YAMATO MONOGATARI (大和物語) 98
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【九十八】
おなしおほきおとゝ左のおとゝの御はゝのすかはらのきみかくれ給にける御ふくはて給にける比亭子のみかとなん内に御せうそ こきこえ給ていろゆるされ給けるさりけれはおとゝいときよらにすはうかさねなとき給ふてきさいの宮にまいりたまふて院の御せうそこのいとうれしく侍りてか く色ゆるされ侍る事なときこえ給さてよみ給ひける
ぬくをのみかなしと思ひしなき人のかたみの色は又も有けり
とてなむなき給ふけるそのほと中弁になん物し給ける
El mateix Gran ministre, en el temps del traspàs de la princesa Sugawara, mare del ministre de l'Esquerra, quan s'acabava el període de dol, i com a resposta a l'escrit que l'emperador retirat del Teiji havia enviat a sa majestat, li fou permès de lluir els colors (169). Així doncs, el ministre abillat esplèndidament de color carmesí visità l'emperadriu (170) i li digué :
- Mercès a l'escrit de l'emperador retirat, fet de gran satisfacció, així se m'han permès els colors.
I composà aquest poema :
---Era afligit per abandonar el dol de qui no hi és aquests colors encara en son sa remembrança.
I plorà.
Això fou quan era encara conseller del Centre. (171)
- - - - - -
169 – Eren els colors porpra i carmesí que només es podien lluir amb el permís de l'emperador. Aquí es tracta de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
170 – Fujiwara no Shizuko (藤原穏子, 885-954), mare del príncep Yasuakira (保明親王, 903–923). Filla de Fujiwara no Mototsune (藤原 基経, 836-891).
171 – Càrrec que sembla que Tadahira no va exercir mai.
o0o
