KOKINSHÛ (古今集) -100-

おほぞらの月のひかりしきよければ影見し水ぞまづこほりける

おうぞらのーつきのひかりしーきよければーかげみしみずぞーまずこうりける

Diàfana era la claror de la lluna al cel immens. L'aigua que la reflectí fou la primera a glaçar.

Poema no. 316

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -99-

冬の哥とてよめる

Compost com un poema d'hivern.

山里は冬ぞさびしさまさりける人めも草もかれぬと思へば

やまざとはーふゆぞさびしさーまさりけるーひとめもくさもーかれぬとおもえば

A l'hivern, en el llogaret de la muntanya, m'aclapara la solitud, i sento que el brogit de la gent i l'herba s'han marcit.

Poema no. 315

Autor : Minamoto Muneyuki no Ason (源源宗于の朝臣, ?-983)

Poques coses sabem de la seva vida. Té una antologia personal : Muneyuki Shû (宗于集).

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

KOKINSHÛ (古今集) -98-

竜田河錦おりかく神な月しぐれの雨をたてぬきにして

たつたがわーにしきおりかくーかみなずきーしぐれのあめをーたてぬきにして

El riu Tatsuta teixeix el seu brocat a l'inici de l'hivern i la pluja fina en fa la trama i l'ordit.

(神な月 és “el mes en que les divinitats s'absenten” per retrobar-se a Izumo, i representa el primer mes del calendari lunar, és a dir, el primer mes d'hivern).

Poema no. 314

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -97-

秋のはつる心をたつた河に思ひやりてよめる

Compost tot pensant en el riu Tatsuta al final de la tardor.

年ごとにもみぢばながす竜田河みなとや秋のとまりなるらむ

としごとにーもみじばながすーたつたがわーみなとやあきのーとまりなるらむ

any rere any suren les fulles rogenques sobre el Tatsuta, a la seva embocadura s'hi ferma la tardor.

Poema no. 311

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -96-


寛平御時ふるきうたたてまつれとおほせられけれ ば、たつた河もみぢばながるといふ哥をかきて、そのおなじ心をよめりける

A l'època Kanpyô, seguint l'ordre imperial de presentar poesia antiga, l'autor transcriu el poema “Les fulles rogenques suren pel riu Tatsuta”, i amb el mateix sentiment compon aquests versos.


み山よりおちくる水の色見てぞ秋は限と思ひしりぬる

みやまよりーおちくるみずのーいろみてぞーあきはかぎりとーおもいしりぬる

Tot veient el color de l'aigua que flueix del cor de la muntanya entenc que la tardor és a la seva fi.

Poema no. 310

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)
Va viure cap a l'any 900 però no hi ha dades sobre la seva vida.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o