratge dels capvespres de la tardor. Allò que l'encisava i emmelangia alhora, el féu adonar de la decandida llum de la lluna amb el cant d'una cuquella de la muntanya (2) prop d'un llogaret, i llavors sentí el desig de visitar una princesa que havia conegut, mes seria endebades. Pensà d'anar a un altre indret on hi hauria abundor d'afecte, emperò allà quelcom l'adolorava i mentre encara ho contemplava, arribà el tinent del Cos de la Guàrdia Imperial i li digué : – És a punt de començar l'entreteniment a palau. Vine de seguida. I apressat per “Sa majestat t'espera”, encara entristit, féu preparar el carruatge. – No se't veu en disposició adient. Diria que algú que compte amb tu aquesta nit te'n farà retret. – Qui pensaria en retreure res a algú tan insignificant com jo? I tot parlant sortiren. - - - - - - 1 – (389 – 02) Referència al poema no.139 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 五月さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖の香ぞする. 2 – (389 – 05) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十六) : 足引のやま時鳥里なれてたそがれどきに名のりすらしも. o0o

13 de novembre de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -63-

雑 / Temes diversos 神路山月さやかなるちかひありて天の下をばてらすなりけり かみぢやま-つきさやかなる-ちかひありて-あめのしたをば-てらすなりけり Kamiji yama-tsuki sayakanaru-chikai arite-ame no shita woba-terasu narikeri La lluna brilla dalt del puig de Kamiji promesa es va fer d'il·luminar tot allò sota la capa del cel Poema no. 1878 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -62-

雑 / Temes diversos 宮ばしらしたつ岩根にしきたてゝつゆも曇らぬ日のみかけ哉 みやばしら-したついはねに-しきたてて-つゆもくもらぬ-ひのみかげかな Miyabashira-shita tsu iwane ni-shikitatete-tsuyu mo kumoranu-hi no mikage kana Pilars del temple arrelats a les roques amb la rosada cap nuvolada al cel fa una ombra al sol Poema no. 1877 o0o

o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -61-

雑 / Temes diversos なさけありし昔のみ猶しのばれて長らへまうき世にも経るかな なさけありし-むかしのみなほ-しのばれて-ながらへまうき-よにもふるかな Nasake arishi-mukashi nomi nao-shinobarete-nagarae ma uki-yo ni mo furu kana Molt de temps ja passat jo tenia sentiments que tolerava molta vida he tingut en eix món d'aflicció Poema no.1842 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. o0o

6 de novembre de 2021

堤中納言物語 -16- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 四 ほど〳〵の懸想

EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU かくといふほどに年も返りにけり。君の御方に若くて候ふ男、好ましきにやあらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、 あらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、  「その通ふらむ所は何處(いづく)ぞ。さりぬべからむや。」 といへば、  「八條の宮になむ。知りたる者候ふめれども、殊に若人數多候ふまじ。唯、『中將・侍從の君などいふなむ、容貌も好げなり。』と聞き侍る。」 といふ。  「さらば、そのしるべして傳へさせてよ。」 とて、文とらすれば、  「儚なの御(おん)懸想かな。」 と言ひて、持て往きて取らすれば、  「あやしの事や。」 と言ひて、もて上りて、  「しか〴〵の人。」 とて見す。手も清げなり。 柳につけて、  「したにのみ思ひ亂るゝ青柳のかたよる風はほのめかさずや  知らずはいかに。」 とある。  「御返り事なからむは、いとふるめかしからむか。今やうは、なかなか初めのをぞし給ふなる。」 などぞ笑ひてもどかす。少し今めかしき人にや、  一筋に思ひもよらぬ青柳は風につけつゝさぞ亂るらむ  今やうの手の、かどあるに書き亂りたれば、「をかし。」と思ふにや、守りて居たるを、君見給ひて、後より俄に奪(ば)ひ取り給ひつる。  「誰がぞ。」 と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。と摘み捻り、問ひ給へり。  「しか〴〵の人の許になむ。等閑にや侍る。」 と聞ゆ 。「我もいかで、然るべからむ便りもがな。」と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。  「同じくは、懇に言ひ趣けよ。物の便りにもせむ。」 など宣ふ。童を召して、有樣を委しく問はせ給ふ。ありの儘に、心細げなる有樣を語らひ聞ゆれば、「あはれ故宮のおはせましかば。」さるべき折はまうでつゝ見しにも、萬思ひ合せられ給ひて、  「尋常(よのつね)に。」 など獨言(ひとりご)たれ給ふ。我が御うへも儚なく思ひ續けられ給ふ。いとゞ世もあぢきなく覺え給へど、又「如何なる心の亂れにかあらむ。」とのみ、常に催し給ひつゝ、歌など詠みて問はせ給ふべし。「いかで言ひつきし。」など思しけるとかや。 Mentre passava açò un nou any havia arribat. Un jove que era al servei de la casa del tinent coronel, delerós potser de tenir relacions amoroses, i com encara no havia pres muller, li digué al noi : – Aquella casa que sembla que visites, on és? Serà un lloc adient, no? – El palau del príncep és al districte vuitè. Tot i que conec una persona que hi treballa, no hi ha massa dones joves allà. De les úniques que ho sento dir que són precioses són les dames Chôjô i Jiyû. – Si és així, fes que la persona que hi coneixes passi açò- I li'n donà una lletra. – Poques esperances per a vostre afecte. La prengué i la hi lliurà. – És un afer estrany. Li digué la noia quan rebé la lletra. La portà a les cambres de la mestressa , i l'ensenyà tot dient de qui era. L'escriptura era molt clara i lligat a un branquilló de salze un poema : Secrets pensaments enredats com el salze vinclat per l’oreig tal volta no mostraran allò que sento per vós? “Com no ho sabeu”? (5) – Seria molt antiquat no contestar. Avui s'ha de fer quelcom amb la primera lletra. Llurs rialles la provocaren. Una mica sí en sabia de les coses d'ara, i féu : Pensaments torçats fils dispersos del salze sense trobar-se i arreplegats pel vent embolicats hi resten. Era escrit de manera actual i amb bona mà. El jove ho trobà agradós, i mentre s'ho mirava el tinent coronel ho observà i de sobte des del darrera li ho arrabassà. – De qui és? - preguntà tot grapejant-la. – És d'aquella persona a qui escriví. És segurament una facècia. El tinent coronel pensà que d'una manera o altra allò ho desitjaria per a ell mateix, i s'ho mirà amb tota cura. – Si li escrius, digues-li alguna cosa bona de mi. Jo ho aprofitaria. Cridà al noi i li preguntà all detall de la situació allà. Quan descrigué la vida tan solitària que menaven pensà “Que n'és de trist! Si el príncep fos viu.....” i se li acudí com eren les coses quan ell els visitava constantment i murmurejà : – .....en un món normal .....” (6) I no deixà de pensar en son efímera existència. Tot i que el món li era més feixuc, alhora pensà que de tota manera enderiat a tot hora amb els trastorns del cor, hauria d'haver escrit poemes i visitar-la. Es diu que es preguntava perquè hi havia festejat. - - - - - - 5 - (387 – 28) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十二 戀二) : しるや君しらずばいかにつらからむわがかく計思ふ心を. 6 – (388 – 09) – Referència al poema no. 98 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 花のごと世のつねならばすぐしてし昔は又もかへりきなまし . o0o

30 d’octubre de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -60-

雑 / Temes diversos なに事にとまる心のありけれはさらにしも又よのいとはしき なにごとに-とまるこころの-ありければ-さらにしもまた-よのいとはしき Nanigoto ni-tomaru kokoro no-arikereba-sara ni shi mo mata-yo no itowashiki Sigui com sigui aquest mon cor encara s'hi sent retingut i el món tot i així m'és del cert detestable Poema no. 1831 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -59-

