SENDERA D'OKU (おくの細道) 43
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)
福井
福井は三里計なれば、夕飯 したゝめて出るに、たそがれの 路たどたどし。爰に栽等と云 古き隠士有。いづれの年にか 江戸に来りて予を尋。遥 十とせ餘り也。いかに老さらぼひ て有にや、将死けるにやと人に 尋侍れば、いまだ存命して そこそこと教ゆ。市中ひそかに 引入て、あやしの小家に夕顔 へちまのはえかゝりて、鶏頭はゝ 木ゝに戸ぼそをかくす。さては 此うちにこそと門を扣ば、侘し げなる女の出て、いづくより わたり給ふ道心の御坊にや。あるじは 此あたり何がしと云ものゝ方に行 ぬ。もし用あらば尋給へといふ。 かれが妻なるべしとしらる。 むかし物がたりにこそかゝる風 情は侍れと、やがて尋あひて、 その家に二夜とまりて、 名月はつるがのみなとにと たび立。等栽も共に送らんと 裾おかしうからげて、路の枝 折とうかれ立。
FUKUI
Com només eren tres llegües fins a Fukui sortí després de sopar fent tentines pel camí fosc.
Tôsai (143) s'havia reclòs allà. Una vegada havia anat a Edo i m'havia visitat. Potser feia més de deu anys. Estaria ja força envellit , fins i tot mort, emperò, quan demaní per ell em digueren que encara hi vivia allà.
Era un lloc separat de la vila, una casa miseriosa on hi creixien meravelles i fregalls, celosies i ginestes colgaven la porta. Havia d'ésser allà, i quan truquí apareguí una dona d'aspecte humil que em preguntà : “D'on veniu? Que sou un monjo en pelegrinatge? L'amo ha anat a veure algú del veïnat . Si us cal res hi podeu anar.”
Suposí que era sa muller. Era com una escena d'un llibre antic (144) pensí mentre anava a trobar-lo.
M'hi estiguí un parell de nits a ca seva i em preparí per anar a veure la lluna plena sobre el moll de Tsuruga. Tôsui s'oferí a acompanyar-me, s'arremangà les faldilles del vestit i em féu de guia ben cofoi.
- - - - - -
143 - Tôsai (栽等, ¿-?). El seu nom era Kanbe (神戸). Tôsai també s'escriu : 洞哉.
144 - Esment al Genji Monogatari (源氏物語), concretament el capítol no. 4 “Yûgao” (夕顔).
o0o
