竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -10-

かゝる程に、をのこども六人つらねて庭に出できたり。一人の男、文挾みに文 をはさみて申す。「内匠寮の工匠、漢部内麻呂申さく、玉の木を作り仕うまつりし事、五穀断ちて、千余日に力を尽くしたること少なからず。しかるに禄いまだ 給はらず。これをたまひて、けこにたまはせん」と言ひて、捧げたり。竹取の翁、この工匠が申すことは「なに事ぞ」と傾きをり。皇子は我にもあらぬ気色に て、肝消えゐ給へり。
これをかぐや姫聞きて、「この奉る文をとれ」と言ひて、見れば、文に申しけるやう、「皇 子の君、千日いやしき工匠らともろともに同じ所に隱れゐたまひて、かしこき玉の枝作らせ給ひて、官も給はんとおほせ給き。これをこのごろ案ずるに、『御つ かひとおはしますべきかぐや姫の要じ給べきなりけり』と、うけたまはりて、この宮より給はらん」と申して、「給はるべきなり」と言ふを聞きて、かぐや姫 の、暮るゝまゝに思ひわびつる心地、わらひさかえて、翁を呼びとりて言ふやう、「まことに蓬莱の木かとこそ思ひつれ。かくあさましき空ごとにてありけれ ば、はやとく返し給へ」と言へば、翁答ふ、「さだかに作らせたる物と聞きつれば、返さむ事いとやすし」と、うなづきてをり。かぐや姫の心ゆきはてゝ、あり つる歌の返し、
　　まことかと聞きて見つれば言のはを飾れる玉の枝にぞありける
と言ひて、玉の枝も返しつ。竹取の翁、さばかり語らひつるが、さすがに覚えて眠りをり。皇子は、立つもはした、居るもはしたにて、ゐ給へり。日の暮れぬれば、すべり出で給ぬ。 　かのうれへせし工匠をば、かぐや姫呼びすゑて、「うれしき人どもなり」と言ひて、禄い と多くとらせ給ふ。工匠らいみじく喜びて、「思ひゐつるやうにもあるかな」と言ひて、帰る道にて、くらもちの皇子、血の流るゝまで調ぜさせ給ふ。禄得しか ひもなく、皆とり捨てさせ給ひてければ、逃げうせにけり。かくてこの皇子は、「一生の恥、これに過ぐるはあらじ。女を得ずなりぬるのみにあらず、天下の人 の見、思はん事の恥づかしき事」とのたまひて、ただ一ところ、深き山へ入り給ひぬ。宮司、候ふ人々、みな手を分かちて求めたてまつれども、御死にもやした まひけん、え見つけたてまつらずなりぬ。皇子の御供に隠し給はんとて、年頃見え給はざりけるなりけり。これをなむ「たまさかなる」とは言ひはじめける。



Llavors un grup de sis homes entrà al patí. Un d'ells portava una lletra fixada en una branca de bambú (12) i digué :

--Sóc Ayabe no Uchimaro, artesà de l'Obrador Imperial. Aquesta branca enjoiada en la qual elaboració ens hi hem abocat, abstenint-nos dels cinc cereals (13). hi hem esmerçat nos esforços durant no menys de mil jorns, i encara no hem rebut cap remuneració. Us prego de fer-ho i poder així pagar mes companys.

I dient això presentà la lletra.
El vell inclinà el cap confús i preguntà :

--De què està parlant aquest artesà?

El príncep, aclaparat, tenia una expres
sió d'astorament.
Kaguyahime havent-ho sentit demanà :
--Lliureu-me aquesta lletra.

S'hi havia escrit : Durant mil jorns sa altesa el príncep fou reclòs amb aquests humils artesans en el mateix indret., i ens féu fer una esplèndida branca amb joies, amb la prometença de càrrecs oficials.. Fa poc hem sabut que fou Kaguyahime qui ho havia demanat com a condició per a casar-s'hi, i ens ha semblat que venint ací segurament ho cobraríem.Quan Kaguyahime llegí “.......segurament ho cobraríem” son estat d'ànim que havia empitjorat amb el capvespre somrigué plenament, féu cridar el vell i li digué :

--M'havia cregut que era d'un arbre de la muntanya de Hôrai, emperò, és una menyspreable falsificació. Torneu-ho immediatament!

