落窪物語 -44-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

司召に、引き越え中納言になりたまひぬ。蔵人の少将、中将になりたまひぬ。大将殿は、かけながら大臣になりたまひぬ。右のおとどの宣ふ、「かく子の生まれたるに、祖父、父、よろこびする、かしこき子なり」と申したまふ。今は、まして、覚えはことに花やぎまさりたまふ。衛門の督さへかけたまひつ。中将は宰相になりたまひぬ。中納言は、かく少将なりあがりたまふにつけても、三の君、北の方、など名残ありてだに、時々来まじきと、いみじくねたがれども、かひあるべくもあらず。衛門の督、覚えのまさり、わが身の時になりたまふままに、中納言殿を、吹く風につけてあなづり懲じたまふことしも多かれど、同じことのやうなれば、書かず。
　またの年の秋、また男君、うつくしう生みたまへれば、右の大殿の北の方「御産屋に、うつくしう、いそがしうも取り続きたまへるかな。このたびは、ここにあづかりたてまつらむ」。御乳母具して、仰へたてまつりたまふ。帯刀は、左衛門の尉にて蔵人す。かく思ふやうにて、めでたくおはすれど、中納言にまだ知られたてまつりたまはぬことを、あかす思す。
　中納言殿は、老いほけたまへる上に、物思ひのみして、をさをさ出でまじらひたまへりける家、三条なる所にて、いとをかしかりける、「落窪の君になむ取らせたりけるを、今は世になくなりにたれば、われこそ領ぜめ」と宣へば、北の方「さらなること。世に生きたりとも、さばかりの家、領ずばかりにはあらざらまし。よき我子たち、我らが住まむに、いと広うよし」と言ひて、二年出で来る荘の物を尽して、築土よりはじめて、新しく築きまはして、古き一つまじらず、これを大事にて造らせたまふ。
　かくて、「今年の賀茂の祭、いとをかしからむ」と言へば、衛門の督の殿「さうざうしきに、御達、物見せむ」とて、かねてより御車新しく調じ、人々の装束ども賜びて、「よろしうせよ」と宣ひて、いそぎて、その日になりて、一条の大路の打杭打たせたまへれば、今はと言へども、誰ばかりかは取らむと思して、のどかに出でたまふ。御車五つばかり、大人二十人、ニつは童四人、下仕四人乗りたり。男君具したまへれば、御前、四位、五位、いと多かり。弟の、侍従なりし、今は少将、童におはせしは兵衛の佐、「もろともに見む」と聞えたまひければ、皆おはしたりける車どもしへ添はりたれば、ニ十あまり引き続きて、皆次第どもに立ちにけりと見おはするに、わが杭したる所の向ひに、古めかしき檳榔毛一つ、網代一つ立てり。御車立つるに、「男車の交らひも、疎き人にはあらで、親しう立て合はせて、見渡しの北南に立てよ」と宣へば、「この向ひなる車、少し引きやらせよ。御車立てさせむ」と言ふに、執念がりて聞かぬに、「誰が車ぞ」と問はせたまふに、「源中納言殿」と申せば、君「中納言のにもあれ、大納言にてもあれ、かばかり多かる所に、いかで、この打杭ありと見ながらは立てつるぞ。少し引きやらせよ」と宣はすれば、雑色ども寄りて車に手をかくれば、車の人出で来て、「など、また、真人たちのかうする。いたうはやる雑色かな。豪家だつるわが殿も、中納言におはしますや。一条の大路も、皆領じたまふべきか。がうほうす」と笑ふ。「西、東、斉院もおぢて、避き道しておはすべかなるは」と、口悪しきをのこ、また言へば、「同じものと、殿を一つ口にな言ひそ」など、いさかひて、えとみに引きやらねば、男君達の御車ども、まだえ立てず。君、御前の人、左衛門の蔵人を召して、「かれ、おこなひて、少し遠くなせ」と宣へば、近く寄りて、ただ引きに引きやらず。をのこども少なくて、えふと引きとどめず。御前三四人ありけれど、「益なし、このたび。いさかひしつべかめり。ただ今の太政大臣の尻は蹴るとも、この殿の牛飼に手触れてむや」と言ひて、人の家の門に入りて立てり。目をはつかに見出だして見る。少し早う、恐ろしきものに世に思はれたまへれど、実の御心は、いとなつかしう、のどかになむおはしける。



A les promocions generals (60) el Chûjô esdevingué directament Chûnagon. El Kurôdo no Shôshô fou Chûjô. El Taishô rebé el títol de ministre de la Dreta.

– Aquest naixement és venturós per a l'avi i al pare. És un infant de benaurança.

Digué el nou ministre.

El promocionat Chûnagon rebé el títol afegit d'Emon no Kami, creixent així encara més sa nomenada. El Chûjô fou a més Saishô.

A la residència del vell Chûnagon, el pare d'Ochikubo, la tercera filla i la Kita no Kata foren molt desplagudes per l'ascens del Kurôdo no Shôshô al càrrec de Chûjô que els havia deixat de visitar, mes ja no s'hi podia fer res.

L'Emon no Kami, més influent encara, aprofitava qualsevulla oportunitat per a menystenir la família del Chûnagon, emperò, com ja s'ha fet mantes vegades no cal escriure més sobre les mateixes coses.

A la tardor de l'any següent Ochikubo parí un altre infant. La Kita no Kata del ministre de la Dreta digué :

– Amb un altre bell nadó seran molt enfeinades; aquesta vegada ens n'ocuparem nosaltres.

I hi anà amb una dida a recollir-lo.

Tachihaki havia estat nomenat Saemon no Jô i canceller.

