SENDERA D'OKU (おくの細道) 15

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

佐藤庄司が旧跡

月の輪のわたしを越て、瀬の上と 云宿に出づ。佐藤庄司が旧跡は 左の山際一里半計に有。飯塚の里 鯖野と聞て尋尋行に、丸山と云 に尋あたる。是庄司の旧館なり。梺 に大手の跡など人の教ゆるにまかせ て泪を落し、又かたはらの古寺に 一家の石碑を残す。中にも二人の 嫁がしるし先哀也。女なれども かひがひしき名の世に聞えつる物 かなと袂をぬらしぬ。堕涙の石碑 も遠きにあらず。寺に入て茶 を乞へば、爰に義経の太刀弁慶 が笈をとゞめて什物とす。
笈も太刀も五月にかざれ帋幟
五月朔日の事也。

LES RUÏNES DE LA MANSIÓ DE SATÔ SHÔJI (45)

Travessàrem el gual de Tsukinowa i arribàrem a un hotal de nom Senoue. Les ruïnes de la mansió de Satô eren a una llegua i mitja al peu de les muntanyes, a l'esquerra. Sentírem dir que el lloc era Sabano, al poble d'Iizuka, i tot preguntant arribàrem a la muntanya dita Matsuyama. Allà hi havia les ruïnes del casalot de Shôji. En una vessant hi havia les restes del portal i les explicacions de la gent ens feren caure les llàgrimes. En un temple antic al costat es conservaven encara les làpides de la família, entre les qual les que ens colpiren primer les de les dues vídues dels seus dos fills (46). Si bé eren dones llur heroïcitat ha restat per a la posteritat, i es mullaren mes mànigues. No eren pas diferents d'aquella “Làpida de les llàgrimes” (47).
Entrí al temple i demaní una tassa de te. Allà tresorejaven l'espasa de Yoshitsune (48) i la cistella que carregava Benkei (49).

---Cistell, espasa, ornaments del mes de maig les banderetes. (50)

Fou a primers de la cinquena lluna.

- - - - - -

45 – Satô Shôji (佐藤庄司, ?-1189), pare de Satô Tsugunobu (佐藤継信, 1158-1185) i de Tadanobu (佐藤忠信,1161-1186) que van morir lluitant per Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189), segons es narra al Heike Monogatari (平家物語).

46 – Les vídues dels fills es van vestir amb les seves armadures i es van presentar davant de la mare dels nois per consolar-la fent-se passar per ells.

47 - 墮淚 (Darui) : La làpida de les llàgrimes. Sepulcre en memòria de Yang Hu (羊祜,221-278). Degut a les seves virtuts com a persona i governador la gent de Xiangyang li va construir un sepulcre davant del qual tots aquells que el visitaven no podien contenir les seves llàgrimes.

48 – “Minamoto no Yoshitsune” (源 義経, 1159-1189), un dels personatges històrics més populars del Japó. És impossible destriar els fets històrics de la llegenda al voltant del gran vencedor dels Taira, especialment de la batalla final de Dan-no-ura (壇ノ浦) que precisament marcaria el punt d'inflexió de la seva vida. Després d'aquella fita van començar els problemes amb el seu germà Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199) i que acabarien amb el final luctuós de Yoshitsune arran de la batalla del riu Koromo al ser traït i que va provocar el seu suïcidi.

49 - “Benkei”. El seu nom complet és Saito- Musashibo-Benkei 西塔武蔵坊弁慶, 1155 – 1189). Amb ell també la història i la llegenda fan una barreja indestriable. En una es diu que era fill d'un monjo d'un santuari que havia violat la filla d'un ferrer. Una altra que era el fill d'una deïtat, i moltes li confereixen els atributs d'un dimoni o d'un monstre, de fet d'infant se l'anomenava “el nen dimoni”. Al setze ja feia més de dos metres.
Va entrar en religió de jovenet, va viatjar molt per tots els monestirs del país i va convertir-se en un “yamabushi”. Era molt expert amb l'espasa. Una llegenda diu que una vegada es va posar a l'entrada del pont de Gôjô, a Kioto, on va desafiar a tothom que portava espasa a lluitar amb ell i si perdien Benkei se'ls hi quedava l'arma que anava destinada a la reconstrucció d'un monestir. N'havia vençut 999 abans d'enfrontar-se al jove general Yoshitsune. Benkei va ser derrotat i va jurar servir tota la seva vida Yoshitsune, esdevenint el seu home més fidel. Van lluitar junts en totes les batalles i en la darrera va contenir ell sol l'assalt final de les tropes de Yoshitomo fins a la mort perquè Yoshitsune pogués preparar el seu “seppuku”
(切腹) de rigor.

