落窪物語 -69-

Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　少将、左の大殿に参りて、北の方に、「かうかうなむ侍りつる」。そのことは言はで、「恋しく見まほしくしたまふ」と語れば、北の方「ことわりにこそはあめれ。はや渡したてまつりたまへかし」、少将「帥も、渡れとも思ひたまはざらむに、ふと物したまひなむ、便なかるべき」と言へば、北の方「それもさるべきこと。さらば御みづからおはして、帥の聞かむ折に、御消息とて『いと恋しくなむおぼえたまふを、あからさまにもまれ、渡りたまへ。遠くおはすべきほども、いと残り少なうなりにたれば、いとあはれに心ぼそうなむ。これよりまれ、出で立ちたまへ、京におはせむ限りは見たてまつらむ』と宣ふと聞えたまはむにつけて、そこに、おのづからけしき見えなむ。それに従ひて、渡りも迎へもしたまへ。そのちひさき君は、その子とは、な知らせさせたまひそ。御供にて率てくだりたまふとも、『ひとりおはせむが心ばそきに』とて、北の方の添へたてまつらせたまふにてありなむ」と宣へば、少将、いと思ふやうに、思ひやりあり、めでたくぞ宣ふ、うれしうあらまほしき御心かな、わが親の、非道に、ただ腹立ちたまふこそ、物言ふかひなけれ、と思ひて、「いとよく宣はせたり。さらば、しか物しはべらむ」とて、殿へいくも苦しけれど、恋しと思ひたまふにこそあらめ、と思ひて。
　女君も同じ所におはす。「いかで物聞えさせむ」と言へば、帥、「ここにて聞えたまはむに」と、「あへぬべきことならば、とく入りて聞えたまへ」と言へば、少将入りて、「しかじかなむ」と言へば、女君「げに、いかで対面せむ。ここにも、いと恋しくなむおぼえたまへば、いかで参り来むとなむ、昨日聞えたりし」と宣ふ。帥「かしこへ渡りたまはむ、ニ所通ひせむほどに、物しく、おのがためになむ悪しかるべきを、かたじけなくとも、ここに渡らせたまへかし。人待らばこそつつましくも思さめ、幼き人ばかりなむ。それを、便なかるべくは、離れたる方に置きはべりなむ。京に物したまふべきほどは、げに今日、明日ばかりなり。対面はくては、いかでかは」と宣へば、定めしもしるく、「そのことをなむ、かしこにも、いといみじく嘆かるめる」と言へば、帥「はやよろしう定めて、こなたに渡したてまつりたまへ。そち参りたまはむことは、なほ悪しくなむある」と言へば、少将「さらば、かくなむ物しはべらむ」とて立てば、四の君「かならずかならず、よくそそのかしたまへ」と宣へば、「承りぬ」とて出でぬ。
　母北の方の御もとに来て、腹立たせたまへる恐ろしさに、ありつるやうに、かうかう、左の大殿の上宣へること、しかじか、と言ひて、「はかなきことなれど、人に劣るまじく、故あり、かしこくこそ宣ひしか。心さいはひあるものなりける」と言ふ。北の方、行くべきことを限りなく喜びて、「げにげに。よくも思ほし寄りけるかな。三の君も、いざ給へ。夜さりにてもと思ふ」と宣へば、「いとにはかならむ。明日などやよろしうはべらむ」と言ふ.
明けぬれば、渡らむのいそぎしたまふ。すくよかなる衣のなきぞ、いといとほしき。「隠しの方にやあらむ」と宣ふ。左の大殿、渡りたまふと聞きて、御衣などは、あざやかにもあらじ、と思し寄りて、いと清げにし置きたる御衣一具、また、姫君の御料なる一領、「ちひさき人に着せたてまつりたまへ。旅には、あらななることもあるものぞ」とて奉りたまふ。北の方喜ぶこと、さすが限りなし。「人は、生みたる子よりも、継子の徳をこそ見けれ。わが子七人あれど、かくこまかに心しらひ顧みるやはある。物のはじめにし、この子のなりの萎えたりつるを思ひつるに、限りなくもうれしくもあるかな」と、例よりも心ゆき喜ぶも、帥殿へ行けと計らひたるが、限りなくうれしきなりけり。




El Shôshô anà a la residència del ministre i li explicà a Ochikubo allò que li havia dit la Kita no Kata, emperò, no digué res de l'enrabiada.