雑 / Temes diversos いかがすべき世にあらばやは世をも捨ててあな憂の世やとさらに思はむ いかがすべき-よにあらばやは-よをもすてて-あなうのよやと-さらにおもはむ Ikaga subeki-yo ni araba ya wa-yo o mo sutete-ana u no yo ya to-sara ni omowamu Què hauria de fer si seguir en aquest món o abandonar-lo? Ai las món d'aflicció i encara hi penso Poema no. 1830 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -60- 雑 / Temes diversos なに事にとまる心のありけれはさらにしも又よのいとはしき なにごとに-とまるこころの-ありければ-さらにしもまた-よのいとはしき Nanigoto ni-tomaru kokoro no-arikereba-sara ni shi mo mata-yo no itowashiki Sigui com sigui aquest mon cor encara s'hi sent retingut i el món tot i així m'és del cert detestable Poema no. 1831 o0o

西行 En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -58-

雑 / Temes diversos いづくにも住まれずはただ住まであらむ柴の庵のしばしなる世に いづくにも-すまれずはただ-すまであらむ-しばのいほりの-しばしなるよに Izuku ni mo-sumarezu wa tada-sumade aran-shiba no iori no-shibashi naru yo ni Un no viu enlloc perquè enlloc no es viu simplement és així la cabana de branques és aquest món efímer o0o

23 d’octubre de 2021

堤中納言物語 -15- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 四

ほど〳〵の懸想 EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU 如何になりにけむ、亡せ給ひにし式部卿の宮の姫君の中になむ候ひける。宮など疾く薨(かく)れ給ひにしかば、心細く思ひ歎きつゝ、下(しも)わたりに人少なにて過し給ふ。 上は、宮の失せ給ひける折、樣變へ給ひにけり。姫君の御(おん)容貌、例の事内裏などに思し定めたりしを、今はかひなく。」など思し歎くべし。 この童來つゝ見る毎に、頼もしげなく、宮の内も寂しく凄げなる氣色を見て、互に、  「まろが君を、この宮に通はし奉らばや。まだ定めたる方もなくておはしますに、いかによからむ。程遙 程遙かになれば、思ふ儘にも參らねば、『疎(おろか)なる。』とも思すらむ。又『如何に。』と後めたき心地も添へて、さま〴〵安げなきを。」 といへば、  「更に今はさやうの事も思し宣はせず、とこそ聞け。」 とはいふ。  「御(おん)容貌めでたくおはしますらむや。いみじき御子たちなりとも、飽かぬ所おはしまさむは、いと口惜しからむ。」 といへば、  「あな人々宣ふは、『萬むつかしきも、御前(ごぜん)にだにまゐれば、慰みぬべし。』とこそ宣へ。」 と語らひて、明けぬれば往ぬ。 、あさまし。いかでか見奉らむ。人々宣ふは、『萬むつかしきも、御前(ごぜん)にだにまゐれば、慰みぬべし。』とこそ宣へ。」 と語らひて、明けぬれば往ぬ。 I fou el cas que ella era ara al servei de la filla del traspassat príncep ministre de Cerimònies de la cort. Des del moment de la mort del príncep al palau es menava una vida deprimida i solitària amb els servents en la part baixa de la ciutat. Arran del traspàs del príncep son esposa prengué els hàbits de monja. Les faccions de la filla eren que habitualment corresponen a una dona de la noblesa, a mesura que creixia augmentava son extraordinària bellesa i sa mare es preguntava consirosa què s'esdevindria d'ella. Son pare havia decidit presentar-la a la cort, emperò, ara ja no era possible. Cada vegada que aquest patge anava al palau del príncep i tot veient com de desemparades eren, la vida solitària i espantosa que s'hi menava, parlà amb la noia : – Voldria que mon senyor sovintegés aquesta casa. Encara no ha decidit prendre muller, i açò estaria bé. Degut a la distància on sou no puc venir tant com voldria, i potser pensaràs que mon amor per tu és descurat. A més, el recel de com estàs afegit a aquestes cabòries no m'ho fan gaire fàcil. – Sé del cert que la mestressa no hi pensa ni en parla d'aital afer. – Em pregunto si és molt atractiva. Fora lamentós que una encisadora princesa no fos escaient en certs aspectes. – Però quin disbarat! Com podria passar açò? Tothom que la veu et confirmaria que al marge de les dificultats, només cal ésser en sa presència per a sentir-se reconfortat. I continuaren parlant i a l'alba ell marxà. o0o

16 d’octubre de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -57-

雑 / Temes diversos 受けがたき人の姿に浮かび出でてこりずやたれも又沈むべき うけがたき-ひとのすがたに-うかび出でて -こりずやたれも-またしづむべき Ukegataki-hito no sugata ni-ukabi idete-korizu ya tare mo-mata shizumubeki És molt difícil de rebre un cos humà i de sobrenedar però res no aprenem i hom acaba sumit Poema no. 1751 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -56-

雑 / Temes diversos 年月をいかでわが身にをくりけむ昨日の人もけふはなき世に としつきを-いかでわがみに-をくりけむ-きのふのひとも-けふはなきよに Toshi tsuki o-ikade waga mi ni-okuriken-kinoo no hito mo-kyoo wa naki yo ni Com han desfilat tots aquests anys i mesos per a mi mateix? Ahir la gent hi era mes no pas ara al món Poema no. 1750 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -55-

雑 / Temes diversos をろかなる心の引くにまかせてもさてさはいかにつゐの思ひは おろかなる-こころのひくに-まかせても-さてさはいかに-つひのおもひは Oroka naru-kokoro no hiku ni-makasete mo-sate sa wa ika ni-tsui no omoi wa Si em refiés de l'embranzida del cor tan pretensiós com seria a la fi i com em sentiria? Poema no. 1749 o0o

9 d’octubre de 2021

堤中納言物語 -14- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

四 ほど〳〵の懸想 EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU 祭のころは、なべて今めかしう見ゆるにやあらむ、あやしき小家の半蔀も、葵などかざして心地よげなり。童(わらはべ)の、袙・袴清げに著て、さま〴〵の物忌ども附け、化粧(けさう)じて、「我も劣らじ。」と挑みたる氣色どもにて、行き違ふはをかしく見ゆるを、況してその際(きは)の小舍人・隨身などは、殊に思ひ咎むるも道理(ことわり)なり。 とり〴〵に思ひわけつゝ物言ひ戲るゝも、「何ばかりはか〴〵しき事ならじかし。」と、數多見ゆる中に、何處(いづく)のにかあらむ、薄色著たる、髪はきはかにある、頭づき・容態などもいとをかしげなるを、頭の中將の御(おん)小舍人童、『思ふさまなり。』と見て、いみじくなりたる梅の枝に、葵をかざして取らすとて、  梅が香に深くぞたのむおしなべてかざす葵の根も見てしがな と云へば、  しめの中の葵にかゝるゆふかづらくれどね長きものと知らなむ と押放いていらふもざれたり。  「あな、聞きにくや。」 とて、笏(さく)して走り打ちたれば、  「そよ、その『なげきの森』のもどかしければぞかし。」 など、ほど〳〵につけては、互(かたみ)に「痛し。」など思ふべかめり。その後、常に行き逢ひつゝも語らふ。 En temps del festival (1), potser per l'esplendor del jorn, àdhuc els finestrons de les humils casetes són decorats amb malves pel gaudi dels cors. Les nenes passen amunt i avall amb elegants camisoles i pantalons amb etiquetes d'abstinència (2) de diverses formes enganxades, les cares empolsinades, cadascuna d'elles a no deixar-se superar per ningú altre, un delit de veure; més raó encara perquè patges i assistents de llur mateixa classe social s'hi fixessin especialment. Certament, són de poca durada llurs facècies mentre trien parella per a entretenir-se- Una d'entre elles vestia de color clar, amb cabells tan llargs com ella mateixa, la forma de son coll, tota ella era preciosa. Un jove patge del tinent coronel cap del cos de la guàrdia imperial s'hi encaterinar tant que decorà una esplèndida branca de prunera amb malves i féu : Confio de cor en la branca del pruner l'arrel de malva desig ofrena arreu de trobar-nos i jeure. (3) I ella : Penjolls de palla ofrena de la malva quan més llarg el fil més s'estira l'arrel així el temps per jeure. Un rebuig enjogassat. – Ah, serà descarada! – I corregué cap a ella i li donà una bastonada. – Així, un bastó del “bosc del plany” per a tu! (4) Sembla com si amb gent de la mateixa classe social cadascú pateix ses penes d'amor com pot. Després d'allò, ell la visità constantment i esdevingueren amants. - - - - - - 1 - (385 – 02) Era una festivitat que es celebrava al santuari de Kamo (賀茂神社)durant la quarta lluna de l’antic calendari japonès. 2 - /385 – 06) – Bocinet de fusta de salze de menys d'un centímetre de llarg que portaven els homes al barret i les dones al vestit on hi havia escrita la paraula “abstinència” o “reclusió” per tal d'evitar situacions de malastrugança o de contaminació per coses impures. 3 - (385 – 15) Clàssic joc de paraules entre “ne” ( 根 - arrel , i “ne(ru)” ; (寝る – domir). Aquí “Aoi” (葵) s'interpreta com “el dia de la trobada”. 4 – (386 – 01) Referència al poema no. 1055 del Kokinwakashû (古今和歌集) : ねぎごとを さのみ聞きけむ 社こそ はては嘆きの 森となるらめ. o0o

