徒然草 - 56 - ´ Tsurezuregusa´ - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -56- - - -

久しく隔たりて逢ひたる人の、わが方にありつる事、數々に殘りなく語り續くるこそあいなけれ。へだてなく馴れぬる人も、ほどへて見るは恥しからぬかは。次ざまの人〔身分のよくない人〕は、あからさまに〔一寸、かりそめ（＊に）〕立ち出でても、興ありつることとて、息もつぎあへず語り興ずるぞかし。よき人〔品格のよき人〕の物がたりするは、人あまたあれど、一人に向きていふを、自ら人も聽くにこそあれ。よからぬ人は、誰ともなく數多の中にうち出でて、見る事のやうに語りなせば、皆同じく笑ひのゝしる〔大聲あげて騒ぐ〕、いとらうがはし〔亂りがはし〕。をかしき事をいひてもいたく興ぜぬと、興なき事をいひてもよく笑ふにぞ、品のほどはかられぬべき。人の見ざま〔樣子〕のよしあし、才ある人はその事など定めあへるに、おのが身にひきかけていひ出でたる、いとわびし〔厭だ〕。 - - - És exasperant trobar-se amb algú que feia molt temps que no ens veien i comença a explicar-nos totes les coses que li han passat des de llavors. Encara que amb una persona que hi teniu molta relació si us trobeu després d’un temps, no sentireu una certa reserva? La gent vulgar, encara que surti poc de casa seva, ens explicarà molt complagut i sens aturador tot allò que li hagi passat. Quan una persona educada explica quelcom a algú, tot i haver-hi molta gent, hom l’escoltarà de mena. Els mal educats, sens adreçar-se a ningú en particular, començaran a parlar enmig de tothom de tot allò que veuen i tothom esclafirà de riure. Es valorarà certament la qualitat d’una persona quan diu una cosa entretinguda sens immutar-se, i se’n riurà quan diu coses sens importància. És molt desagradós quan s’avalua la bona o la mala aparença o la intel·ligència d’algú fent comparació amb aquell que parla. - - - o0o

徒然草 - 55 - - - Tsurezuregusa - - - . Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -55- - - -

家のつくりやうは夏をむねとすべし。冬はいかなる所にも住まる。暑き頃わろき住居（すまひ）は堪へがたきことなり。深き水は涼しげなし、淺くて流れたる、遙かに涼し。細かなるものを見るに、遣戸〔横に引いてあける戸〕は蔀の間〔格子のはまつた部屋〕よりもあかし。天井の高きは、冬寒く、燈くらし。造作〔家の建具類〕は用なき所をつくりたる、見るもおもしろく、よろづの用にも立ちてよし。」とぞ、人のさだめあひ侍りし。 - - - Quan es construeix una casa s’hauria de tenir present l’estiu. A l’hivern es pot viure en qualsevol lloc. La calor en una casa mal feta és insuportable. - - - L’aigua fonda no dona la sensació de frescor. L’aigua de sobrefaç flueix i és molt més fresca. - - - Per a mirar coses menudes, una porta corredissa és millor que una amb finestrons i frontisses. . . . Un sostre alt dona fred a l’hivern i hi calen llums. - - - Una casa amb espais sens usos determinats és agradosa de veure i hom en pot decidir l’esmerç que desitgi.- - - o0o

徒然草 - 54 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -54- - - -

御室〔仁和寺の事〕にいみじき兒のありけるを、いかで誘ひ出して遊ばむとたくむ法師どもありて、能あるあそび法師〔藝才があり人に興を添へ得る法師〕どもなど語らひ〔仲間にひき入れ〕て、風流の破籠（わりご）やうのもの〔中に隔てがあつて割つてある辨當の類〕、ねんごろに營み出でて、箱風情のものに認め入れて、雙（ならび）の岡〔御室にある丘陵〕の便りよき所〔都合のよい所〕にうづみおきて、紅葉ちらしかけなど、思ひよらぬさまにして、御所へまゐりて、兒をそゝのかし出でにけり。うれしく思ひて、こゝかしこ遊びめぐりて、ありつる〔例の、前に埋めた所を意味する。〕苔の筵に竝みゐて、「いたうこそ困じにたれ。あはれ紅葉を燒（た）かむ人〔白氏文集の「林間暖レ酒燒2紅葉1」の句意を採り、酒を暖めん人〕もがな。しるしあらむ僧たち、いのり試みられよ。」などいひしろひて、埋みつる木のもとに向きて、數珠（ずゝ）おしすり、印〔眞言宗の秘密法、指にて種々の形をして呪法とする。〕こと＼〃／しく結びいでなどして、いらなく〔勿體らしく、大仰に〕ふるまひて、木の葉をかきのけたれど、つや＼／〔とんと〕物も見えず。所の違ひたるにやとて、掘らぬ所もなく山をあされども無かりけり。埋（うづ）みけるを人の見おきて、御所へ參りたる間に盜めるなりけり。法師ども言の葉なくて、聞きにくくいさかひ腹だちて歸りにけり。あまりに興あらむとすることは、必ずあいなき〔面白味がない〕ものなり。 - - - A Omuro (113) hi havia un acòlit molt atractiu i els bonzes no sabien què fer per a temptar-lo perquè es divertís amb ells. - - - Demanaren ajut a altres bonzes més avesats en l’organització de festes, aprestaren una carmanyola molt parençosa amb bones menges i la posaren en una capsa que colgaren en un indret adient de Narabinooka. Ho taparen amb una escampadissa de fulles d’auró perquè ningú no se n’adonés de res, s’entornaren i convidaren al noi que els acompanyés.- - - Els bonzes s’entreteniren alegrois ací i allà, i estengueren una estoreta sobre la molsa del lloc on havien colgat la capsa. - - - - Ah! Estic baldat! - - - - Algú podria fer un foc amb les fulles d’auró (114)! - - - - A veure si fem una predicció amb nostre pregàries....... - - - Es posaren davant de l’arbre sota el qual havien colgat la capsa. Friccionaren llurs rosaris, fent signes màgics cargolant els dits de manera exagerada i escarbotaren entre les fulles caigudes, emperò, no hi trobaren res. Potser s’havien equivocat de lloc i no deixaren d’escarbotar per tota la muntanya, emperò, res de res. Algú els havia vist colgant la capsa i la robà mentre ells tornaven al temple. Els bonzes restaren una estona sens badar paraula, emperò, acabaren dient-se coses molt desagradoses, es barallaren i tornaren tots ben enfadats. - - - Qualsevol ardit massa enginyós acabarà en fallida. - - - - - - - - - 113 – (99 – 01) Omuro (御室) és un altre nom per designar el temple de Ninnaji (仁和寺). - - - 114 – (101 – 13) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. Un dels poemes recollits explica que es pot escalfar el vi amb les fulles mortes d’auró. - - - o0o

