ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 10

Kamo no Chômei (鴨長明)



　こゝに、六十の露消えがたに及びて、更に末葉のやどりを結べる事あり。いはば旅人の一夜の宿りをつくり、老いたる蠶（かいこ）のまゆを營むがごとし。こ れを中ごろのすみかに並ぶれば、また百分が一に及ばず。とかくいふほどに、齡は年々（としどしに）かたぶき、住家は折々にせばし。その家のありさま、世の 常にも似ず。廣さは僅に方丈、高さは七尺が内なり。

處をおもひ定めざるが故に、地をしめて造らず。土居（つちい）を組み、うちおほひを葺きて、つぎめごとにかけがねをかけたり。もし、心にかなはぬことあら ば、やすく外に移さむがためなり。その改め造る時、いくばくのわづらひかある。積むところ、わづかに二兩。車の力をむくゆる外は、更に他の用途いらず。

　いま、日野山の奧に跡をかくして後、東に三尺余りのひさしをさして、芝を折りくぶるよすがとす。南に竹の簀子（すのこ）を敷き、その西に閼伽棚（あかだ な）を作り、北によせて、障子をへだてて、阿彌陀の畫像を安置し、そばに普賢をかけ、前に法花経を置けり。東のきはに、蕨（わらび）のほどろを敷いて、夜 の床とす。西南に、竹の吊り棚をかまへて、黑き皮籠（かわご）三合を置けり。すなはち和歌・管絃・往生要集ごときの抄物を入れたり。傍（かたわら）に、 箏・琵琶、おのおの一張を立つ。いはゆるをり箏、つぎ琵琶これなり。


Ací, ara que minva la rosada de mes seixanta anys, m'hi he fet un recer per als meus darrers jorns. Diria que sóc un viatger que es fa un aixopluc per passar-hi la nit, un cuc de seda que acaba sa vida filant son capoll.
Comparat amb ma llar d'antany aquesta no n'és ni una centèsima part. Podria dir que a mesura que mes anys creixen mes habitacles s'escurcen.
No és un habitatge gens corrent. Té una amplada d'uns tres metres quadrats i una alçada de poc més de dos. Com no vull lligar-me al lloc no l'he construïda amb l'afany de posseir el terreny. Sobre la terra un sostre senzill i les juntes engrapades. Si no m'hi trobo a gust puc traslladar-me fàcilment arreu. Cap tràfec per muntar-ho de nou. Tot just un parell de carretades i llevat la paga del carreter cap altra despesa.
Ara, després d'amagar mes petjades al cor de les muntanyes de Hino, cap a l'est, he allargat un metre els ràfecs de la teulada i allà hi puc guardar la llenya. Al sud he aixecat un mirador de bambú, a l'oest he fet una lleixa per a les ofrenes; cap al nord, separat per un paravent, he posat una icona d'Amida, a sa vora una imatge de Fugen (40), i davant d'ells he plaçat el “sutra” del Lotus. A la banda oriental una estesa de falguera que em fa de jaç. Al sud-oest un prestatge de bambú on hi he posat tres capses de cuir negre on hi tinc diversos escrits escollits sobre poesia, música, i entre d'altres l'Ojôyôshû (41). Al costat, drets un “koto” i un “biwa” (42), que es poden desmuntar i plegar,
Així és ma transitòria estança.
- - - - - -
40.- El bodhisattva de la compassió (Samantabhadra, en sànscrit). Protector dels seguidors del “sutra” del Lotus. Aquest text va tenir una influència decisiva en la devoció popular, com el de la Terra Pura. Aquestes escriptures budistes van esdevenir les formes més populars entre la gent ja que ensenya senzilles maneres de recitar el nom de Buda amb el propòsit de renéixer en el Paradís Occidental (laTerra Pura).
Fugen apareix sovint al costat del buda històric (Sakyamuni), dalt d'un elefant blanc.
41.- Veure la nota no. 26.
42.- Instruments de corda tradicionals. El “koto” s’assembla a un arpa horitzontal i el “biwa” és una mena de llaüt.


o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 09

Kamo no Chômei (鴨長明)

我が身、父方の祖母の家を傳へて、久しく彼の處に住む。その後、縁かけて、身おとろへ、しのぶ方々しげかりしかど、遂に跡とむることを得ず。三十（みそ じ）餘りにして、更に我が心と一つの庵（いおり）を結ぶ。これをありしすまひにならぶるに、十分が一なり。居屋ばかりをかまへて、はかばかしく屋をつくる に及ばず。わづかに築地をつけりといへども、門たつるたづきなし。竹を柱として、車をやどせり。

