18 de gener del 2025

徒然草 - 129 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -129- - - -

顔囘〔顔淵。孔子の門弟〕は、志人に勞を施さじ〔論語公冶長篇に「顔淵曰願無レ伐レ善、無レ施レ勞。」〕となり。すべて人を苦しめ、物を虐(しへた)ぐる事、賎しき民の志をも奪ふべからず。又幼き子を賺(すか)し嚇(おど)し、言ひ辱しめて興ずることあり。大人しき人〔大人〕は、まことならねば事にもあらず思へど、幼き心には、身にしみて恐ろしく、恥しく、あさましき思ひ、誠に切なるべし。これを惱して興ずる事、慈悲の心にあらず。大人しき人の、喜び怒り哀れび樂しぶも、皆虚妄(こまう)なれども、誰か實有(じつう)の相〔實在せる如く見ゆる現象〕に著(ぢゃく)せざる。身を破るよりも、心を痛ましむるは、人を害(そこな)ふ事なほ甚だし。病を受くる事も、多くは心より受く。外より來る病は少なし。藥を飮みて汗を求むるには、驗なき事あれども、一旦恥ぢ恐るゝことあれば、かならず汗を流す〔文選稽康(*ママ)の養生論に「夫服レ藥求レ汗、或有レ弗レ獲、而愧情一集、渙然流離。」〕は、心のしわざなりといふことを知るべし。凌雲の額を書きて、白頭の人となりし例〔三國志に「魏明帝立2凌雲觀1、誤先釘レ榜、乃以レ籠盛2辛誕1、轆轤引上書レ之、去レ地二十五丈、既下、鬚髪皓然。〕なきにあらず。- - - Gankwai (210) tenia la voluntat (211) de no molestar ningú. És evident que no hem de fer patir ningú, maltractar les criatures vives ni obligar els humils que actuïn contra llurs voluntats (212). També hi ha gent que frueix entabanant infants, esporuguint-los i avengonyint-los. Els adults no hi donaran importància, emperò, pel cor d’un infant es debò i sentirà en l’ànima la por, la vergonya i es creurà menyspreat. Qui frueix fent patir un infant té el cor de pedra. Alegries, enuigs, tristors i plaers són fal.làsies dels adults, emperò, qui no s’hi lliura com si fossin reals? Les ferides del cor són molt pitjors que les del cos. Moltes malalties procedeixen del cor. Poques venen de fora. A vegades la medecina que prenem per a suar no ens fa efecte, emperò, de seguida ens raja la suor quan tenim vergonya i por (213). Senyal que és un fet del cor. A l’home que gravà la placa de la torre Ryô-Un se li tornaren els cabells blancs (214), i no hi ha pas manca d’exemples. - - - - - - - - - 210 – (214 – 01) Yan / Yen Hui (顏回, 521?-481 a.e.c.). Era el principal deixeble de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.) - - - 211 – (214 – 02) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - 212 – (214 – 04) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - 213 – (214 – 09) Referència a l’obra xinesa ”Wen xuan” (文選), “Monzen” en japonès. Traducció : Seleccions de literatura refinada. Obra composta entre els anys 501-531. És una de les fonts més importants per a l’estudi de la literatura xinesa. Consta de 761 peces en prosa i vers d’uns 130 escriptors. - - - 214 – (214 – 10) Referència a a l’obra xinesa “Shishuo xinyu” (世説新語),“Sesestushingo” en japonès. Traducció : Nova crònica d’històries del món”. Obra compilada per Liu Yiqing (劉義慶, 403–444) durant la dinastia Liu Song (劉宋朝, 420-479), període de les dinasties del sud i del nord (南北朝,420–589). El llibre conté uns mil cent trenta relats històrics i notes sobre uns sis-cents literats, músics i pintors. És la història d’I Tan, un gran cal·lígraf de la dinastia Wei (魏朝, 220-265), que va pujar fins a una alçada de setanta-cinc metres per a gravar una placa, i va passar tanta por que quan va baixar tenia tot el cabell blanc. - - - o0o