El vell hi consentí :

--Car sabem certament que és artificial, res més fàcil de tornar.

Kaguyahime, ben alleugerida, contestà als versos rebuts amb :
Sentint que era de debò,
he mirat, i la branca enjoiada
és ornada només de paraules.
La branca fou retornada. El vell que fins aleshores s'havia entès amb el príncep era ara pensarós amb ulls clucs.
El príncep no sabia on posar-se i quan es feu fosc es feu fonedís.
Kaguyahime féu cridar els artesans greujosos i digué :

--M'heu fet molt contenta!

I els recompensà a bastament. Els artesans eren cofois i diguérem :

--He estat com desitjàvem.

Camí de retorn foren punits fins a sagnar pel príncep, endebades llurs remuneracions que els hi fórem arrabassades i llençades, i ells fugiren.
El príncep es digué “No només l'he perduda sinó que m'omple de vergonya allò que pensarà tothom quan em vegi,” I s'endinsà per la muntanya més impenetrable.
Ses assistents a la cort i la gent de son servei es dividiren per anar a cercar-lo, emperò, no el trobaren ni viu ni mort. El príncep desitjós d'amagar-se de la gent no aparegué per anys.

D'aquest fet n'és l'expressió “Perdre la joia, perdre l'ànima.” (14)

- - - - - -

12 – Fumihasami (文挾み) : una canya de bambú oberta per un extrem on s'hi fixava una carta o documents. Era la manera de lliurar un escrit a una persona de rang superior.
13 - Gokoku (五穀) són els cinc cereals : arròs, mill, civada, mongeta i el blat de moro. Hi altres llistes, com en molts casos, en que són diferents, per exemple : arròs, blat de moro, mongeta i dues varietat de mill.
14 – Tamasakanaru (たまさかなる) : joc de paraules amb tama (玉) “joia, gemma”, i tama (魂) “ànima”.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -09-

その山見るに、さらに登るべきやうなし。その山のそばひらを巡れば、世の中になき花の木 どもたてり。黄金・銀・瑠璃色の水、山より流れ出でたり。それには色々の玉の橋渡り。そのあたりに、照り輝く木どもたてり。その中に、このとりてまうでき たりしは、いと悪かりしかども、「のたまひしに違はましかば」とて、この花ををりてまうできたるなり。山はかぎりなくおもしろし。世にたとふべきにあらざ りしかど、此枝ををりてしかば、さらに心もとなくて、舟に乗りて、追風吹きて、四百余日になむまうで来にし。大願力にや、難波より、昨日なん都にまうで來 つる。さらに潮に濡れたる衣をだに脱ぎかへなでなん、こちまうで来つる」とのたまへば、翁聞きて、うちなげきて詠める、
　　　くれ竹のよゝの竹とり野山にもさやはわびしきふしをのみ見し
これを御子聞きて、「こゝらの日ごろ思ひわび侍る心は、今日なん落ちゐぬる」とのたまひて、返し、
　　　わが袂今日乾ければわびしさのちぐさの数も忘られぬべし
とのたまふ。

Esguardant la muntanya voltàrem ses vessants escarpats, semblava impossible d'escalar. Hi havia arbres que no eren d'aquest món. Aigües daurades, argentades, amb el color del lapislàtzuli s'escolaven per la muntanya, cobertes de ponts amb gemmes de tots colors, tot era voltat d'arbres esplendorosos. Entre ells aquell del qual us en porto la branca i que no n'és pas la millor, emperò, com no us podia portar res diferent del que se m'havia demanat he collit aquestes flors. La muntanya era fascinant, res no se li assembla en tot el món, així doncs, arrenquí la branca i desficiós torní al vaixell, i amb el vent favorable i poc més de quatre-cents jorns sóc de retorn. Amb la força de mes pregàries arribí ahir a la capital des de Naniwa. He vingut sens ni canviar-me la roba curulla de salt, i heus-me ací.
El vell, impressionat, recità :

Collint el negre bambú any rere any
per camps i muntanyes, mai no m'he trobat
en aital situació.