雪ふり風吹くごとに、危うからずしもあらず。處、河原近ければ、水の難も深く、白波の恐れもさわがし。すべて、あられぬ世を念じ過しつゝ、心をなやませる こと、三十餘年なり。その間、折々のたがひめに、おのづから短き運を悟りぬ。すなはち、五十の春をむかへて家を出で、世をそむけり。もとより、妻子なけれ ば、捨てがたきよすがもなし。身に官祿あらず。何につけてか、執をとどめむ。空しく大原山の雲に伏して、いくそばくの春秋をなん經（へ）にける。


Referent a mi, heretí la casa de l'àvia paterna i hi visquí força temps. Després, emperò, les relacions es deterioraren, empobrí, tot i els grans records que hi tenia no poguí continuar vivint-hi.
Amb trenta anys fets, de bon ànim, em fiu una cabana. Comparada amb la casa d'abans n'era una dècima part. L'havia fet just per viure-hi car no podia fer-me res de millor. Amb prou feina fiu un clos, sens mitjans, emperò, per posar-hi una porta. Sota un cobert de bambú hi posí el carretó. Quan nevava o bufava el vent no m'hi sentia massa segur. Era un lloc prop del riu, gran era el perill d'inundacions, i també la temença de bandits m'amoïnava. Així, en aquest món conflictiu m'hi haguí d'avenir i hi visquí amb mes neguits. Més de trenta anys, un temps on sovintejaren les contrarietats que em féu capir mon fat malaurat.
Així doncs, passades cinquanta primaveres deixí la llar i girí l'esquena al món.
Sens ni dona ni fills no em fou massa difícil de renunciar-hi; sens ofici ni benefici, què em podia lligar?
Endebades, al cor de les muntanyes d'Ôhara cinc vegades hi passí primaveres i tardors.

o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 08

Kamo no Chômei (鴨長明)

　また、同じころかとよ。おびただしき大地震（おおない）ふること侍りき。そのさま世の常ならず。山崩れて、川を埋（うず）み、海はかたぶきて、陸地（く がち）をひたせり。土さけて、水湧き出で、巖（いはお）割れて、谷にまろび入る。渚こぐ船は、浪にたゞよひ、道行く馬は、足の立處をまどはす。

都の邊（ほとり）には、在々所々、堂舍塔廟、一つとして全からず。或は崩れ、或は倒れぬ。塵・灰立ち上りて、盛んなる煙の如し。地の動き、家の破るゝ音、 雷に異ならず。家の中に居れば、忽ちにひしげなんとす。走り出づれば、地割れ裂く。羽なければ、空をも飛ぶべからず。龍ならばや、雲にも登らむ。おそれの 中に、おそるべかりけるは、たゞ地震（ない）なりけりとこそ覺え侍りしか。

　かくおびただしくふる事は、暫（しば）しにて、止みにしかども、その餘波（なごり）しばしは絶えず。世の常に驚くほどの地震（ない）、ニ・三十度ふらぬ 日はなし。十日・二十日過ぎにしかば、やうやう間遠になりて、或は四・五度、ニ・三度、もしは一日交ぜ（ひとひまぜ）、ニ・三日に一度など、大方その餘 波、三月許りや侍りけむ。

四大種（しだいしゅ）の中に、水・火・風は、常に害をなせど、大地に至りては、殊なる變をなさず。「昔、齊衡の頃とか、大地震ふりて、東大寺の佛の御頭 （みぐし）落ちなど、いみじき事ども侍りけれど、猶（なお）この度には如かず」とぞ。すなはち、人皆あぢきなき事を述べて、聊（いささ）か、心の濁りも薄 らぐと見えしかど、月日重なり、年経にし後は、言葉にかけていひ出づる人だになし。

　すべて世の中のありにくく、わが身とすみかとの、はかなくあだなる樣、又かくのごとし。いはんや、處により、身のほどに隨ひつつ、心をなやますことは、あげて數ふべからず。

もし、おのづから身かなはずして、權門のかたはらに居る者は、深く悦ぶことはあれども、大いにたのしぶにあたはず。歎きある時も、聲をあげて泣くことな し。進退やすからず。立ち居につけて、恐れをのゝく。たとへば、雀の鷹の巣に近づけるがごとし。もし貧しくして、富める家の鄰に居るものは、朝夕すぼき姿 を恥ぢて、諂ひつゝ出で入る。妻子・童僕の羨めるさまを見るにも、富める家のないがしろなるけしきを聞くにも、心念々にうごきて、時として安からず。

