堤中納言物語 -11- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES .

男の童の、異なることなき草木どもに佇み歩きて、さていふやうは、 　「この木にすべていくらも歩くは、いとをかしきものかな。これ御覽ぜよ。」 とて、簾を引き上げて、 　「いと面白き鳥毛蟲こそ候へ。」 といへば、さかしき聲にて、 　「いと興あることかな。此方(こち)持て來。」と宣へば、 　「取り別つべくも侍らず。唯こゝもとにて御覽ぜよ。」 といへば、荒らかに蹈みて出づ。簾を押しはりて、枝を見はり給ふを見れば、頭へ衣著あげて、髪もさがりば清げにはあれど、梳り繕はねばにや、しぶげに見ゆるを、眉いと黔く花々とあざやかに、涼しげに見えたり。 口つきも愛敬づきて清げなれど、齒黑(はぐろめ)つけねばいとよづかず。化粧したらば清げにはありぬべし。「心憂くもあるかな。」と覺ゆ。かくまでやつしたれど、見にくくなどはあらで、いと樣異に、鮮かに氣高く、花やかなるさまぞあたらしき。練色の綾の袿(うちき)一襲、はたおりめの小袿一襲、白き袴を好みて著給へり。この蟲をいとよく見むと思ひて、さし出でて、 　「あな愛でたや。日にあぶらるゝが苦。しければ、此方(こなた)ざまに來るなりけり。これを一も墜さで追ひおこせよ、童(わらはべ)。」 と宣へば、突き落せば、はら〳〵と落つ。白き扇の墨ぐろに眞字(まな)の手習したるをさし出でて、 　「これに拾ひ入れよ。」 と宣へば、童取り出づる. Veieren que els nois no feien res d'especial, mandrejaven entre les plantes i els arbres. Algú d'ells digué : -- N'hi ha una pila voltant per aquest arbre. Són ben macos! Guaiteu! I alçáren la persiana. -- Us hem portat algunes erugues molt curioses. -- Oh! Fantàstic! - exclamà la damisel·la amb veu engrescada – Porteu-me-les ací. -- No podem portar-les. Tot just vingueu vós mateixa a veure-les ací. Ella féu un salt sobtat i sortí. Els homes veieren com empenyia la persiana cap enfora i fitava les branques amb ulls esbatanats. Portava un vel cobrint-li la cara, i tot i qye els cabells li queien galtes avall de manera agradosa semblava pelussera de tan descurats. Les celles eren negres, llampants i delitoses, lluïen nítides. La boca era encisadora i bonica, emperò no s'havia ennegrit les dents, la qual cosa no era gens convencional. Segurament si es posés unes pólvores seria joliua , i els homes pensaren que realment era de doldre. Era llàstima de veure com s'havia descurat perquè no era gens desagradosa, fora del corrent, d'aparença encantadora, xamosa. Portava roba de seda estampada de color rosa suau sota un vestit amb dissenys de pregadéus, amb uns pantalons que semblava abellir-li de color blanc. (4) Sortí tot volent contemplar millor les erugues. -- Ah, quin a bellesa! Venen cap ací perquè pateixen amb la cremor del sol. Agafeu-les, nois, i que no se'n perdi cap! Quan els nois les empenyeren caigueren tot bressolant-se en l'aire. La damisel·la estengué un ventall blanc on havia practicat cal·ligrafia amb tinta negra i digué : -- Agafeu-les i poseu-les ací! I els nois les prengueren. - - - - - - 4 – (381 – 44) Aquell temps les dones joves portaven colors més forts (vermell, granat, etc.). o0o