落窪物語 -47-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　衛門、たよりを作り出でて、かの中納言殿に清げなりと見し人々呼ばす。上の御方に、侍従の君とて、いと清げなる、一の人におぼえたる、三の君の御方に、典侍の君、大輔のおもと、下仕まろやとて、いと清げなる者、よしありてと見おきしを、と構へ、かう構へ、人をやりつつ、「かうかうして、ただ今の時の所なる、人々いたはりたまふこと限りなし」と言はせたれば、若き者どもにて、おのが君のしひ惑ひたまへるは、くちをしう思ひて、いづちか行かましを思ひいそぐほどに、かういとよげに言へば、ただ今の世にののしる殿ぞかし、など思ひて、承け引きて、参らむといそぎつつ里に出づ。落窪の君とゆめ知らず、また、一所に参りつどはむことも、ゆめ知らで、皆おのおの隠し、ささめきなむしける。
　人々して、車つかはして、片端より迎へさせたまふに、皆参る。いみじう人多かる殿にて、化粧したること限りなし。一つ所に参りぬ。同じ所におろしたれば、かたみに見つけて、いとをかしと思ひたりけるに、聞きしもしるく、清げなる若き人二十人ばかり、白張の単襲、ニ藍の裳、濃き袴着て、五六人、赤らかなる袴にて綾の単襲引き掛けたる、薄色の衵の、裳、綾など同じやうにさうぞきつつ、かう群れかい群れて、出で来つつ、人々の見るに、わびぬべし。女君は、暑気にや、悩ましうて見たまはねば、男君「われ見む」とて出でおはす。いとつつましうて、うつぶしつつ見あひたり。いと濃き紅の御袴、白き生絹の御単、薄物の直衣を着て、出で居たまへるさま、いみじうなまめかしう清げにおはす。まづ、男君思ふやうにおはすめり、と見あへり。殿、ことごとく、うち見たまひて、「けしうはあらぬ者どもなめるに、衛門が導きなれば、足らはぬことありと、言ふべきにあらず」と、うち宣へば、「いと覚え強しや」と笑ひたまふ。衛門「足らはぬことありとは、御覧じ知らぬにこそ。ひめ君にさぶらひつるほどに、えかきならでても御覧ぜさせぬなり。かやうのことは、かかればこそ」とて、出で来る人を見れば、あこきなり。「かはいかに。この殿には、かくめでたき覚えにてはさぶらひたまひけるぞ」と驚きぬ。衛門、今しも見つくるやうにて、「あやしう、見たてまつりし心ちするかな」と言ふに、「ここにも同じ心に見たてまつるに、うれしうも」と言ふ。「年ごろは対面なくて、なりもてゆくも、あはれに思ひたまへつるを」とて、昔物語などするほどに、また、いと白ううつくしげなる君の三つばかりなるを見れば、少納言なり。「あやしう昔心ちして」「あはれなる御声どもかな」とて、言ひゐたることどもは、書かじ、うるさし。かたみに、うれしきよしをぞ言ひける。昔見し人々、用意なれば、たよりあり、よし、と思ひあへり。




Emon començà a cercar i es posà en contacte amb algunes precioses dames de companyia que havia vist a la residència del Chûnagon. Hom considerava Jijû la millor d'entre elles, era al servei de la Kita no Kata. Suke, Taifu i Maroya, al servei de la tercera dama, eren molt parençoses. Emon les hi envià missatges sobre sa satisfacció d'ésser ara al servei d'algú tan bonhomiós. Aquelles dames es planyien de la feblesa de caràcter i manca de determinació de llur senyor, i havien pensat en anar-se'n a algun altre lloc el més aviat possible, així aquells missatges foren molt ben rebuts. Com pensaren que Emon els hi parlava de la persona més important d'aquell temps ho acceptaren, s'afanyaren a anar-se'n i tornaren a llurs famílies.
Ni en somnis podien elles imaginar-se que serien al servei d'Ochikubo i ni mica pensar que anaven totes al mateix lloc, doncs, cadascuna ho havia mantingut en secret.

