NTCJ 15

朝長
Tomonaga

Obra d'autoria incerta.
Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) l'esmenta en els seus escrits sobre cant i dansa “Kabuzuinôki"(歌舞髄脳記) sota el títol de “Taibu no shin no Tomonaga” (大夫進朝長), però no és clar que sigui del seu pinzell.

Argument :

Un monjo arriba a un hostal d'Ôhara, a la província de Mino. Vol veure la tomba de Minamoto no Tomonaga, un familiar seu que va morir en aquell lloc. Es presenta a la mestressa i li demana que li ensenyi el lloc on va ser enterrat. La dona l'acompanya al lloc i li explica la tràgica fi del jovencell, como va preferir la mort abans de caure en mans dels enemics que pul·lulaven pels camins perseguint-los, ja que no podia continuar perquè una fletxa li havia destrossar el genoll i “no volia morir com un gos a la vora del camí”. El monjo prepara unes exèquies i recita els sutres adients. Durant la lectura apareix l'espectre del jove que explica les circumstàncies de la seva malaurada mort. Les invocacions i el ritual del monjo causen el penediment de l'espectre el qual desapareix en la pau de Buda.


Minamoto no Tomonaga tenia només setze anys quan va morir (源朝長,1144 – 1160), Era fill de Minamoto no Yoshitomo (源 義朝, 1123-1160).
Tomonaga acompanyava el seu pare durant la fugida de Kyoto després de ser derrotats a la batalla de Heiji l'any 1159. Una fletxa el va ferir al genoll i van arribar a la província de Mino. Un vegada allà el pare va demanar al seus fills, Tomonaga i Yoshihira, que anessin a Kai i Shinano per reclutar soldats, però Tomonaga no podia bellugar-se perquè la ferida se li havia infectat. Molest per la demora Yoshitomo va comunicar la seva intenció de continuar sol sense Tomonaga, però el jove va demanar la mort abans que quedar-se allà morint-se lentament amb el dolor de la ferida. El pare ho va acceptar i el va enterrar allà mateix.
La seva tomba va ser profanada més endavant per Taira no Munekiyo, qui va tallar el cap al cadàver i el va portar a Kyoto com un trofeu.
L'obra de teatre descriu amb detall el suïcidi del noi, quan el troben de matinada tot ensangonat i en la seva agonia explica perquè s'ha llevat la vida.

Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.)

Trobem el poema no. 4 :

雪の内に春はきにけりうぐひすのこほれる涙今やとくらむ

Amb la neu ha arribat la primavera. Les llàgrimes glaçades del rossinyol s'estan ja desfent.

Nota : Es considerava el rossinyol com el nunci de la primavera.

Autor : L'emperadriu Nijô ( Nijô Kisaki,二条のきさき) era Fujiwara no Takaiko (藤原の高子, 842-910), esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850- 880).


“Heike Monogatari” (平家物語), llibres :
卷第三 少將都歸 : El retorn del capità.
平家物語 卷第四 永僉議: La gran deliberació.
卷第匕　福原落 : La fugida de Fukuhara.

“Hôgen Monogatari” (保元物語) : Relació de la guerra Hôgen. Obra en tres parts de la guerra de l'any 1156, escrita a l'era de Kamakura (1185-1333). Llibre anònim que va passar ràpidament a la tradició oral. La profusió de manuscrits en dificulta l'exegesi.

“Heiji Monogatari” (平治物語): Relació de la guerra Heiji. Obra també del mateix període que el Hôgen Monogatari. També se l'anomena Heiji Ki (平治記). Tracta d'esdeveniments posteriors al Hôgen i per això es pensa que podrien tenir una mateixa autoria, però com en el cas anterior, es desconeix.

“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ,composició,en japonès,de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa .

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols.
Obra escrita entre els anys 1279-1283 per Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312), monjo. Es un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida en to didàctic.

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus, generalment abreujat “Hôkkekyô” (法華經).
Versió japonesa del “Saddharma Puṇḍarīka Sūtra" (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र ).