若し、狹き地に居れば、近く炎上ある時、その災いを遁るゝことなし。もし、邊地にあれば、往反わづらひ多く、盜賊の難はなはだし。また、いきほひある者は 貪慾深く、ひとり身なる者は人に輕めらる。寶あれば恐れ多く、貧しければ恨み切なり。人を頼めば、身他の有（ゆう）なり。人をはぐくめば、心恩愛につかは る。世にしたがへば、身くるし。したがはねば、狂せるに似たり。いづれの處をしめて、いかなるわざをしてか、暫（しば）しもこの身をやどし、玉ゆらも、心 をやすむむべき。



Més o menys cap a la mateixa època (37) la terra patí unes convulsions terribles que no semblaven gens normals. Les muntanyes s'esfondraren colgant els rius i la mar inundà la terra ferma. L'aigua brollà de la terra esberlada, caieren les roques envaint les valls, les barques que vogaven pel riu foren arrossegades per la corrent, els cavalls que marxaven pels camins no trobaren on petjar. Als voltants de la capital, arreu, ni temples ni pagodes restaren intactes, uns ensorrats, altres destruïts. La pols i la cendra eren una fumera espessa. El cruixit de la terra i l'estrèpit de les cases a l'esfondrar-se eren com trons. Si un era dintre de casa corria el perill d'ésser esclafat en un instant, si se'n sortia la terra es fendia. Sens ales no podem volar pel cel. Si fóssim dracs i poguéssim cavalcar els núvols! Vaig aprendre que el pitjor de tot són els terratrèmols.
Les violentes convulsions pararen poc després, emperò, les sacsejades continuaren una mica encara.. De tremolors que normalment eren prou esfereïdors n'hi hagué vint o trenta al jorn, només després de deu i vint jorns començaren a disminuir. Ara quatre o cinc, després dos o tres, un en jorns alternatius, fins a haver-n'hi un cada dos o tres, emperò, tot durà més de tres mesos.
Dels quatre grans elements (38) l'aigua, el foc i el vent són els que habitualment causen més calamitats, emperò, la terra no sembla pas que provoqui tant desori.
Antany, potser a l'era Saikô (39), un terratrèmol molt fort féu caure el cap del gran Buda del temple de Tôdai, entre d'altres terribles accidents, emperò, no pas com els d'aquesta vegada.
Durant un temps hom parlà sobre la vanitat del món i semblà que les impureses dels cors s'haguessin esvaït quelcom. Tanmateix, passaren els mesos i els jorns, l'any s'escolà i ningú no tornà a parlar-ne.
Així de difícil és la vida en aquest món, d'incerts i precaris nos cossos i estances. Què podem dir de les innombrables angoixes que ens aclaparen segons els llocs i els càrrecs socials........ Aquell si humil viu prop del ric quan li arriba gran joia no gosa massa fer-ho palès, durant la pena clama sa veu i estronca el plor. Insegures ses accions, tremolós, com el pardal prop del niu del falcó. Aquell si pobre i veí de casa pròspera matí i nit serà vergonyós de sa aparença espellifada, i entrarà i sortirà de sa llar amb servilisme. Veurà l'enveja de sa muller, ses fills i dels servents, sentirà el comportament de menyspreu del ric, serà sempre neguitós i inquiet. Si viu en un lloc molt poblat i es declara un incendi a prop no escaparà pas de l'infortuni. Si és allunyat ses anades i vingudes li seran molt enutjoses i amb perill de lladres. El poderós és ple de cobejança, el desvalgut cull menyspreus. Si té riqueses tindrà pors, si pobre amargors. Si depèn d'algú altre li'n serà esclau, si te cura d'algú es buidarà d'afectes. Si es sotmet al món patirà, i si no ho fa semblarà un foll.
On i com viure, reposar per un instant el cos, per un moment amb la pau al cor?
- - - - - -

37.- Exactament el nou de la sisena lluna, any dos de l’era Genryaku (1185).
38.- En el budisme la terra, l’aigua, el foc i el vent són els quatre elements que formen l’univers.
39.- Anys 854-857, durant el regnat de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858)
Hi ha constància d’un gran terratrèmol a la capital i en el qual va caure el cap de la gran estàtua de Buda a Nara. Construïda el 752 va ser destruïda i refeta diverses vegades. L’estàtua actual és una còpia feta a l'era Edo (1603-1868).
o0o