2 d’octubre de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -54-

雑 / Temes diversos これや見し昔住みけむ跡ならむよもぎが露に月のかかれる これやみし-むかしすみけむ-あとならむ-よもぎがつゆに-つきのかかれる Kore ya mishi-mukashi sumiken-ato naran-yomogi ga tsuyu ni-tsuki no kakareru Serà ço que veig les restes d'on vaig viure fa tant de temps ja? Lluna en la rosada sobre l'artemísia Poema no. 1682 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -53-

雑 / Temes diversos むかし見し庭の小松に年ふりて嵐のをとをこずゑにぞ聞く むかしみし-にはのこまつに-としふりて-あらしのおとを-こずゑにぞきく Mukashi mishi-niwa no komatsu ni-toshi furite-arashi no oto o-kozue ni zo kiku Temps fa vaig veure el pinetó del jardí i anys han passat el so de la tempesta sento a la capçada Poema no. 1679 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -52-

雑 / Temes diversos 茂き野をいくひとむらに分けなしてさらに昔をしのびかへさむ しげきのを-いくひとむらに-わけなして-さらにむかしを-しのびかへさむ Shigeki no o-iku hitomura ni-wakenashite-sara ni mukashi o-shinobi kaesamu Tot i trossejar la brolla de la prada que ben s'aplega una altra vegada com el passat tornarà Poema no. 1678 o0o

25 de setembre de 2021

堤中納言物語 -13- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES 右馬の助、  「唯歸らむは、いとさう〴〵し。『見けり。』とだに知らせむ。」 とて、疊紙に草の汁して、  かはむしの毛深きさまを見つるよりとりもちてのみ守るべきかな とて、扇して打ち叩き給へば、童出で來たり。  「これ奉れ。」 とて、取らすれば、大輔の君といふ人、  「この彼所に立ち給へる人の、『御前に奉れ。』とて。」 と言へば、取りて、  「あな、いみじ。右馬の助の所爲(しわざ)にこそあめれ。心憂げなる蟲をしも、興じ給へる御顔を見給ひつらむよ。」 とて、さま〴〵聞ゆれば、答(いら)へ給ふことは、  「思ひ解けば、物なむ恥しからぬ。人は、夢幻のやうなる世に、誰かとまりて惡しき事をも見、善きをも 思ふべき。」 と宣へば、言ふかひなくて、若き人々、各自(おのがじし)心憂がりあへり。この人々、  「返り事やはある。」 とて、暫し立ち給へれど、童ども皆呼び入れて、  「心憂し。」 といひあへり。ある人々は、心づきたるもあるべし、「さすがにいとほし。」とて、  人に似ぬ心のうちは鳥毛蟲の名を問ひてこそ言はまほしけれ 右馬の助、  鳥毛蟲にまぎるゝ眉の毛の末にあたるばかりの人は無きかな と言ひて、笑ひて歸りぬめり。二の卷にあるべし。 El director adjunt dels Estables de la Dreta digué que era molt malcontent d'haver de marxar. -- Vull que sàpiga que com a poc la he vist. I amb el suc d'una planta escriví en un mocador de paper : Després d'haver vist les pells de les erugues seré mitjancer emportat per mon desig de vetllar-les per a vós. Donà un cop amb el ventall i un noi sortí i s'hi atansà. -- Lliure-li açò. El noi ho prengué i ho donà a la dama dita Tayô tot dient : -- És de l'home que és allà dret i diu que és per a sa senyoria. -- AH, és terrible! Sembla que açò és obra del director adjunt dels Estables de la Dreta. Segurament ha vist vostra cara quan us entreteníeu amb aquells cucs fastigosos! I li ho explicà a la damisel·la, qui contestà : -- Quan un compren les coses troba que res no és vergonyós. Fins quan algú pot comprendre en aquest món il·lusori tot contemplant allò que és bo o dolent i especular-hi? Res no s'hi podia res a dir a tot allò, i cadascun del jovent que l'atenia fou consternat. Els homes restaren una estona preguntant-se si hi hauria una resposta, mes es cridà tots els nois que entressin. -- És malaurat – digueren els homes. Segurament algú d'entre aquella gent s'adonà que s'havia de donar una resposta i s'hi avingué : A un cor distint dels altres jo voldria com es demana el nom de les erugues que se'm digués vostre nom. I el director adjunt féu : Incomparables les puntes de les celles amb cap persona perquè es confondrien del tot amb les erugues. I tot rient se'n tornaren. La continuació en el segon volum. (5) - - - - - - 5 – (384 – 02) Una segona part que és desconeguda. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -51-

雑 / Temes diversos 山がつの片岡かけてしむる野のさかひにたてる玉のを柳 やまがつの-かたをかかけて-しむるのの-さかひにたてる-たまのをやなぎ Yamagatsu no-kataoka kakete-shimuru no no-sakai ni tateru-tama no oyanagi Una humil llar en el turó escarpat i fent de terme s'aixeca a la prada com a joia el salze Poema no. 1677 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -50- 雑 / Temes diversos ふるはたのそばのたつきにゐるはとのともよぶ声のすごきゆふぐれ ふるはたの-そばのたつきに-ゐるはとの-ともよぶこゑの-すごきゆふぐれ

Furu hata no-soba no tatsuki ni-iru hato no-tomo yobu koe no-sugoki yuugure Vora un vell camp dalt d'un arbre posada una coloma crida l'amic al vespre amb veu esglaiadora Poema no. 1676 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -49-

雑 / Temes diversos 山里は人来させじと思はねど訪はるることぞうとくなりゆく やまざとは-ひとこさせじと-おもはねど-とはるることぞ-うとくなりゆく Yamazato wa-hito kosaseji to-omowanedo-towaruru koto zo-utoku nari yuku Al poblet del puig que no hi vingués ningú no m'ho pensava emperò les visites són certament ben poques Poema no. 1660 o0o