Totes arribaren en carruatges per separat i foren rebudes individualment. Hi havia molta gent a la mansió i els ornaments eren sumptuosos. Les portaren a un lloc, i quan totes es veieren allà foren sorpreses i ho trobaren molt plasent.

Com els hi havien explicat, hi havia unes vint dames, totes joves i precioses, amb vestits de seda blanca, “hakames” porpres i faldilles blau marí. Quatre o cinc portaven “hakames” de color rosa, robes de domàs i faldilles de color morat amb els mateixos estampats. Sortiren en petits grups, i quan les miraren les nou vingudes es sentiren cohibides.
Com Ochikubo era desesmada per la calor no sortí a veure-les, i l'Emon no Kami digué que ja ho faria ell mateix. Les noves dames, apocades, no alçaren els ulls, només es miraren entre elles. L'Emon no Kami duia un “hakama” de color vermell intens, una roba blanca de seda crua i un vestit prim de seda. Elles el trobaren tan encantador i atractiu com havien sentit dir. Era la primera vegada que el veien i els hi semblà l'home ideal.
Ell les mirà molt atentament.

– No són pas malament. Ens mans d'Emon, tot i qualsevol inconvenient, no hi ha res a dir - digué tot tornant a dintre.
– Li tens tota la confiança – féu Ochikubo somrient.
– Si hi ha qualque mancança és perquè encara no les he mirat prou bé. Essent al servei de la princesa (62) no he pogut fixar-me massa en llur aspecte, he estat molt enfeinada.

Les noves dames la veieren entrar. Era Akogi (63), es digueren sorpreses de l'extraordinària confiança que li tenien. Emon féu con si fos la primera vegada que les veia.

– És estrany, tinc la sensació d'haver-vos vist abans.
– A nosaltres en passa el mateix, i som molt contentes.
– Quina llàstima haver estat tants anys sens trobar-nos!

Mentre parlaven del temps passat entrà algú portant a l'esquena una criatura blanqueta i preciosa d'uns tres anys.

– Emon, la senyora et demana.

I quan la miraren reconeixeren Shônagon.

– És extraordinari com aquesta vostra dolça veu ens porta al passat!

No escriurem pas tot allò que es digueren, seria feixuc. Totes foren molt contentes de retrobar-se. Les noves dames agraïren molt les gestions que havien fet per a elles i la confiança demostrada.

- - - - - -
62 – Hime-kun (ひめ君) : princesa. Aquí Emon tracta Ochikubo de “princesa”, títol que li ve de la seva mare.
63 – Aquestes dones sempre l'han coneguda sota aquest nom d'Akogi.

o0o

– 落窪物語 -46-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　　　　　　　　　　　　　　　　　　 巻三