Ochikubo es sentia benaurada, mes no parava de pensar que li agradaria fer saber a son pare sa situació. El Chûnagon per ses anys i ses cabòries s'havia reclòs a casa i no es relacionava amb la gent.

Ochilkubo havia heretat de sa mare una esplèndida casa a Sanjô, i son pare tot pensant que ella ja no era d'aquest món decidí d'apropiar-se'n. La Kita no Kata digué :

– Ben fet. Encara que ella fos viva no en faria res d'una casa així. És prou gran i bona per als nostres fills i nosaltres mateixos.

Es gastaren les rendes de dos anys de llurs propietats per a refer la casa, àdhuc el mur exterior de terra, i no s'aprofità cap material vell, una obra magnífica.

Com es digué que el festival del santuari de Kamo d'aquell any seria particularment fastuós, Emon no Kami pensà que com a casa no ha havia massa esbarjo podrien anar a veure-la. Féu disposar un carruatge nou i roba per a tothom.

– Que tot sigui esplendorós – digué i tothom s'afanyà.
–
Arribà el jorn de la festivitat. Es féu clavar unes estaques al camí ral d'Ichijô perquè ningú no els hi prengués el lloc i així podrien sortir sens presses.
Eren cinc carruatges amb vint-i-quatre dames de companyia i altres dos, un amb quatre donzelles i l'altre amb quatre servents. Com també hi anava l'Emon no Kami, una munió d'homes del quart i cinquè rang era al capdavant. Els acompanyaven els germans de l'Emon no Kami, l'actual Shôshô, abans camarlenc, i el jovencell Hyôe no Suke, que també volien veure la processó. Comptant llurs carruatges n'hi havia més de vint, tots ben arrenglerats.

Quan arribaren al lloc delimitat per les estaques veieren què hi havia dos carruatges davant del lloc escollit. Un era vell, cobert amb fulles de palma, i l'altre amb vímets encreuats.

– Vull haver mes germans ben a prop. Poseu els carruatges de cara a nosaltres.

Quan demanaren a la gent d'aquells dos carruatges de desplaçar-se una mica no els respongueren. L'Emon no Kami preguntà de qui eren els carruatges.

- Són del Chûnagon Minamoto.
- Que sigui un Chûnagon o un Dainagon, amb tant de lloc s'han hagut de posar ací, que no han vist les estaques? Enretireu-los una mica!

Els servents anaren cap als carruatges i els subjectaren. Aquella gent digué amb desdeny :

– - Què feu? Esteu molt excitats. El vostre poderós senyor és Chûnagon com el nostre. Que potser el camí d'Ichijô és de sa propietat? Açò és absurd!
–
- Tan l'emperador retirat com el príncep hereu i la princesa imperial s'aparten del camí amb tot llur respecte davant de son poder.

Respongué de males maneres un dels homes de l'Emon no Kami.

– I encara que del mateix rang no el compareu amb nostre senyor!

Com no s'apartaren els carruatges de ses germans no eren encara emplaçats. L'Emon no Kami crida el Saemon no Jô (61) :

– Fes que aquests carruatges siguin a una mica de distància.

La gent de l'Emon no Kami s'hi apropà i els enretirà. Com els altres no eren tants com ells no pogueren fer-hi res. Els tres o quatre homes de son avançada digueren:

– És inútil. No ens hi podem enfrontar. Ara per ara, li podem donar una puntada de peu al darrere del primer ministre, emperò, ni tocar un bou de l'Emon no Kami.

Situaren llurs carruatges davant de l'entrada d'una casa. La gent que era dintre dels carruatges només gosà mirar cap enfora. Als ulls de tothom l'Emon no Kami podia fer una mica de por, mes era de bon cor i assossegat.

- - - - - -

60 - Detall de les nominacions i càrrecs :

--El Chûjô (中将) esdevé Chûnagon (中納言) : Conseller del Centre, i alhora Emon no Kami (衛門の督) : Comandant de la Guàrdia de l'Esquerra. A partir d'ara aquests seran els seus noms en el text, fins a nous càrrecs i títols. De fet, s'emprarà el títol d'Emon no Kami (衛門の督) perquè no es confongui amb el Chûnagon Minamoto, el pare d'Ochikubo.
– --El Kurôdo no Shôshô (蔵人の少将) esdevé Chûjô (中将) : Capità de la Guàrdia, i alhora Sangi (宰相) : canceller. A partir d'ara aquest serà el seu nom en el text, fins a nous càrrecs i títols.
– --El Taishô (大将), pare d'Emon no Kami, és ara Udaijin (右大臣) : Ministre de la Dreta . A partir d'ara aquest serà el seu nom en el text, fins a nous càrrecs i títols.
– --Tachihaki (帯刀) serà Saemon no Jô (左衛門の尉) i/o Saemon no Jô no Kurôdo (左衛門の尉の蔵人) : Lloctinent de la Guàrdia de la Secció de l'Esquerra, i també Kurôdo (蔵人) : Canceller. A partir d'ara aquest serà el seu nom en el text, fins a nous càrrecs i títols.
– - El germà d' Emon no Kami (衛門の督), que fins ara era camarlenc esdevé Shôshô (少将) : Tinent de la Guàrdia. A partir d'ara aquest serà el seu nom en el text, fins a nous càrrecs i títols.
– - El germà més petit d' Emon no Kami (衛門の督), que era a la cort aprenent protocol, esdevé Hyôe no Suke (兵衛の佐): Adjunt a la comandància de la Guàrdia. A partir d'ara aquest serà el seu nom en el text, fins a nous càrrecs i títols.
– 61 - Saemon no Jô no Kurôdo (左衛門の尉の蔵人) el nou nom de Tachihaki. També s'utilitzarà el nom d'Emon no Jô.

o0o