堤中納言物語 -33- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (5)

御車寄せて下し奉り給ふを、いかであらぬ人とは思さむ。限りなく懷しう、なめやかなる御けはひは、いとよく通ひ給へれば、少しも思しもわかぬ程に、やう〳〵あらぬと見なし給ひぬる心惑(こゝろまどひ)ぞ、現とは覺えぬや。かの昔夢見し初めよりも、なか〳〵恐ろしう淺ましきに、やがて引き被き給ひぬ。侍從こそは、「いかにと侍る事にか。」と、 　「これはあらぬ事になむ。御車寄せ侍らむ。」 と、泣く〳〵いふを、さばかり色なる御心には許し給ひてむや。寄りて引き放ち聞ゆべきならねば、泣く〳〵几帳の後にゐたり。男君はたゞにはあらず、いかに思さるゝ事もやありけむ、いと嬉しきに、いたう泣き沈みたまふ氣色も道理ながら、いと馴れ顔に、豫(かね)てしも思ひあへたらむ事めきて、樣々聞え給ふ事もあるべし。隔てなくさへなりぬるを、女は死ぬばかりぞ、心憂く思したる。かゝる事は、例の哀れも淺からぬにや、類なくぞ思さるゝ。 　あさましき事は、今の一人の少將の君も、母上の御風よろしきさまに見え給へば、「彼所へ。」と思せど、「夜などきと尋ね給ふ事もあらむに、折節なからむも。」と思して、御車奉り給ふ。これはさき〴〵も、御文なき折もあれば、何とも宣はず。例のきよすゑ參りて、 　「御車。」 といふを、申し傳ふる人も、一所はおはしぬれば、疑ひなく思ひて、 　「かく。」 と申すに、これも「いと俄に。」とは思せど、今少し若くおはするにや、何とも思ひ至りもなくて、人々御衣(おんぞ)など著せ換へ奉りつれば、我にもあらでおはしぬ。 御(おん)車寄に、少將おはして物など宣ふに、あらぬ御けはひなれば、辨の君、 　「いと淺ましくなむ侍る。」 と申すに、君も心敏くこゝろみ給ひて、日頃も、いとにほひやかに、見まほしき御さまの、おのづから聞き給ふ折もありければ、「いかで『思ふ。』とだにも。」など、人知れず思ひ渡り給ひける事なれば、 　「何か、『あらず。』とて、疎く思すべき。」 とて、かき抱きておろし給ふに、いかゞはすべき。さりとて我さへ捨て奉るべきならねば、辨の君も下りぬ。女君唯わなゝかれて、動きだにし給はず。辨いと近うつととらへたれど、 　「何とか思さむ。今は唯然(さ)るべきに思しなせ。世に人の御爲あしき心は侍らじ。」 とて、几帳押し隔て給へれば、せむ方なくて泣き居たり。これもいとあはれ限りなくぞ覺え給ひける。 “Com ès que la persona que m’ha ajudat a baixar del carruatge quan ha arribat és algú diferent?” pensà la noia estranyada. Era extraordinàriament falaguer i gentil. Com tenia molta semblança amb l’altre no hi notà cap diferència, emperò, mica en mica, s’adonà de què era algú altre i restà espantadissa i aclaparada, allò no semblava real. Era més trasbalsador que aquella primera vegada, com un somni passat, i d’una revolada es cobrí el cap amb la roba. La mateixa Jijû exclamà : - Què vol dir tot açò? És de no creure! Deixeu-me cridar el carruatge. Emperò, tot i sa veu plorosa, per cas ho permetria un home de mena luxuriós? Com no podia acostar-se a l’home que havia pres la damisel.la amb braços Jijû es posà rere una estrada encortinada tota plorosa. L’home segurament la tenia en gran consideració des de feia temps i era molt content d’haver-la. Mentre entenia els motius de son plor desficiós la tractava amb intimitat, com si fes molt temps que s’estimessin i haguessin moltes coses a dir-se. Sentint-se completament desemparada era en aital desfici que volia morir-se. En aquestes situacions els sentiments del tinent no eren pregons d’usança i la trobà incomparable. La cosa sorprenent fou que l’altre tinent també pensà d’anar allà puix que la mare semblava haver-se restablert del refredat, emperò, considerà que la mare podia per cas cridar-lo de nit quan era absent, i decidí d’enviar-hi el carruatge. Com en altres ocasions no enviava cap lletra, ara no indicà res d’especial. Quan la persona habitual, Kiyosue, arribà allà i anuncià el carruatge l’home que l’atengué no pensà en res anormal, i avisà la germana petita, la qual es sorprengué d’ésser demanada tan de sobte. Potser perquè era una mica més jove no hi parà esment, i una vegada ses dames de companyia l’hagueren vestida marxà a contracor. Quan el tinent s’atansà al carruatge i li parlà fou evident que era la persona equivocada. - Açò és verament increïble! Exclamà la dama Ben i el tinent ho copsà immediatament. Durant molt de temps havia sentit parlar especialment de l’encant i bellesa de lo noia i desitjava l’ocasió de poder veure-la. - Us estimo tant....! (2) Ningú, emperò, sabia de son amor per ella. - Com podeu ésser tan freda només perquè sóc la persona diferent? Digué mentre la prenia en braços i la baixava del carruatge. Què s’hi podia fer? Impotent i per a no deixar sa mestressa sola la dama Ben baixà també del carruatge . La damisel.la només feia que tremolar incapaç de bellugar-se. Encara que la dama Ben era a son costat i la subjectava amb fermesa, què li podia importà a l’home? - Penseu que açò ara és cosa del fat, creieu-me, no hi ha pas malesa en mon cor. I tot dient açò agafà un paravent i el posà de manera que elles fossin separades. La dama Ben plorà d’impotència. Tan el tinent com la noia també eren commoguts. - - - - - - 2 – (408 – 09) Referència al poema no. 1573 del Gyokuyôwakashû (玉葉和歌集 – Antologia de fulles enjoiades) : わがたまを君が心にいれかへて思ふとだにもいはせてしがな. Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, anys d’act. Lit. 868 - 920). o 0 o