4 de setembre de 2021

堤中納言物語 -12- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES

みな君達も、  「あさましう、さいなんあるわたりに、こよなくもあるかな。」 と思ひて、この人を思ひて、「いみじ。」と君は見給ふ。  童のたてる、怪しと見て、  「かの立蔀のもとに添ひて、清げなる男の、さすがに姿つき怪しげなるこそ、覗き立てれ。」 と言へば、此の大輔(たいふ)の君といふ、  「あな、いみじ。御前には例の蟲興じ給ふとて、顯はにやおはすらむ。告げ奉らむ。」 とて、參れば、例の簾の外(と)におはして、鳥毛蟲のゝしりて拂ひ墜させ給ふ。 いと恐ろしければ、近くは寄らで、  「入らせ給へ。顯はなり。」 と聞えさすれば、これを制せむと思ひて、ふと覺えて、  「それ、さばれ、もの恥しからず。」 と宣へば、  「あな心憂。虚言と思しめすか。その立蔀のつらに、いと恥しげなる人侍るなるを。奧にて御覽ぜよ。」 と言へば、  「螻蛄男、彼處(かしこ)に出で見て來。」 と宣へば、立ち走りて往(い)きて、  「實に侍るなりけり。」 と申せば、立ち走り往きて、鳥毛蟲は袖に拾ひ入れて、走り入り給ひぬ。丈だちよき程に、髪も袿ばかりにていと多かり。すそもそがねば、ふさやかならねど、とゝのほりてなか〳〵美しげなり。  「かくまであらぬも、世の常の人ざま・けはひもてつけぬるは、口惜しうやはある。實に疎ましかべきさまなれど、いと清げに、氣高う、煩はしきけぞ異なるべき。あな口惜し。などかいとむくつけき心ならむ。かばかりなるさまを。」 と思す。 Els dos homes eren aclaparats i pensaren “És increïble en un lloc ja prou malaurat!”. Estaven convençuts que era una persona extraordinària. Un dels nois veié alguna cosa estranya. -- Per l'enreixat de llistons hi ha uns homes de bon mirar amb aparença sospitosa de dones. Són allà, drets, aguaitau-nos! La dama Tayû digué mentre anava cap a on era la damisel·la : -- Ah, és espantós! Segurament han vist la damisel·la mentre s'entretenia com sempre amb els cucs. Vaig a avisar-la. Com sempre, la damisel·la era fora de la persiana cridant als nois que collissin les erugues que queien. Com a la dama Tayû li feien molta por digué, sens acostar-s'hi massa : -- Entreu, si-us-plau, se us veu des de la galeria. La damisel·la pensà que ho deia perquè no continués amb allò. -- No faig cap mal. No em fa vergonya que em vegin. -- Ah, és deplorable! Que penseu que us estic mentint? Al costat de l'enreixat hi ha uns homes d'aparença molt sospitosa . Entreu i mireu-ho vós mateixa! -- Grill, ves-hi i fes una ullada, El noi hi anà. -- És cert, són allà. Amb allò la damisel·la s'alçà fent un bot, es posà les erugues a una màniga i entrà corrents. Era de bona alçada i els cabells nombrosos fins avall dels vestits. Com no s'havien tallat les puntes no tenien tofes i escampaven molt més preciosos encara. -- Molta gent corrent no es pas així d'afavorida. És per cas lamentable que facin per a millorar llur parença i capteniment? Realment son aparença és desagradosa, mes és de bell mirar i xamosa, , només sa conducta enutjosa la fa diferent. Ah, quina llàstima! Per què tindrà una mentalitat tan estranya? És tan gentil! Açò pensaren els homes, o0o

28 d’agost de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -48 雑 / Temes diversos 山里にうき世いとはむ友もがなくやしく過ぎし昔かたらむ やまざとに-うきよいとはむ-とももがな-くやしくすぎし-むかしかたらむ

Yamazato ni-uki yo itowan-tomo mo gana-kuyashiku sugishi-mukashi kataramu Al poble del puig per menysprear-te vil món en cal un amic i del greujós temps passat poder així parlar-ne Poema no. 1659 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -47-

雑 / Temes diversos しほりせでなを山深くわけ入らむうきこと聞かぬ所ありやと しほりせで-なほやまふかく-わけいらむ-うきこときかぬ-ところありやと Shiori sede-nao yama fukaku-wake iran-uki koto kikanu-tokoro ari ya to Sens deixar petja per la muntanya vago al fons m'endinso per no sentir les penes del món si hi ha tal lloc Poema no. 1643 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -46-

雑 / Temes diversos 山陰にすまぬ心はいかなれやおしまれて入る月もあるよに やまかげに-すまぬこころは-いかなれや-をしまれている-つきもあるよに Yama kage ni-sumanu kokoro wa-ika nare ya-oshimarete iru-tsuki mo aru yo ni A l'ombra del puig el meu cor no s'hi està i per què serà? ho sento però entra la lluna en aquest món Poema no. 1633 o0o o0o

21 d’agost de 2021

堤中納言物語 -11- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES .

男の童の、異なることなき草木どもに佇み歩きて、さていふやうは、  「この木にすべていくらも歩くは、いとをかしきものかな。これ御覽ぜよ。」 とて、簾を引き上げて、  「いと面白き鳥毛蟲こそ候へ。」 といへば、さかしき聲にて、  「いと興あることかな。此方(こち)持て來。」と宣へば、  「取り別つべくも侍らず。唯こゝもとにて御覽ぜよ。」 といへば、荒らかに蹈みて出づ。簾を押しはりて、枝を見はり給ふを見れば、頭へ衣著あげて、髪もさがりば清げにはあれど、梳り繕はねばにや、しぶげに見ゆるを、眉いと黔く花々とあざやかに、涼しげに見えたり。 口つきも愛敬づきて清げなれど、齒黑(はぐろめ)つけねばいとよづかず。化粧したらば清げにはありぬべし。「心憂くもあるかな。」と覺ゆ。かくまでやつしたれど、見にくくなどはあらで、いと樣異に、鮮かに氣高く、花やかなるさまぞあたらしき。練色の綾の袿(うちき)一襲、はたおりめの小袿一襲、白き袴を好みて著給へり。この蟲をいとよく見むと思ひて、さし出でて、  「あな愛でたや。日にあぶらるゝが苦。しければ、此方(こなた)ざまに來るなりけり。これを一も墜さで追ひおこせよ、童(わらはべ)。」 と宣へば、突き落せば、はら〳〵と落つ。白き扇の墨ぐろに眞字(まな)の手習したるをさし出でて、  「これに拾ひ入れよ。」 と宣へば、童取り出づる. Veieren que els nois no feien res d'especial, mandrejaven entre les plantes i els arbres. Algú d'ells digué : -- N'hi ha una pila voltant per aquest arbre. Són ben macos! Guaiteu! I alçáren la persiana. -- Us hem portat algunes erugues molt curioses. -- Oh! Fantàstic! - exclamà la damisel·la amb veu engrescada – Porteu-me-les ací. -- No podem portar-les. Tot just vingueu vós mateixa a veure-les ací. Ella féu un salt sobtat i sortí. Els homes veieren com empenyia la persiana cap enfora i fitava les branques amb ulls esbatanats. Portava un vel cobrint-li la cara, i tot i qye els cabells li queien galtes avall de manera agradosa semblava pelussera de tan descurats. Les celles eren negres, llampants i delitoses, lluïen nítides. La boca era encisadora i bonica, emperò no s'havia ennegrit les dents, la qual cosa no era gens convencional. Segurament si es posés unes pólvores seria joliua , i els homes pensaren que realment era de doldre. Era llàstima de veure com s'havia descurat perquè no era gens desagradosa, fora del corrent, d'aparença encantadora, xamosa. Portava roba de seda estampada de color rosa suau sota un vestit amb dissenys de pregadéus, amb uns pantalons que semblava abellir-li de color blanc. (4) Sortí tot volent contemplar millor les erugues. -- Ah, quin a bellesa! Venen cap ací perquè pateixen amb la cremor del sol. Agafeu-les, nois, i que no se'n perdi cap! Quan els nois les empenyeren caigueren tot bressolant-se en l'aire. La damisel·la estengué un ventall blanc on havia practicat cal·ligrafia amb tinta negra i digué : -- Agafeu-les i poseu-les ací! I els nois les prengueren. - - - - - - 4 – (381 – 44) Aquell temps les dones joves portaven colors més forts (vermell, granat, etc.). o0o

14 d’agost de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -45-

雑 / Temes diversos 山深くさこそ心はかよふとも住まであはれを知らむものかは やまふかく-さこそこころは-かよふとも-すまであはれを-しらむものかは Yama fukaku-sa koso kokoro wa-kayou tomo-sumade aware o-shiramu mono ka wa Tot i avingut cert amb la profunditat de les muntanyes podré sense viure-hi saber les emocions? Poema no. 1632 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -44-

雑 / あつまのかたへ修行し侍けるにふじの山をよめる Temes diversos / Compost sobre la muntanya de Fuji tot anant cap a l'est en pelegrinatge. 風になびく富士の煙ぶりの空にきえてゆくゑも知らぬわが思哉 かぜになびく-ふじのけぶりの-そらにきえて-ゆくへもしらぬ-わがおもひかな Kaze ni nabiku-fuji no keburi no-sora ni kiete-yukue mo shiranu-waga omoi kana Emportada pel vent la fumera del Fuji desapareix del cel mes no sé pas cap a on van aquests mes pensaments Poema no.1615 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -43-

