Ise Monogatari (伊勢物語)

- 102-

百二段

むかし、おとこ有けり。歌はよまざりけれど、世中を思知りたりけり。あてなる女の、尼になりて、世中を思倦んじて、京にもあらず、はるかなる山里に住みけり。もと親族なりければ、よみてやりける。

そむくとて雲には乗らぬ物なれど世の憂きことぞよそになるてふ

となんいひやりける。斎宮の宮也。



Fou una vegada un home. Tot i que no feia versos sabia del món i de la gent.
Una dona d'alta condició s'havia fet monja i malcontenta del món no era ni a ciutat, vivia en un llunyà llogaret de muntanya. Com tenien parentiu, l'home composà i li envià :

---Tot i que dieu que fugiu del món, no cavalqueu els núvols, teniu temença de les penes humanes. (1) (2)

Així féu i envià. Ella havia estat Gran Sacerdotessa (3).

- - - - - -

(1) KKRJ no. 1421.
(2) 雲には乗らぬ (....kumo ni ha noranu...) es refereix a que ella no és una “sennin” (仙人) : esperits de les muntanyes que tenien forma humana i eren immortals.
(3) Això sembla un afegitó posterior.




o0o