El príncep sentint això digué :
--Mon cor que s'ha sentit sol tants jorns és avui serè.
I féu :
Avui que mes mànigues són eixutes
podré oblidar certament tots els fatics.
o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -08-

翁、皇子に申やう、「いかなる所にか、この木はさぶらひけん、あ やしく、うるはしく、めでたき物にも」と申す。皇子答へてのたまはく、「さをととしの、二月の十日ごろに、難波より船に乘りて、海の中に出でて、行かん方 も知らず覚えしかど、思ふこと成らでは世の中に生きてなにかせん、と思ひしかば、ただ空しき風にまかせてありく。命死なばいかがはせん、生きてあらむかぎ りは、かくありて、蓬莱といふらむ山に逢ふやと、浪に漕ぎただよひありきて、わが国のうちをはなれて、ありきまかりしに、ある時は、浪に荒れつつ海の底に も入りぬべく、ある時は、風につけて知らぬ国に吹き寄せられて、鬼のやうなるもの出で来て殺さんとしき。ある時には、来し方行末も知らず、海にまぎれんと しき。ある時にはかてつきて草の根をくひものとしき。ある時は、言はん方なくむくつけげなるもの来て、食ひかからんとしき。ある時には、海の貝をとりて命 をつぐ。旅の空に助け給ふべき人もなき所に、いろいろの病をして、行く方そらもおぼえず。舟の行くにまかせて海にただよひて、五百日といふ辰の時ばかり に、海の中に、はつかに山見ゆ。舟のうちをなむせめて見る。海の上にただよへる山、いと大きにてあり。その山のさま、高くうるはし。これやわが来むる山な らんと思ひて、さすがに恐ろしくおぼえて、山のめぐりをさしめぐらして、二三日ばかり見ありくに、天人の装ひしたる女、山の中より出来て、銀のかなまりを 持ちて、水を汲みありく。これを見て、舟より下りて、「山の名を何とか申す」と問ふ。女、答へていはく、「これは蓬來の山なり」と答ふ。これを聞くに、う れしき事かぎりなし。この女、「かくのたまふは誰ぞ」と問ふ、「わが名はうかんるり」と言ひて、ふと山の中に入りぬ。


El vell preguntà al príncep :

--On es pot trobar un arbre com aquest? És un objecte magnífic, esplèndid.
El príncep respongué :

--Vers el desè jorn de la segona lluna de fa tres anys embarquí a Naniwa i sortí a mar oberta, sens saber cap a on anar, emperò, pensí que quin sentit tindria de viure en aquest món sens aconseguir mes propòsits, i em deixí portar pel vent. No m'importava morir, emperò, si vivia no podria potser arribar a la muntanya de Hôrai? Remant, emportat per les ones, allunyant-me de les costes del nostre país, a vegades arrossegat per onades tempestuoses, cert d'ésser engolit fins al fons de la mar.....Una vegada, empès pel vent, m'acostí a una terra desconeguda on criatures com dimonis aparegueren amenaçadores de mort. Un cop, sens saber ni on anava ni d'on venia, errí per la mar sens provisions i mengí arrels. Monstres indescriptibles se m'abraonaren per devorar-me. A vegades mengí cloïsses per sobreviure. En un altre lloc sens ningú per ajudar-me patí moltes malures sens saber ni cap a on anava. Portat pel vaixell a la deriva, a l'hora del Drac (11) del jorn que en feia cinc-cents, entrelluquí al mig de la mar una muntanya. Del vaixell estant mirí intensament. Una muntanya que surava sobre la mar, era immensa, imponent. Pensí que seria la muntanya que cercava, certament inquietant. La costejàrem observant-la durant dos o tres jorns quan una dona abillada com un ésser celestial aparegué de la muntanya amb un atuell d'argent que havia omplert d'aigua. Al veure-la desembarquí i li preguntí :

--Com és diu aquesta muntanya?

Ella respongué :

--És la muntanya de Hôrai.

Quan ho sentí ma joia fou immensa.

--Qui sou vos que dieu això?

--Em dic Hôkanruri.

I desaparegué de sobte per la muntanya.

- - - - - -

11 – L'hora del Drac (辰の時) : període entre les 07-09 hores.


o0o