50 – “La festa de maig” que es celebra el dia cinc d'aquest mes. És també “la festa dels nens”.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道)14

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)


しのぶの里

あくれば、しのぶもぢ摺 の石を尋て忍ぶのさとに行。 遥山陰の小里に石半土に埋て あり。里の童部の来りて教ける。 昔は此山の上に侍しを往来の人の 麦草をあらして此石を試侍を にくみて此谷につき落せば、石の 面下ざまにふしたりと云。さもある べき事にや。
早苗とる手もとや昔しのぶ摺

SHINOBU NO SATO
A punta d'alba anàrem al llogaret de Shinobu per veure la pedra on es feien els estampats “shinobumoji”. Lluny, a l'ombra d'una muntanya hi havia la pedra mig colgada a terra. Uns vailets del lloc ens digueren que antany era dalt de la muntanya, emperò, la gent que feia per provar-la estronxava els sembrats de civada. Els del poble la feren caure a aquesta vall i caigué cara avall. I sembla que fou així.

---Les mans que planten arrossars antanyasses tenyien roba.
- - - - - -

44 - Michinobu és una regió del nord de l´illa principal del Japó. Shinobu es refereix a una roba estampada amb dissenys de falgueres que era molt famosa el segle VIII. L´estampació es feia mitjançant pedres planes on s´hi havien gravat  prèviament herbes i plantes entrellaçades, implicant desordre o confusió.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道)13

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

須賀川

あさか山

等窮が宅を出て、五里計桧皮 の宿を離れてあさか山有。路より 近し。此あたり沼多し。かつみ刈比 もやゝ近うなれば、いづれの草を 花かつみとは云ぞと人〃に尋侍れ ども、更知人なし。沼を尋、人に とひ、かつみかつみと尋ありきて日は 山の端にかゝりぬ。二本松より右に きれて、黒塚の岩屋一見し、 福崎に宿る。

ASAKAYAMA

A unes cinc llegües de cal Tôkyû, després de l'hostal de Hiwada hi ha la muntanya d'Asakaya, prop del camí. Hi ha molts estanys als voltants. Com s'apropava el temps de collir “Katsumi” (42) preguntí quina era la planta, emperò, ningú no ho sabia . Arribàrem a un estany i ho torni a preguntar :
- Katsumi, Katsumi?
El sol es ponia al caire de la muntanya. Des de Nihonmatsu tombàrem a la dreta , donàrem un cop d'ull a la balma de Kurozuka (43) i férem nit a Fukushima.

- - - - - -

42 – És la Zizània Latifolia. Segons algunes fonts és l'arròs salvatge característic de Manxúria, unes que es tracta d'una mena d'alga, altres que ordi. En fí, si algun lector, botànic o no, me'n pogués fer cinc cèntims ho agrairia, de debò.

43 – Balma on segons una llegenda hi va viure un dimoni.
Taira no Kanemori (平兼盛, ¿ - 990 ) ho esmenta en un dels seus poemes al Shûiwakashû (拾遺和歌集), exactament el no. 599 :

陸奥の 安達ヶ原の 黒塚に 鬼こもれりと 聞くはまことか

Era descendent de l´emperador Kôkô (光孝天皇,830-887) i va ser governador de Suruga.La seva activitat literària es va desenvolupar durant la recopilació de la segona antologia imperial Gosenwakashû (後撰和歌集). És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)
o0o