雑 / 伊勢にまかりける時よめる Temes diversos / Compost quan anava a Ise 鈴鹿山うき世をよそにふり捨てていかになりゆくわか身なるらむ すずかやま-うきよをよそに-ふりすてて-いかになりゆく-わかみなるらむ Suzuka yama-uki yo o yoso ni-furisutete-ika ni nari yuku-waga mi naruramu Puig de Suzuka aquest món transitori rere he deixat què esdevindrà de mi a comptar d'ara mateix? Poema no. 1613 o0o

7 d’agost de 2021

堤中納言物 -10- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES  かゝる事世に聞えて、いとうたてある事をいふ中に、ある上達部(かんだちめ)の御壻、うち逸りて物怖ぢせず、愛敬づきたることあり。この姫君のことを聞きて、  「さりとも、これには怖ぢなむ。」 とて、帶の端のいとをかしげなるに、蛇(くちなは)の形(かた)をいみじく似せて、動くべきさまなどしつけて、鱗(いろこ)だちたる懸袋に入れて、結び附けたる文を見れば、  はふ〳〵も君があたりにしたがはむ長き心の限りなき身は とあるを、何心なく御前に持て參りて、  「袋などあくるだに怪しくおもたきかな。」 とてひき開けたれば、蛇首を擡げたり。人々心惑はして詈るに、君はいと長閑にて、  「なもあみだぶつ、なもあみだぶつ。」 とて、  「生前(さうぜん)の親ならむ。な騷ぎそ。」 とうちわなゝかし、かほゝかやうに、  「生めかしきうちしも、結縁に思はむぞ、怪しき心なるや。」 とうち呟きて、近く引き寄せ給ふも、さすがに恐しく覺え給ひければ、立處居處蝶の如く、せみごゑに宣ふ聲の、いみじうをかしければ、人々逃げ騷ぎて笑ひゐれば、  「しか〴〵。」 と聞ゆ。  「いと淺ましく、むくつけき事をも聞くわざかな。さる物のあるを見る〳〵、皆立ちぬらむ事ぞ怪しきや。」 とて、大臣太刀を提(ひきさ)げもて走りたり。よく見給へば、いみじう能く似せて作り給へりければ、手に取り持ちて、  「いみじう物よくしける人かな。」 と、  「かしこがり、譽め給ふと聞きてしたるなめり。返り事をして、早く遣り給ひてよ。」 とて、渡り給ひぬ。人々、作りたると聞きて、  「けしからぬわざしける人かな。」 と言ひ憎み、  「返り事せずば、覺束ながりなむ。 とて、いとこはくすくよかなる紙に書き給ふ。假字(かな)はまだ書き給はざりければ、片假字(かたかんな)に、  「契りあらばよき極樂に行き逢はむまつはれにくし蟲の姿は 福地の園に。」とある。  右馬の助見給ひて、  「いと珍かに樣異なる文かな。」 と思ひて、  「いかで見てしがな。」 と思ひて、中將と言ひ合せて、怪しき女どもの姿を作りて、按察使の大納言の出で給へるほどにおはして、 姫君の住み給ふ方の、北面の立蔀のもとにて見給へば..... La gent se n'assabentà i ho trobaren molt desagradable, i d'entre ells un jove que era gendre d'un noble, Era agosarat , xamós i gens tímid. Quan sentí allò de la damisel·la digué : --Açò sí que l'espantarà. Afaiçonà l'extrem d'una preciosa faixa de manera que que s'assemblés a una serp i que es bellugués. Ho posà en una bossa de dibuix escatós amb un cordó per a tancar-la i hi lligà una lletra ; Reptant i reptant amb obediència al vostre voltant i una endurança sens mena de mesura. Sens para-hi esment ho portaren a la damisel·la. -- És pesada de portar aquesta bossa! . Digueren mentre l'obrien. Llavors la serp alçà el cap. La gent que hi havia cridà esglaiada mes la damisel·la era calmosa i exclamà : -- Amida Buda sia lloat! Amida Buda sia lloat! Potser és un ancestre reencarnat. Prou d'enrenou! La veu li tremolava. Apartà la cara i mormolejà : -- Mentre és així d'encantadora vull haver-hi un lligam amb ella. Sou unes ximpletes! I s'apropà la bossa Tot i així hi tenia temença, i s'alçava i tornava a asseure's, agitada com una papallona, amb una veu de xerric. La gent, molt divertida, s'escapolí esvalotada esclafint-se de riure. I allò que passava s'escampà. -- Allò que he sentit és horrorós, inquietant, i que la deixessin sola davant d'aquella cosa és una desgràcia! I son pare, el gran conseller, s’apressà a anar-hi, espassa a la mà. Quan s'ho ben mirà veié que era una esplèndida imitació i agafant-ho amb la mà digué : -- Molt enginyós qui ho ha fet! Sembla que és al cas de tes pretencions d'erudita i de l'admiració que tens per als insectes. Contesta i fes-li arribar d'immediat. Quan la gent sabé que allò era artificial digué indignada : -- Açò és un ultratge! -- Si no li contesteu estarà expectant. Així dons, la damisel·la escriví en un paper gruixut i bast. Com no escrivia en cursiva ho féu amb l'escriptura angular (3) : Sí som lligats pel fat i en paradís diví ens hem de trobar anar amb algú que té forma de cuc és molt dur. “En el jardí del goig”. Quan l'adjunt al director dels estables de la Dreta ho veié pensà “Quina lletra tan peculiar i estranya!”. I quedà amb un capità per a anar-hi i veure-la. Es disfressaren de dones corrents i aprofitaren que que el gran conseller havia sortit. Miraren per un enreixat de llistons al costat nord on vivia la damisel·la. - - - - - - 3 – (380 – 15) Els caràcters en cursiva eren els més habituals en l'escriptura femenina. L'altre estil de “kana” és angular i més propi dels homes. El primer vers del poema té sis síl·labes. o0o

31 de juliol de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -42-

雑 / Temes diversos 雲かかるとを山畑の秋されば思ひやるだにかなしき物を くもかかる-とほやまばたの-あきされば-おもひやるだに-かなしきものを Kumo kakaru-too yamabata no-aki sareba-omoiyaru dani-kanashiki mono o Tot ennuvolat la tardor als camps llunyants de les muntanyes les meves remembrances em fan sentir tristesa Poema no. 1562 o0o o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -41-

雑 / Temes diversos ふけにけるわが身のかげを思ふまにはるかに月のかたぶきにける ふけにける-わがみのかげを-おもふまに-はるかにつきの-かたぶきにける Fukenikeru-waga mi no kage o-omou ma ni-haruka ni tsuki no-katabukinikeru Mentre medito en com la meva ombra és envellida la lluna ara distant se'n va cap al seu ocàs Poema no. 1536 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -40-

雑 / Temes diversos 捨つとならば憂き世を厭ふしるしあらむわれ見ば曇れ秋の夜の月 すつとならば-うきよをいとふ-しるしあらむ-われみばくもれ-あきのよのつき Sutsu to naraba-uki yo o itou-shirushi aran-ware miba kumore-aki no yo no tsuki Si enrere deixés aquest món d'aflicció res odiaria aquesta nit de lluna de tardor nuvolada Poema no.1535 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o