徒然草 - 53 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -53- - - -

これも仁和寺の法師、童の法師にならむとする名殘とて、各遊ぶことありけるに、醉ひて興に入るあまり、傍なる足鼎〔足の三本ある鼎〕をとりて頭にかづき〔かぶる〕たれば、つまるやうにするを、鼻をおしひらめて、顔をさし入れて舞ひ出でたるに、滿座興に入ること限りなし。しばし奏でて後、拔かむとするに、大かた拔かれず。酒宴ことさめて、いかゞはせむと惑ひけり。とかくすれば、首のまはり缺けて血垂り、たゞ腫れに腫れみちて、息もつまりければ、うち割らむとすれど、たやすく割れず、響きて堪へがたかりければ、叶はで、すべき樣なくて、三足（さんぞく）なる角の上に帷子をうちかけて、手をひき杖をつかせて、京なる醫師（くすし）の許（がり）率て行きけるに、道すがら人の怪しみ見る事限りなし。醫師の許（もと）にさし入りて、むかひ居たりけむ有樣、さこそ異樣なりけめ。物をいふも、くゞもり聲〔含まれて不明瞭な言葉〕に響きて聞えず。かゝる事は書にも見えず、傳へたる教へもなしといへば、また仁和寺へかへりて、親しきもの、老いたる母など、枕上により居て泣き悲しめども、聞くらむとも覺えず。かゝる程に、或者のいふやう、「たとひ耳鼻こそ切れ失すとも、命ばかりはなどか生きざらむ、たゞ力をたてて引き給へ。」とて、藁の蒂（しべ）〔穂の心（＊ママ）〕をまはりにさし入れて、金を隔てて、首もちぎるばかり引きたるに、耳鼻かけうげ〔缺け穿たれ〕ながら、拔けにけり。からき命まうけて、久しく病み居たりけり. - - - Els religiosos del ja esmentat temple de Ninnaji feren una festa per un acòlit que es feia bonze, i en el divertiment, beguts, un d’ells agafà una olleta de tres peus i se l’encastà al cap. Se li travà al nas, l’empenyé cap avall cobrint-li la cara i es posà a ballar entre els alegrois de tothom. Després d’una estona de divertir-se féu per a treure’s l’olleta, emperò, no hi havia manera de llevar-la. L’alegria s’acabà i no sabien què fer. Ho provaren d’una manera i d’una altra, emperò, només l’esgarrinxaren tot el coll fins a sagnar, s’inflà molt i no podia respirar bé. Intenaren trencar l’atuell a cops, emperò, no era fàcil de fer perquè no podia suportar el retruny dels cops. Com ja no sabien què fer, el taparen amb una roba fina, li posaren un bastó a la mà i el portaren a un metge de la capital. - - - La gent que trobaven de camí els mirava bocabada. A cal metge, assegut davant d’ell era una escena ben estranya. Quan parlava no havia manera d’entendre res del què feia. - Açò no ho he vist mai en cap llibre, i no en sé res. - - - Així doncs, s’entornaren al temple de Ninnaji. - - - La família i la velleta de sa mare només feien que pregar al costat de la capçalera del llit, emperò, ell, segurament, no els podia sentir. - - - En aquella situació, algú digué : - - - - Encara que perdi el nas i les orelles, mes conservarà la vida, estirem tant fort com puguem. - - - Li posaren palla al voltant del coll per a protegir-lo del ferro i estiraren com per a arrencar-li el coll, i l’olleta s’emportà el nas i les orelles. - - - Conservà la vida que havia estat en perill, tot i que estigué malalt molt de temps. - - - o0o