堤中納言物語 -14- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.
四 ほど〳〵の懸想 EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU 祭のころは、なべて今めかしう見ゆるにやあらむ、あやしき小家の半蔀も、葵などかざして心地よげなり。童(わらはべ)の、袙・袴清げに著て、さま〴〵の物忌ども附け、化粧(けさう)じて、「我も劣らじ。」と挑みたる氣色どもにて、行き違ふはをかしく見ゆるを、況してその際(きは)の小舍人・隨身などは、殊に思ひ咎むるも道理(ことわり)なり。 とり〴〵に思ひわけつゝ物言ひ戲るゝも、「何ばかりはか〴〵しき事ならじかし。」と、數多見ゆる中に、何處(いづく)のにかあらむ、薄色著たる、髪はきはかにある、頭づき・容態などもいとをかしげなるを、頭の中將の御(おん)小舍人童、『思ふさまなり。』と見て、いみじくなりたる梅の枝に、葵をかざして取らすとて、 梅が香に深くぞたのむおしなべてかざす葵の根も見てしがな と云へば、 しめの中の葵にかゝるゆふかづらくれどね長きものと知らなむ と押放いていらふもざれたり。 「あな、聞きにくや。」 とて、笏(さく)して走り打ちたれば、 「そよ、その『なげきの森』のもどかしければぞかし。」 など、ほど〳〵につけては、互(かたみ)に「痛し。」など思ふべかめり。その後、常に行き逢ひつゝも語らふ。 En temps del festival (1), potser per l'esplendor del jorn, àdhuc els finestrons de les humils casetes són decorats amb malves pel gaudi dels cors. Les nenes passen amunt i avall amb elegants camisoles i pantalons amb etiquetes d'abstinència (2) de diverses formes enganxades, les cares empolsinades, cadascuna d'elles a no deixar-se superar per ningú altre, un delit de veure; més raó encara perquè patges i assistents de llur mateixa classe social s'hi fixessin especialment. Certament, són de poca durada llurs facècies mentre trien parella per a entretenir-se- Una d'entre elles vestia de color clar, amb cabells tan llargs com ella mateixa, la forma de son coll, tota ella era preciosa. Un jove patge del tinent coronel cap del cos de la guàrdia imperial s'hi encaterinar tant que decorà una esplèndida branca de prunera amb malves i féu : Confio de cor en la branca del pruner l'arrel de malva desig ofrena arreu de trobar-nos i jeure. (3) I ella : Penjolls de palla ofrena de la malva quan més llarg el fil més s'estira l'arrel així el temps per jeure. Un rebuig enjogassat. – Ah, serà descarada! – I corregué cap a ella i li donà una bastonada. – Així, un bastó del “bosc del plany” per a tu! (4) Sembla com si amb gent de la mateixa classe social cadascú pateix ses penes d'amor com pot. Després d'allò, ell la visità constantment i esdevingueren amants. - - - - - - 1 - (385 – 02) Era una festivitat que es celebrava al santuari de Kamo (賀茂神社)durant la quarta lluna de l’antic calendari japonès. 2 - /385 – 06) – Bocinet de fusta de salze de menys d'un centímetre de llarg que portaven els homes al barret i les dones al vestit on hi havia escrita la paraula “abstinència” o “reclusió” per tal d'evitar situacions de malastrugança o de contaminació per coses impures. 3 - (385 – 15) Clàssic joc de paraules entre “ne” ( 根 - arrel , i “ne(ru)” ; (寝る – domir). Aquí “Aoi” (葵) s'interpreta com “el dia de la trobada”. 4 – (386 – 01) Referència al poema no. 1055 del Kokinwakashû (古今和歌集) : ねぎごとを さのみ聞きけむ 社こそ はては嘆きの 森となるらめ. o0o9 d’octubre del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)