野ざらし紀行
芭蕉松尾

-5-

　　　湖水眺望
　からさきの松は花より朧にて
昼のやすらひとて旅店に腰をかけて、
　つゝじいけて其かげに干鱈さく女
　　　吟行
　菜ばたけに花見がほなるすゞめかな
水口にて廿年を経し古人に逢。
　命ふたつの中に活たる桜かな
伊豆国蛭が小島の桑門、これも去年の秋より行脚しけるに、我名を聞て草の枕の道づれにもと、尾張国まで跡をしたひ来りければ、
　いざともに穂麦くらはん草枕
此僧我に告て云、円覚寺大顛和尚、ことしむ月のはじめ遷化し給ふよし。まことや夢の心地せらるゝに、まづ道より其角が方へ申つかはしける。
　梅恋て卯の花をがむなみだかな
　　　贈杜国
　白げしに羽もぐ蝶のかたみ哉
こたび桐葉子が許にありて、今や吾妻に下らんとするに、
　牡丹蕊深くわけ出る蜂の名残哉
甲斐の山中に立よりて、
　ゆく駒の麦になぐさむ舎りかな
卯月の末庵に帰り、旅の労をはらすほどに、
　夏衣いまだしらみを取尽さず



Camí a Ôtsu, tot passant per les muntanyes.

Camí muntanyenc, vagament encisadora viola del camp.





Vista del llac.

--Les pinedes de Karasaki més emboirades que les flors.



Assegut en una botiga del camí per dinar.

--Azalea aguisada, dona a l'ombra esqueixant bacallà fregit. (26)



Poema de camí.

--Camp de mostasses, contemplant les flors les cares dels rossinyols.



A Mizuguchi em trobí amb un vell amic després de vint anys.

--Al mig de les dues vides nostrades ha florit el cirerer.



Un monjo de Hiru-ga-kojima, a la província d'Izu, que havia estat de pelegrinatge des de la tardor passada, sabé de mi i volent-me acompanyar en el meu viatge arribà de la província d'Owari.

--Bé, i ara tots junts mengem l'ordi arreplegat, coixí d'herba.


Aquest monjo em digué que Daiten (27), l'abat del temple d'Engakuji, havia traspassat la primera lluna d'enguany. Trasbalsat, com si fos un sonmi, i de camí li ho comuniquí a Kakaku (28)

--Estimant la prunera honoro la deutzia, mes llàgrimes.



Enviat a Tokoku (29) :

--Al blanc cascall lleva ses ales el record de papallona.



Hoste altra vegada de Tôyô (30) i aní a les províncies orientals.

--Ben bé al fons del cor de la peònia l'adéu de l'abella que s'escapa. (31)



En una casa a les muntanyes de la província de Kai.

--El cavall viatger es reconforta amb l'ordi de l'hostatge.



Torní a ma cabana la quarta lluna i reposí del cansament del viatge.

--Roba d'estiu p`lena de puces que encara no he llevat.



- - - - - -



(1)Haiku irregular de 20 síl.labes.
(2)Daiten (大顛, 1629-1685)
(3)Kakaku (其角, 1661-1731). Deixeble de Bashô, segurament el més important de tots.
(4)Tokoku (杜国, ?-1690). Comerciant de Nagoya, un dels seus deixebles preferits, la seva mort va ser molt sentida per Bashô.
(5)Toyô (桐葉, ?-1712). Tenia un hostatge a Atsuta.
(6)Haiku irregular de 20 síl·labes.


o0o

KOKINSHÛ (古今集) -85-

こひしくは見てもしのばむもみぢばを吹きなちらしそ山おろしのかぜ

こいしくはーみてもしのばむーもみじばをーふきなちらしそーやまおろしのかぜ

Contemplant-les amb afecte em consolaré de la caiguda de les flors. Tu, vent de la muntanya, no te les emportis amb la teva bufada.

Poema no. 285

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -84-

佐保山のははそのもみぢちりぬべみよるさへ見よとてらす月影

さほやまのーははそのもみじーちりぬべみーよるさえみよとーてらすつきかげ

les rogenques fulles de les alzines del mont Saho cauran, i inclús de nit, a la llum de la lluna, és veurà el seu esclat.

Poema no.281

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -83-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Poema presentat al concurs auspiciat per l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898).

うゑし時花まちどほにありしきくうつろふ秋にあはむとや見し

うえしときーはなまちどうにーありしきくーうつろうあきにーあわむとやみし

Esperava frisós la flor del crisantem que vaig plantar, però es va marcir al passar la tardor.

Poema no. 271

Autor : Ôe no Chisato (大江千里 , va viure cap al 900)
Va ser funcionari molt valorat per la seva erudició i el seu talent literari.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -82-

秋のうたとてよめる

Compost com un poema de tardor

佐保山のははその色はうすけれど秋は深くもなりにけるかな

さほやまのーははそのいろはーうすけれどーあきはふかくもーなりにけるかな

Suaus són els colors de les alzines del mont Saho, però profunda ha esdevingut la tardor.

Poema no. 267

Autor : Sakanoue no Korenori (坂上是則 (¿ - 930)
Va ser un funcionari modest que va ocupar un càrrec menor a la província de Kaga.
Només sabem que va publicar els seus poemes en diverses antologies i té un recull personal de l´any 924 : Korenori Shû (是則集).
Sembla que va ser un gran jugador d'un esport de pilota anomenat “Kemari” (蹴鞠).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -81-

是貞のみこの家の哥合のうた

Composició presentada al concurs poètic celebrat a la residència del príncep Koresada.

秋ぎりはけさはなたちそさほ山のははそのもみぢよそにても見む

あきぎりはーけさはなたちそーさほやまのーははそのもみじーよそにてもみむ

No t'alcis de matí boirina de tardor que vull veure de lluny les rogenques fulles de l'alzina del mont Saho.

Nota : Príncep Koresada (是貞の親王, ?-¿) : fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893 .
Poema no. 266

Autor : Anònim.

o0o