24 de juliol de 2021

堤中納言物語 -09- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三

蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES  さすがに、親たちにも差向ひ給はず、  「鬼と女とは、人に見えぬぞよき。」 と案じ給へり。母屋の簾を少し捲き上げて、几帳隔てて、かく賢しく言ひ出し給ふなりけり。  これを若き人々聞きて、  「いみじくさかし給へど、心地こそ惑へ。この御(おん)遊び物よ。いかなる人、蝶めづる姫君につかまつらむ。」 とて、兵衞といふ人、  いかで我とかむかたないてしかなる鳥毛蟲ながら見るわざはせじ といへば、小大輔といふ人笑ひて、  うらやまし花や蝶やといふめれど鳥毛蟲くさき世をも見るかな などいひて笑へば、  「からしや。眉はしも、鳥毛蟲だちためり。さてはくさきこそ、皮のむけたるにやあらむ。」とて、左近といふ人、  「冬くれば衣たのもし寒くともかはむしおほく見ゆるあたりは 衣(きぬ)など著ずともあらむかし。」など言ひあへるを、とが〳〵しき女聞きて、  「若人達(わかうどたち)は何事言ひおはさうずるぞ。蝶愛で給ふなる人、專(もは)らめでたうも覺えず、けしからずこそ覺ゆれ。さて又鳥毛蟲竝べ、蝶といふ人ありなむやは。唯それが蛻(もぬ)くるぞかし。そのほどを尋ねてし給ふぞかし。それこそ心深けれ。蝶は捕ふれば、手にきりつきて、いとむつかしきものぞかし。又蝶は捕ふれば、瘧病(わらはやみ)せさすなり。あなゆゝしともゆゝし。」 といふに、いとゞ憎さ増りて言ひあへり。  この蟲ども捕ふる童(わらはべ)には、をかしきもの、彼がほしがる物を賜へば、樣々に恐しげなる蟲どもを取り集めて奉る。  「鳥毛蟲は毛などをかしげなれど、覺えねばさう〴〵し。」 とて、螳蜋(いぼじり)・蝸牛(かたつぶり)などを取り集めて、歌ひ詈らせて聞かせ給ひて、我も聲をうちあげて、  「かたつぶりの角の爭ふやなぞ。」 といふことを誦じ給ふ。童の名は「例のやうなるは侘し。」とて、蟲の名をなむ附け給ひたりける。螻蛄男(けらを)・ひきまろ・いなかだち・蚱蜢(いなご)麿・雨彦(あまひこ)など名をつけて召使ひ給ひける。 La damisel·la era prou madura per a no mostrar-se tan directament així davant dels pares, i deia : -- Els dimonis i les dones millor invisibles als ulls de la gent. Així opinava eixerida des de la cambra principal rere una cortina amb una persiana un xic alçada. Les joves a son entorn ho havien sentit. --Açò és molt artec, mes és desconcertant aquest entreteniment! Quina mena de persones serien al servei d'una damisel·la que estima papallones! Digué una d'elles de nom Hyôe i que féu : Fer-li entendre com ho podria fer jo? Oh fugiu d'ací! Mentre siguin erugues no ho miraria mai. I una altra dita Kodai, tota somrient : Tenir enveja de flors i papallones sembla que es diu mes món pudent d'erugues és tot allò que veiem. -- Realment, és massa fort. Ses celles com erugues estirades, ses genives com si les hi haguessin llevat la pell. Digué una dita Sakon : Arriba l'hivern pel fred ens calen vestits i les erugues nombroses podem veure totes al nostre voltant. -- Podríem ben bé passar de la roba. Una dona mordaç sentí allò que deien i féu : -- Vosaltres, jovenetes, de què esteu enraonant? No considero gens admirable la gent que estima les papallones. Sou unes desvergonyides. A més, qui diria papallona com si fos una eruga? Simplement muden de pell, o no? Ella tot el que fa és esbrinar. Açò és assenyat. Quan agafes una papallona amb les mans el polsim se't queda als dits. És molt desagradós. També si la prens amb la mà t'agafen les febres. Ah, és horrible! Allò féu que les jovenetes parlessin encara de manera més provocant. Els nens agafaven els cucs. La damisel·la els donà les coses divertides que ells volien i li collien diverses classes de cucs que feien feredat. Tot i que les erugues tenien una pell d'aparença agradosa no la motivaven gens. Quan li agafaven pregadéus i caragols ella els feia cantar a tota veu i també ella recitava amb veu molt alta : “Banyes del caragol, perquè us baralleu?” (2) Com li desagradaven molt els noms els noms vulgars dels nois, els prengué a son servei sota els noms de Frill, Gripau, Libèl·lula, Saltamartí i Centpeus. - - - - - - - - - - - - 2 – (379 – 18) “かたつぶりの角の爭ふやなぞ.” , referència a un poema del poeta xinès Haku Rakuten (白楽天, 772-846), en xinès:: Bai Juyi (白居易), i en l'antiga fonètica xinesa: Po Chü-i. Aquesta frase es troba també en l'obra de teatre Nô “Yorimasa” (頼政) de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). El Sarugangi aku D(申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥). Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106 – 1180) va ser un poeta reconegut, soldat i polític. També era conegut amb el nom de Genzanmi Yorimasa (源三位頼政). Durant la seva llarga vida va servir vuit emperadors diferents i va tenir nombrosos càrrecs, entre ells el de “Cap de l'Arsenal” (Hyôgo no kami – 兵庫の頭). Com a soldat va dirigir l'exèrcit dels Minamoto al principi de la guerra Genpei (源平合戦), que va durar cinc anys,exactament des de l'any 1180 al 1185, i que acabaria amb la desfeta del clan dels Taira i l'inici del govern de Kamakura sota Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199) el 1192. En el decurs de les batalles entre els Taira i els Minamoto Yorimasa va evitar involucrar-s'hi massa i durant un temps va ser inclús amic dels Taira, especialment de Taira no Kiyomori a qui va servir un temps. Després Yorimasa va decidir no anar contra el seu propi clan, els Minamoto, i es va fer monjo. Temps després, però, el 1180, va començar la guerra Genpei amb la batalla d'Uji (宇治) i Yorimasa va tornar i va dirigir les forces dels Minamoto, conjuntament amb els monjos guerrers del temple Mii-dera (三井寺, també御井寺, però formalment conegut amb el nom 'Onjô-ji, 園城寺) per tal de defensar el temple de Byôdô-in (平等院). Tot i que els monjos havien arrencat les planxes de fusta del pont que duia al temple i evitar d'aquesta manera l'assalt dels Taira, aquests van aconseguir travessar les defenses dels Minamoto i prendre possessió del temple. Amb la desfeta Yorimasa es va suicidar al temple de Byôdô-in . La seva mort és la primera referència històrica del suïcidi d'un samurai davant de la derrota. Segons la llegenda un dels seus soldats va emportar-se el seu cap per evitar que caigués en poder de l'enemic. El va lligar a una pedra i el va llançar al riu Uji perquè ningú no el trobés. El fet de tallar el cap de l'enemic vençut (normalment els militars de rang abans de lluitar s'identificaven amb tots el seus noms i títols per enfrontar-se a oponents de la seva categoria i posició) era molt valorat perquè demostrava la lluita i la victòria sobre un enemic important. Els caps dels morts es rentaven i s'endreçaven escrupolosament per verificar-ne la identitat i s'hi posava una etiqueta amb el nom del vençut, mentre que els caps dels soldats de poca entitat eren rebutjats. El fet de tallar caps no era encoratjat pels oficials perquè distreia els samurais i els feia més vulnerables. o0o

20 de juliol de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -39-

雑 / Temes diversos 月の色に心を清くそめましや宮こを出でぬわが身なりせば つきのいろに-こころをきよく-そめましや-みやこをいでぬ-わがみなりせば Tsuki no iro ni-kokoro o kiyoku-somemashi ya-miyako o idenu-waga mi nariseba És la lluna clara que ha tintat el meu cor amb el seu color? Si jo mateix no hagués eixit de la capital..... Poema no. 1534 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. o0o

o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -38-

雑 / Temes diversos よもすがら月こそ袖 にやどりけれ昔の秋を思ひ出づれば よもすがら-つきこそそでに-やどりけれ-むかしのあきを-おもひいづれば Yo mo sugara-tsuki koso sode ni-yadorikere-mukashi no aki o-omoiizureba Per tota la nit la lluna ben certament de mes mànigues n'ha fet llar i la tardor d'antany és en ma pensa Poema no. 1533 o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -39- 雑 / Temes diversos 月の色に心を清くそめましや宮こを出でぬわが身なりせば つきのいろに-こころをきよく-そめましや-みやこをいでぬ-わがみなりせば Tsuki no iro ni-kokoro o kiyoku-somemashi ya-miyako o idenu-waga mi nariseba És la lluna clara que ha tintat el meu cor amb el seu color? Si jo mateix no hagués eixit de la capital..... Poema no. 1534 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -37-

雑 / Temes diversos 月を見て心うかれしいにしへの秋にもさらにめぐり逢ひぬる つきをみて-こころうかれし-いにしへの-あきにもさらに-めぐりあひぬる Tsuki o mite-kokoro ukareshi-inishie no-aki ni mo sara ni-meguri ainuru Miro la lluna i alçant-se en mon cor altra vegada em retrobo aquella tardor d'un temps ja passat Poema no. 1532 o0o

