Ise Monogatari (伊勢物語)

- 103-

百三段

むかし、おとこ有けり。いとまめにじちようにて、あだなる心なかりけり。深草の帝になむ仕うまつりける。心あやまりやしたりけむ、親王たちの使ひたまひける人をあひいへりけり。さて、

寝ぬる夜の夢をはかなみまどろめばいやはかなにもなりまさる哉

となんよみてやりける。さる歌のきたなげさよ。


Fou una vegada un home. Era molt honest, sincer i fidel. Era al servei de l'emperador Fukukusa (1).Féu segurament la indiscreció de festejar una dona que servia els prínceps imperials, així (2) :

---Evanescent com un somni la nit que hem dormit junts, ah, és més evanescent encara quan dormisquejo. (3)

féu i envià. Quin poema més pobre! (4).


- - - - - -


(1) Era l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850). Anomenat Fukukusa (深草) pel lloc on va ser enterrat.
(2) Altres versions inclouen “....l'endemà.....”, especificant així que es tracta del clàssic “poema de l'endemà” que l´home enviava a la dona amb qui havia passat la nit i el poema manifestava la seva satisfacció, confirmant la relació. No enviar-ho equivalia a un rebuig.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 644.
(4) Aquest comentari no està clar. Podria ser una facècia del poeta, o una expressió de modèstia.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 102-

百二段

むかし、おとこ有けり。歌はよまざりけれど、世中を思知りたりけり。あてなる女の、尼になりて、世中を思倦んじて、京にもあらず、はるかなる山里に住みけり。もと親族なりければ、よみてやりける。

そむくとて雲には乗らぬ物なれど世の憂きことぞよそになるてふ

となんいひやりける。斎宮の宮也。



Fou una vegada un home. Tot i que no feia versos sabia del món i de la gent.
Una dona d'alta condició s'havia fet monja i malcontenta del món no era ni a ciutat, vivia en un llunyà llogaret de muntanya. Com tenien parentiu, l'home composà i li envià :

---Tot i que dieu que fugiu del món, no cavalqueu els núvols, teniu temença de les penes humanes. (1) (2)

Així féu i envià. Ella havia estat Gran Sacerdotessa (3).

- - - - - -

(1) KKRJ no. 1421.
(2) 雲には乗らぬ (....kumo ni ha noranu...) es refereix a que ella no és una “sennin” (仙人) : esperits de les muntanyes que tenien forma humana i eren immortals.
(3) Això sembla un afegitó posterior.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 101-

百一段

むかし、左兵衛督なりける在原の行平といふありけり。その人の家によき酒ありと聞きて、うへにありける左中弁藤原の良近といふをなむ、まらうどざねにて、その日はあるじまうけしたりける。なさけある人にて、瓶に花をさせり。その花のなかに、あやしき藤の花ありけり。花のしなひ、三尺六寸ばかりなむありける。それを題にてよむ。よみはてがたに、あるじのはらからなる、あるじしたまふと聞きて来たりければ、とらへてよませける。もとより歌のことは知らざりければ、すまひけれど、しゐてよませければ、かくなん。

咲く花のしたに隠るゝ人を多みありしにまさる藤のかげかも

「などかくしもよむ」といひければ、「おほきおとゞの栄花の盛りにみまそがりて、藤氏のことに栄ゆるを思ひてよめる」となんいひける。みな人、そしらずなりにけり。


Fou una vegada un home de nom Yukihira (1) que era capità de la Guàrdia de la Divisió de l'Esquerra. Sentint que ca aquell home hi havia bon vi alguns cortesans que serviren a palau hi anaren, amb el Controlador de l'Esquerra, Fujiwara no Masachika, com a convidat d'honor, i Yukihira els oferí un àpat. Com a home refinat havia posat gerros amb flors i unes esplèndides glicines. Els pomells feien més d'un metre d'alçada. Sobre aquest tema feren versos. Quan acabaren el germà (2) de l'hoste, sentint que tenia convidats, s'hi arribà, l'agafaren i el feren composar. En principi digué que no en sabia de versos i refusà, emperò li ho feren fer, i així :

---Molta gent s'amaga sota les flors, l'ombra de la glicina s'ha engrandit més que antany. (3) (4)

Quan li preguntaren el perquè ell digué “Ho he fet pensant en que la glòria del Primer Ministre és al cim, i que els Fujiwara gaudeixen de gran prosperitat”.
Ningú no ho criticà.


- - - - - -


(1) Era Ariwara no Yukihira, germà gran de Nariwara.
(2) Ariwara no Narihira.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. Gyokuyowakashû (玉葉和歌集) no. 1066, amb algunes diferències.
(4) Potser no cal dir que la glicina és el cognom dels Fujiwara (藤原), que, de fet, significa : camp de glicines.



o0o