– Es deleix per a veure-la perquè l'estima, és ben natural. Porta-la immediatament.
– No serà improcedent que vingui d'improvís sens que el Sochi no ho sàpiga?
– Sí, és cert. Ves-hi tu mateix i li ho expliques davant del Sochi. Digues-li com sa mare l'estima i que voldria veure-la encara que fos un moment abans d'anar-se'n tan lluny, i si la quarta dama podria estar-se amb ella mentre és a la capital i comença el viatge des de sa llar. Si el Sochi s'hi avé ho veuràs per son expressió. Si és així, las Kita no Kata podria venir-hi o la quarta dama anar allà. Respecte a la nena, el Sochi no ha de saber que és filla d'ella. Digues que és una donzelleta que envia la Kita no Kata perquè l'acompanyi en el viatge i no es senti tan sola.

El Shôshô fou molt content de veure la bona disposició i afecció de son caràcter, i ho comparà amb la natura cruel i despitosa de sa pròpia mare.

– Açò és molt bona pensada. Ho faré així.

Al Shôshô no l'abellia gens anar a la residència del Sochi, emperò, per l'amor que sentia sa mare per la quarta dama ho féu.

La quarta dama i el Sochi eren junts.

– Hauria de parlar amb la quarta dama – digué el Shôshô.

El Sochi contestà :

– Si no és desconvenient que jo ho escolti veniu ací i parleu,

El Shôshô entrà i s'explicà.

– Com m'agradaria poder veure-la! - digué la quarta dama – Ahir li escriví dient que l'enyorava i que vingués a visitar-me.
- Si vas a casa de ta mare seria un trasbals per a mi anar i venir d'allà. Jo preferiria que fos ella qui vingués ací. L'única molèstia seria la presència de mes fills, i si així fos, els traslladaria a un lloc separat. Resten només dos jorns per a anar-nos-en, altrament no us podreu veure.

El Shôshô, tot veient que reeixia com havien planejat, digué :

– És per açò que la mare és tan consirosa.
– Que vingui doncs immediatament a son grat. Seria un trasbals que ella anés a casa de sa mare.
– Doncs així li ho diré.

I el Shôshô s'alçà.

– Fes que vingui sens falta – demanà la quarta dama.
– D'acord.

I el Shôshô marxà.

Una vegada a casa li explicà a la Kita no Kata allò que Ochikubo havia dit, tot tement que s'enrabiés.

– És una cosa insignificant, mes n'hi ha prou per a veure que és una persona superior als altres. És una pensada intel·ligent, no us sembla? Açò és propi d'un cor venturós.

La Kita no Kata fou contentíssima de poder anar-hi.

– És certament una bona pensada! Que vingui també la tercera dama, Hi anirem aquest mateix vespre.
– És massa precipitat. Demà seria millor.


Al matí feren els aparells per a anar-se'n. Era una gran pena que no tinguessin millors vestits.

– No n'hi haurà de més nous al guarda-roba? - es preguntaren.

Ochikubo se n'assabentà de llur visita a la residència del Sochi i imaginà que segurament no tindrien roba nova. Els hi féu arribar un conjunt de vestits esplèndids per a la Kita no Kata i un altre per a la nena.

- Els fillastres tenen més cura dels pares que no pas els fills propis. En set de fills, mes cap d'ells no em tracta tan bé com ella. Soc tan contenta que per a aquesta sa primera visita la nena no vesteixi aquella roba arrossinada!

- Us envio açò perquè la gent us mirarà durant el viatge.

Gran fou la joia de la Kita no Kata.

Son sentiment de felicitat per a anar allà era tan gran que no era gens habitual en ella.

o0o