10 de juliol de 2021

堤中納言物語 -08- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三

蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES  蝶愛づる姫君の住み給ふ傍に、按察使の大納言の御(おん)女、心にくくなべてならぬさまに、親たち侍(かしづ)き給ふ事限りなし。  この姫君の宣ふ事、  「人々の、花や蝶やと賞づるこそ、はかなうあやしけれ。人は實あり。本地尋ねたるこそ、心ばへをかしけれ。」 とて、萬の蟲の恐しげなるを取りあつめて、「これが成らむさまを見む。」とて、さま〴〵なる籠・箱どもに入れさせ給ふ。中にも、  「鳥毛蟲(かはむし)の心深き樣したるこそ心憎けれ。」 とて、明暮は耳挾みをして、掌(て)のうらにそへ伏せてまぼり給ふ。若き人々は怖ぢ惑ひければ、男(を)の童の物怖ぢせず、いふかひなきを召し寄せて、箱の蟲ども取らせ、名を問ひ聞き、今新しきには名をつけて興(けう)じ給ふ。  「人はすべて粧(つくろ)ふ所あるは惡(わろ)し。」 とて、眉更に拔き給はず。齒黑(はぐろめ)更に「うるさし。穢し。」とてつけ給はず。いと白らかに笑みつゝ、この蟲どもを朝夕(あしたゆふべ)に愛し給ふ。  人々怖ぢ侘びて逃ぐれば、その御方は、いと怪しくなむ詈りける。かく怖づる人をば、  「けしからず放俗(はうぞく)なり。」 とて、いと眉黑(まゆくろ)にてなむ睨み給ひけるに、いとゞ心地なむ惑ひける。  親たちは、「いと怪しく樣異におはするこそ。」と思しけれど、「思し取りたる事ぞあらむや。怪しき事ぞ。」と思ひて、「聞ゆる事は、深くさはらへ給へば、いとぞかしこきや。」と、これをもいと恥しと思したり。  「さはありとも、音聞きあやしや。人はみめをかしき事をこそ好むなれ、『むくつけげなる鳥毛蟲を興ずなる。』と、世の人の聞かむも、いと怪し。」 と聞え給へば、  「苦しからず。萬の事どもを尋ねて、末を見ればこそ事はゆゑあれ。いとをさなき事なり。鳥毛蟲の蝶とはなるなり。」  そのさまのなり出づるを、取り出でて見せ給へり。  「衣とて人の著るもの、蠶(かひこ)のまだ羽つかぬにしいだし、蝶になりぬれば、いとも袖にて、あだになりぬるをや。」 と宣ふに、言ひ返すべうもあらず、あさまし。 Prop d'on vivia una damisel·la que estimava les papallones hi havia la filla de l'inspector gran conseller, Els pares de la damisel·la l'havien vetllat molt acuradament i ella esdevingué una persona de distinció incomparable. Aquesta damisel·la deia : -- L'estimació de la gent per les flors i les papallones és estranya i incomprensible. Qui vol la veritat i cerca l'origen de les coses és de mentalitat interessant. Ella col·leccionava nombrosos insectes de formes i aparences esglaiadores i les posava en capsetes enreixadaes per a mirar com creixien. -- D'entre tots ells són les erugues les que més m'intriguen. Són fascinants. I des del matí fins al vespre, amb el cabell recollir rere les orelles, les portava a les mans amb tota cura, Com les dones a son servei eren aterrides aplegà un grup d'atrevits noiets plebeus i els feia agafar les capses amb els insectes preguntant-lis llurs noms i de posar-ne a aquells que no li eren familiars, i així s'entretenia. --La gent en general s'empolaina i fa malament. Deia ella i mai no es depilava les celles ni s'ennegria les dents perquè era molest i brut i lluïa ses blanquíssimies dents, tota somrient, amb ses estimats insectes matí, tarda i nit. Quan la gent en fugia aterrida la damisel·la els escridassava amb veu molt estranya i amb la gent així atemorida els deia “Vergonya! Vulgars! “ mentre els fitava des de ses negres celles deixant-los ben esmaperduts. Ses pares pensaven que era ben extravagant i eren afligits. – Què en lluca de tot això? Nosaltres creiem que és estrany i li ho diem, llavors ella ens replica amb vivor i ens fa sentir molt malament. – Tot allò els tenia molt avergonyits. -- Potser és així, emperò, et dona mala reputació. A la gent li abelleixen les coses maques. Si hom sent que t'entretens amb erugues fastigoses els hi semblarà molt estrany. -- Açò no m'amoïna gens. Quan us encerca moltes coses fins al final només llavors se'n troba la raó. Açò és molt infantil perquè de les erugues en surten les papallones. I en tragué algunes que eren en transformació. -- Llur seda vesteix la gent que surt dels cucs quan encara no els hi han sortit ales, i quan han esdevingut papallones són abandonats perque són inútils. No hi tenien resposta i restaven desconcertats. - - - - - - 1 - (376 – 18) Ohaguro (お歯黒). Fins a l'era Meij (明治時代, 1868-1912) era costum entre les famílies aristocràtiques d'ennegrir-se les dents (també n'era tradició al sud-est de la Xina, països del sud-est asiàtic i algunes illes del Pacífic). Era més habitual en dones casades, però en altres èpoques també s'aplicava a menors d'edat o quan s'arribava a l'edat adulta. A vegades també ho feien els homes. o0o

3 de juliol de 2021

o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -36-

雑 / Temes diversos 世中をお思へばなべて散る花のわが身をさてもいづちかもせむ よのなかを-おもへばなべて-ちるはなの-わがみをさても-いづちかもせむ Yo no naka o-omoeba nabete-chiru hana no-waga mi o sate mo-izuchi ka mo semu Quan hi medito en les coses d'aquest món flor caiguda sóc i a la fi pregunto què serà de mi mateix? Poema no. 1471 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -35-

恋 / Amor うとくなる人をなにとて恨むらむ知られず知らぬおりもありしに うとくなる-ひとをなにとて-うらむらむ-しられずしらぬ-をりもありしに Utokunaru-hito o nani tote-uramuramu-shirarezu shiranu-ori mo arishi ni Distanciada per què s'hauria la gent de retreure res? Temps forem desconeguts tant per un com per l'altre Poema no. 1297 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -34-

恋 / Amor もの思出てながむるころの月の色にいかばかりなる哀そむらむ ものおもいて-ながむるころの-つきのいろに-いかばかりなる-あはれそむらむ Mono omoite-nagamuru koro no-tsuki no iro ni-ika bakari naru-aware somuramu En meditació mentre miro la lluna quan de tot son color no és sinó l'afegit de la meva dolença? Poema no. 1269 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o

