NTCJ 13

実盛
Sanemori

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). Possiblement escrita abans del 1423.

Argument :
Dos monjos amb els seus acòlits estan resant davant d'un grup de gent quan veuen un ancià que està separat d'ells i el conviden a que s'acosti i pugui escoltar millor les seves oracions. Després d'unes escenes parlant de la grandesa de la doctrina de Buda l´home acaba confessant-lis que és l'espectre del gran guerrer Saito Betto Sanemori i demana que el condueixin amb les seves pregàries a la pau espiritual. Narra amb tot detall com es va tenyir els cabells blancs per semblar jove i poder així participar en la batalla de Shinowara i no rebre la commiseració dels seus enemics, parla de la seva derrota i de la seva mort, i demana als monjos que sempre el tinguin present en les seves pregàries.



Saito Betto Sanemori va ser un guerrer del clan dels Minamoto però es va passar als Taira durant les guerres Genpei. Ja era un home madur quan va arribar la darrera batalla i es va tenyir de negre els cabells blancs per semblar jove. Va ser derrotat al camp de batalla i quan el seu cap va ser portat com un trofeu va costar identificar-lo. No hi ha data certa del seu naixement i la seva mort es situa cap a l'any 1183. Algunes fonts especulen que va morir als setanta-dos anys mentre d'altres diuen que va ser als seixanta.


Hi ha moltes referències al “Genpei Josuiki “, també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Narració de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

No hi podia falta el Heike Monogatari :

平家物語　卷第十　熊野參詣 (El pelegrinatge de Kumano)
平家物語　卷第十 戒文 (Les regles monàstiques)
平家物語 灌頂 (Llibre de les aspergions) 六道の沙汰 (La paràbola de les sis vies).
平家物語　卷第 七 實盛　 (Sanemori)


L'Ise Monogatari també hi és representat, concretament uns versos del capitol 114 (伊勢物語　百十四) :

おきなさび人なとがめそかり衣けふ許とぞたづもなくなる
No blasmeu l'ancià pels hàbits de caçador. Cantarà demà la grua longeva?