5 de juliol del 2014



落窪物語 -03-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -
この婿の君は、悪しきことをもかそがましく言ひ、良きことをばけちえんに誉むる心ざまなれば、「この装束ども、いとよし。よく縫ひおほせたり」と誉むれば、御達、北の方に、かくなむと聞ゆれば、「あなかま。落窪の君に聞かすな。心おごりせむものぞ。かやうの者は、屈せさせてあるぞよき。それをさいはひにて、人にも用ひられむものぞ」と宣へば、御達「いといみじげにも宣ふかな。あたら君を」と、忍びて言ふもありかし。
 かくて、少将言ひそめたまひてければ、また御文、薄にさしてあり。
    ほにいでていふかひあらば花薄よそとも風にうちなびかなむ
御返りなし。
 時雨いたくする日、「さも聞きたてまつりしほどよりは、物思し知らざりける」とて、
    雲間なきしぐれの雨は人恋ふる心のうちもかきくらしけり
御返りもなし。また、
    天の川雲のかけはしいかにしてふみみるばかりわたし続けむ
 日々にあらねど、絶えず言ひわたりたまへど、絶えて御返りなし。「いみじう物のつつましきうちに、かやうの文もまだ見知らざりければ、いかに言ふとも知らぬにやあらむ。物思ひ知りげに聞くを、などかははかなき返りごとをだに絶えてなき」と帯刀に宣へば、「知らず。北の方の、いみじく心悪しくて、『わが許さざらむこと、つゆにても、しいでば、いみじからむ』と、明け暮れ思いたるに、おぢつつみはべるとなむ聞きはべる」と申せば、「われを、みそかに」と言ひわたりたまへば、わが君の御言を否びがたくやありけむ、いかでと見ありく。
 十日ばかり音づれたまはで、思ひ出でて宣へり。「日ごろは、
    かき絶えてやみやしなましつらさのみいとど益田の池の水くき
思うたまへ忍びつれど、さてもえあるまじかりければ、人知れず人わろく」とあれば、帯刀「このたびだに御返り聞えたまへ。しかじかなむ宣ひて、『心に入れぬぞ』とさいなむ」と言へば、あこき「『まだ言ふらむやうも知らず』とて、いと難げに思ほしたるものを」とて、参りて見たてまつれど、中の君の御夫の右中弁、とみにて出でたまふ、袍縫ひたまふほどにて、御返事なし。
 少将、げに言ひ知らぬにやあらむと思へど、いと心深き御心も聞きしみにければ、さる心ざまふさはしかりけむ、「帯刀、おそしおそし」と責めたまへど、御方々住みたまひて、いと人騒がしきほどなれば、さるべき折もなくて、思ひありくほどに、この殿、古き御願はたしに石山に詣でたまふに、御供に慕ひきこゆるままに率ておはすれば、おんなさへとどまらむことを恥と思ひて詣づるに、落窪の君、数へのうちにだにも入らねば、弁の御方、「落窪の君、率ておはせ。ひとりとまりたまはむが、いとほしきこと」と申したまへば、「さて、それがいつか歩きしたる。旅にては縫物やあらむとする」と、「なほ歩かせそめじ。うちはめて置きたるぞよき」とて、思ひかけで、止みたまひぬ。


El gendre era de natura extremosa tant en la crítica com en la lloança, i elogià aquell vestit.

- És esplèndid! Molt ben cosit!

Quan la Kita no Kata sabé açò per les dones del servei digué :

- Calleu! Que no ho sentí la damisel·la Ochikubo! En seria presumptuosa, i per algú com ella és millor moderar-se. D'aquesta manera, farà més servei!


- Quina cosa més cruel de dir! Pobre noia! - digueren les dones quan fores soles.

El Shôshô, com no havia rebut resposta a sa primera lletra, n'envià una altra amb unes eulàlies :

---Si mes paraules no són pas endebades que l'eulàlia ben bressolada pel vent es regiri cap a mi.

Cap resposta.

En un jorn de pluja, li envià, amb un altre poema, “No sembleu tan amable com he sentit dir de vós” :

---Ben ennuvolat aquest temps de ploguda del cel de tardor així és aquest mon cor ple de l'amor que us tinc.

Cap resposta.

---Cel celestial per un pont fet de núvols jo hi passaré amb totes mes ànsies per arribar a creuar. (13)

No escriví cada jorn mes fou constant, tot i mai sens cap resposta.



- Serà vergonyosa, ni gens acostumada a lletres d'amor, i no sap què fer. M'has dit que és persona sensible, doncs per què mai no contesta? - digué el Shôshô a Tachihaki.

- No ho sé. He sentit dir que com la Kita no Kata és una malànima no gosa fer ni la cosa més insignificant per a no atraure son despit, i n'és temorenca.

- Porta-m'hi en secret.

Insistí el Shôshô i fou molt difícil per a Tachihaki de negar-s'hi, i esperà l'ocasió.

No s'envià cap més lletra durant uns deu jorns, i llavors el Shôshô pensà en fer-ho.

- Aquest temps “Pas intenció d'escriure més lletres açò he pensat emperò ma pena creix com les herbes de l'estany.” He pensat en resistir-me, mes no ha estat possible, En el fons, sóc de mala fama.

Tachihaki digué a Akogi :

El Shôshô demana que com a poc que contesti aquesta vegada. Em retreu que no m'hi esforço prou.

Ja t'he dit que no sap com contestar. Serà molt dificultós açò que el Shôshô vol.


I així anà a veure Ochikubo per a mostrar-li la lletra, mes com era cosint roba de cerimònia per el marit de la segona senyora, l'Uchûben (14), que havia estat convocat urgentment a palau, no contestà.

El Shôshô pensà que realment Uchikubo no sabia com contestar, mes com sempre havia sentit parlar de son bon cor i sentiments, trobà que era de natura adient, i retragué Tachihaki per sa poca prestesa.

A cal Chûnagon hi vivia molta gent, era un desori, i Tachihaki era sempre a l'aguait d'ocasió que no es presentava.

El Chûnagon decidí anar en pelegrinatge al temple d'Ishiyama per a acomplir un antic vot, i tothom de la casa el volgué acompanyar, àdhuc la majordoma més gran tingué vergonya de restar a casa i no anar-hi. La damisel·la Ochukubo no hi fou comptada. La dama Ben (15) demanà a la Kita no Kata :

- Permeteu Ochukubo de venir. Si resta sola a casa m'entristiré molt.

- Què dius! Des de quan se l'ha deixada sortir? Com cosirà essent de viatge? Que no comenci a acostumar-s'hi. És molt millor que resti a casa.

I no se'n parlà més.
- - - - - -

13 – Referència a una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
Joc de paraules entre “fumi” 踏, del verb “fumu” : fer peu, posar el peu, trepitjar, portar a terme, etc), i “fumi” 文, lletra, escrit, etc.
14 – Uchûben (右中辧) : Controlador central de la Dreta.
15 – Ben no onkata (辧の御方), esposa de l'Uchûben, nota anterior. Aquest era el seu nom habitual.
o0o