26 de juny de 2021

堤中納言物語 -07- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

二 – SOBRE AÇÒ...... – 「賢しう、物もきこえざりつるを。」 と言ひながら、 「伯母(*をば)なる人の、東山ひんがしやまわたりに行ひて侍はんべりしに、暫し慕ひて(*伯母に従って)侍りしかば、主人あるじの尼君の方に、いたう口惜しからぬ人々の、けはひ數多し侍りしを、『紛はして、人に忍ぶにや。』と見え侍りし、物隔て(*原文ルビ「隔へだて」。「隔てて」か。)のけはひいと氣高う、凡人たゞびととは覺え侍らざりしに、ゆかしうて、物はかなき障子さうじの紙のあなたへ出でて、覗き侍りしかば、簾に几帳そへて、清げなる法師二三人ばかり、すべていみじくをかしげなりし人、几帳のつらに添ひ臥して、この居たる法師近く喚びて物言ふ。『何事ならむ。』と聞き分くべき程にもあらねど、『「尼にならむ。」と語らふ氣色にや。』と見ゆるに、法師やすらふ氣色なれど、なほ\/切に言ふめれば、『さらば。』とて、几帳の綻びより、櫛の笥はこの蓋に、長たけに一尺ばかり餘りたるにやと見ゆる、髪のすぢ、すそつきいみじう美しきを、わげ入れて押し出す。傍に今少し若やかなる人の、十四五ばかりにやとぞ見ゆる、髪たけに四五寸ばかり餘りて見ゆる、薄色のこまやかなる一襲、掻練などひき重ねて、顔に袖をおしあてて、いみじうなく。『弟おとゝなるべし。』とぞ推し量られ侍りし。又若き人々二三人ばかり、薄色の裳ひきかけつゝ居たるも、いみじう堰きあへぬ氣色なり。『乳母だつ人などはなきにや。』と、あはれに覺え侍りて、扇のつまにいと小さく、 おぼつかなうき世そむくは誰とだに知らずながらも濡るゝ袖かな おぼつかな うきよそむくは たれとだに しらずながらも ぬるるそでかな と書きて、幼き人の侍ひ(*幼い女の童)して遣りて侍りしかば、この弟にやと見えつる人ぞ(*返しは)書くめる。さて取らせたれば持て來たり。書き樣ゆゑ\/しう、をかしかりしを見しにこそ、くやしうなりて、」 など言ふほどに、うへ渡らせ給ふ御氣色なれば、紛れて少將の君も隱れにけりとぞ。 -- Jo sóc malapte explicant històries..... Mes, en fi, una vegada, quan mon àvia (5) era als voltants de Higashiyama durant un retir espiritual, jo m'estava amb ella uns jorns. Quan a la cambra de la monja que ens hostatjava semblava haver-hi unes persones de no poca qualitat i copsí que es retiraven per a no ésser vistes. Tot semblava indicar que eren de la noblesa, no pas gent ordinària. Intrigada, fiu un foradet a la mampara de paper i observí. S'hi havia afegit un paravent a la cortina de llistons, i dos o tres monjos de distingida parença seien allà, i una dona d'extraordinària bellesa era ajaguda rere el paravent. Havia cridat als monjos i els hi parlava tot i que no podia sentir allò que deien. Semblaven parlar de son desig de fer-se monja. Els monjos pareixien indecisos, mes ella parlava cada vegada més convençuda, i a la fi, ells no acceptaren. Per una fesa del paravent féu sortir una cabellera que a mes ulls superava amb un pam sa pròpia alçada. Les puntes i el serrell eren preciosos i s'escampaven en rinxols damunt la tapa girada d'una capsa de pintes, A son costat, una noia una mica més jove que ella, potser d'uns catorze o quinze anys, amb uns cabells quatre o cinc polzades més que son alçada. Vestia una camisola de color violeta intens, amb una roba de setí per sobre de color carmesí amb un folre del mateix color i plorava amb desfici mentre es tapava la cara amb les mànigues. Suposí que era sa germana petita. Hi havia a més dues o tres damisel·les que l'atenien amb faldilles de color violeta que no paraven de sanglotar. M´entristí que no semblava haver-hi sa mainadera, i escriví, molt petit, a l'extrem del ventall : Amb incertesa el dolor l'empeny contra aquest món cruel tot i no saber qui és mes mànigues mullades Li fiu arribar per una noieta que em servia. Aquella que jo havia pres per sa germana petita semblà escriure alguna cosa i li'n donà a la noieta que m'ho portà. Veure sa magnífica manera d'escriure m'estristí....... I mentre deia açò, tot semblà indicar que sa majestat s'apropava i en el desori la dama Shôshô es féu fonedissa. - - - - - - 5 – (374 – 12). De fet, hauria de ser l’àvia (祖母) no pas la tieta (伯母) com indica el text. o0o

19 de juny de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -33-

恋 / Amor くまもなきおりしも人を思ひ出でて心と月をやつしつるかな くまもなき-をりしもひとを-おもひいでて-こころとつきを-やつしつるかな Kuma mo naki-ori shi mo hito o-omoiidete-kokoro to tsuki o-yatsushitsuru kana Ni una ombra és en l'avinentesa quan penso en ella les meves emocions desfiguren la lluna Poema no. 1268 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -32-

恋 / Amor 身を知れば人のとがとも思はぬに恨みがほにもぬるる袖かな みをしれば-ひとのとがとも-おもはぬに-うらみがほにも-ぬるるそでかな Mi o shireba-hito no toga to wa-omowanu ni-uramigao ni mo-nururu sode kana Com jo em conec no haig pas de blasmar-vos per no estimar de mon rostre consirós són les mànigues molles Poema no. 1231 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -31-

恋 / Amor あはれとて人の心のなさけあれな数ならぬにはよらぬ嘆きを あはれとて-ひとのこころの-なさけあれは-かずならぬには-よらぬなけきを Aware tote-hito no kokoro no-nasake are na-kazu naranu ni wa-yoranu nageki o Emocionant de rebre jo de son cor la deferència de gent innumerable jo no hauré dolença Poema no. 1230 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

12 de juny de 2021

堤中納言物語 -06- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 二

– SOBRE AÇÒ...... (2) + 「いづら、今は、中納言の君。」 とのたまへば、 「あいなき事の序をも聞えさせてけるかな。あはれ、只今の事は、聞えさせ侍りなむかし。」 とて、 「去年の秋ごろばかりに、清水に籠りて侍りしに、傍に屏風ばかりをはかなげに立てたる局の、にほひいとをかしう、人少ななるけはひして、折々うち泣くけはひなどしつゝ行ふを、『誰ならむ。』と聞き侍りしに、明日出でなむとての夕つ方、風いと荒らかに吹きて、木の葉ほろ\/と、谷のかたざまに崩れ、色濃き紅葉など、局の前には隙なく散り敷きたるを、この中隔ての屏風のつらに寄りて、こゝにはながめ侍りしかば、いみじうしのびやかに、 厭ふ身はつれなきものを憂きことを嵐(*「嵐」に「あらじ」を掛ける。)に散れる木の葉なりけり いとふみは つれなきものを うきことを あらしにちれる このはなりけり 『風の前なる』(*風前の燈火の連想による古歌の一句か。)と聞ゆべき程にもなく(*雰囲気でもなく)、聞きつけて侍りしほどの、まことにいと哀れにおぼえ侍りながら、さすがにふと答いらへにくく、つゝましくてこそ止み侍りしか。」 と言へば、 「『いとさしも過し給はざりけむ。』とこそ覺ゆれ。さても實ならば、口惜しきは御物つゝみなりや。いづら、少將の君。」 と宣へば、 -- Bé, ara és el torn de la dama Chûnagon. -- Vaja una història amb una trama ben minsa! Ai las, jo parlaré d'un afer d'ara. Fou cap a la tardor de l'any passat. Jo era en retir al temple de Kiyomizu, en una cambra dividida a un costat per un paravent que s'alçava insegur i des d'on m'arribava un perfum exquisit. Hi semblava haver poca gent, i de quan en quan donava la impressió de sentir algú que esclatava en plors durant les oracions. Ho escoltava mentre em preguntava qui podia ésser. L'endemà al vespre, abans d'anar-me'n, bufà un vent devastador arrossegant les fulles dels arbres cap a la cataracta, deixant una escampadissa de fulles vermelloses davant de la cambra. Mentre m'ho mirava al costat del paravent que ens separava la dona digué a la quieta “Hi visc menystenint aquest món transitori o0o escampadissa de fulles per l'oratge que no han fet pas cap mal” “Esteses davant del vent....” Açò sentí gairebé inaudible i realment en commogué molt, mes tanmateix no poguí respondre tot seguit, ma prudència m'ho impedí. -- I pensar que deixàreu passar una oportunitat com aquesta! Fou realment una pena vostra prudència! Bé, ara la dama Shôshô. o0o

5 de juny de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -30-

恋 / Amor たのめぬに君来やと待つよゐのまの更けゆかでただ明けなましかば たのめぬに-きみくやとまつ-よひのまの-ふけゆかでただ-あけなましかば Tanomenu ni-kimi ku ya to matsu-yoi no ma no-fuke yukade tada-akenamashikaba No era segur emperò que vinguessis jo tot esperant des de fosca vesprada fins a la llum del dia Poema no. 1205 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -29-

恋 / Amor 人はこで風のけしきも更けぬるにあはれに雁のをおとづれてゆく ひとはこで-かぜのけしきも-ふけぬるに-あはれにかりの-おとづれてゆく Hito wa kode-kaze no keshiki mo-fukenuru ni-aware ni kari no-otozurete yuku Ningú és vingut veu del vent en fosca nit emocionant els ànecs que han passat per a fer-me visita Poema no. 1200 o0o