　かかる物思ひに添へて、三条いとめでたく造り立てて、「六月に渡りなむ。ここにて、かくいみじき目を見るは、ここの悪しきかと、こころみむ」とて、御むすめども引き具していそぎたまふ。衛門聞きて、男君の臥したまへるほどに申す、「三条殿は、いとめでたく造り立てて、皆ひきゐて渡りたまふべかなり。故上の『ここ失はで住みたまへ。故大宮の、いとをかしうて住みたまひし所なれば、いとあはれになむおぼゆる』と、返す返す聞えおきたまひしものを、かく目に見す見す領じたまふよ。いかで領ぜさせ果てじ」と言へば、男君「券はありや」と宣へば、「いとたしかにてさぶらふ」。「さては、いとよく言ひつべかなり。渡らむ日を、たしかに案内してよ」と宣へば、女君「また、いかなることを、し出だしたまはむ。衛門こそけしからずなりにたれ。ただ言ひはやすやうに、いみじき御心を、言ふ」と怨みたまへば、衛門「何かけしからず侍らむ。道理なきことにも侍らばこそあらめ」と言へば、男君「物な申しそ。ここには心もおはせず、御なめあしき人は、『いとあはれなり』と宣へば」、「わが身さいなまるる。よし」とて笑ひたまへば、衛門心得て、「いかがは申すべき」とて立ちぬ。
　月立ちぬれば、さりげなくて、衛門「いつか渡りたまふべき」と案内せさせければ、この月十九日と聞きて、「さなむ」と男君に申せば、「その日、ここにし渡したてまつらむ。さる心して、若き人人、今少し求め設けよ。かの中納言のもとに、よろしき者はありや。それも、とかくも言はで呼び取れ。後にねたがらせむ」と宣はへば、衛門「いとよくはべりなむ」と言ふ。かく宣ふを、いとうれしと思へるけしきのしるければ、男君も、わが心に似て、聞かせじ、と思ひて、ささめきありきたまふ。女君に申したまふ、「人の、いとよき所得させたるを、この十九日に渡らむ。人々の装束したまへ。ここも修理せさせむ。疾く渡りなむ。いそぎたまへ」とて、紅絹、茜、染草ども出だしたまへれば、ひとへに、かく構へたまふことも知りたまはで、いそがせたまふ。


Amb tot aquest seguit de greuges els treballs de restauració de la residència de Sanjô prosseguiren endavant amb tot l'esplendor, amb la intenció de traslladar-s'hi durant la sisena lluna perquè pensaren que la casa actual era en una posició malastruga, i per açò tanta dissort. Totes les dones s'acuitaran per al trasllat.

Quan Emon ho sabé anà a dir-ho a l'Emon no Kami que era ajagut al llit.

– La residència de Sanjô està essent esplèndidament reconstruïda i tothom s'hi traslladarà. La princesa, mare de la senyora, li digué que la conservés i hi visqués. És un lloc on son avi hi havia viscut amb magnificència, a ella li és molt preuada, i açò la princesa li ho digué moltes vegades. Ara ells en prendran possessió davant dels nostres ulls. Què es pot fer perquè no la prenguin?
–
L'Emon no Kami digué :

– Qui en té les escriptures?
– Certament que les tenim nosaltres.
– Doncs has fet molt bé de dir-m'ho. Fes per a saber el jorn del trasllat.

Ochikubo els hi ho retragué :

– Què hi penses fer? Açò que fa Emon és vergonyant. Tot el que fa és incitar ton cor a la violència.
– Per què és vergonyant? - digué Emon – No faig res desraonat.

L'Emon no Kami digué a Emon tot somrient :

– No li'n parlis més d'açò. Son cor no és el d'una persona normal. Es compadiu d'aquells que li fan mal. Ella mateixa és la causa de sa sofrença.
– Què podria dir jo? - contestà Emon, i sortí.

Passà la cinquena lluna. Emon inquirí d'una manera casual quan s'hi traslladaria el Chûnagon i sabé que seria el dinou de la lluna estant, i així ho digué a l'Emon no Kami.

– Nosaltres ens hi traslladarem el mateix jorn. Cerca unes quantes dames joves . N'hi ha d'escaients a la residència del Chûnagon? Si és així, les prendrem, mes sens explicar-lis res. Farem patir aquella gent.

Emon ho trobà molt bé. Era palesa sa satisfacció amb aquell propòsit.
L'Emon no Kami li digué que sentien el mateix sobre aquell afer, i que no en parlés amb ningú, i caminaren parlant en veu baixa.

L'Emon no Kami digué a Ochikubo :

– He rebut una magnífica residència. Ens hi traslladarem el dinou. Disposa tot allò que calgui, Faré unes reparacions, vull anar-hi aviat. Acuiteu-vos-hi.

Li féu haver sedes carmesines i tints vermells, i sens saber res de tot allò ella s'hi afanyà,

o0o