NTCJ 45

蝉丸
Semimaru

Autor : No és clara la seva autoria, tot i que podria ser de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443) segons algunes fonts, però no hi ha cap conclusió al respecte.


Argument ; És la malaurada història del príncep Semimaru (¿-?). Algunes fonts diuen que era fill de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931) o el quart fill de l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930), i d’altres que va viure durant el regnat de l’emperador Nimyô (仁明天皇, 810-850), segons diversos textos clàssics, però no hi ha cap evidència històrica d'el personatge. Segons aquestes obres era un músic excel·lent i bon poeta.
Va néixer cec i per això va ser enviat a la muntanya d'Ôsaka pel seu pare i on va viure allà fins a la seva mort.

Semimaru acompanyat per un oficial de la cort imperial arriba a la muntanya. L'oficial es plany de la dissortada ordre de l'emperador de deixar allà el príncep, però Semimaru li retreu les seves paraules dient-li que és el seu mal fat haver nascut cec i ser rebutjat per l'emperador. Creu que tot és obra dels seus pecats en una vida anterior i el seu pare vol que no pateixi més i que allà, a la muntanya, podrà expiar les culpes comeses. Quan són a la cabana que serà el seu aixopluc l'oficial li diu que li doni els seus vestits luxosos per no incitar la cobdícia dels lladres i li lliura un bastó. de palla un capell i una capa per protegir-se del sol i de la pluja. L'oficial se'n va i Semimaru es queda sol. Apareix Hakuga no Sanmi que conmogut per la situació de Semimaru li ha fet una cabana per aixoplugar-s'hi. Es presenta al príncep i el porta de la mà a la cabana, i se li ofereix per a qualsevol servei que li calgui. Li diu que ja tornarà i surt. Entra la princesa Sakagami, germana de Semimaru, que es presenta com a filla també de l'emperador. Malgrat que la figura de Semimaru apareix en algunes obres clàssiques la manca de dades històriques el qüestionen, però la princesa Sakagami és completament un personatge de ficció.
Sakagami amb tota l'aparença embogida parla de la follia que per moments la transforma i també ho atribueix als pecats d'una vida anterior. Parla del seu aspecte
que ella mateixa deplora i de tot el trajecte que ha fet des de la capital i que ara es troba a la muntanya d'Ôsaka. De sobte sent una música que sembla venir d'una cabana i va cap allà i escolta amb atenció. Reconeix la mestria del seu germà tocant el “biwa”, una mena de llaüt. La trobada dels germans és emotiva i plena de tristor per trobar-se ambdós en aitals circumstàncies. Rememoren el temps del palau, el contrast de les seves vides actuals, i s'expressen la seva mútua estimació. Sakagami se'n va plorosa, Semimaru li diu adéu i li demana que torni a visitar-lo.

Nota : Entre els anys 1930 i 1940 les representacions de Semimaru van ser prohibides al Japó per una suposada manca de respecte vers la família imperial. Sortosament allò va passar i avui és una obra habitual en els escenaris Nô.


Semimaru té un poema a l' Ogura Hyakunin Isshu (小倉百人一首), el no. 10 :
これやこの行くも帰るも別れてはしるもしらぬもあふ坂の関
Aquí és on anem, tornem, ens separem, coneguts o estranys, a les portes del Turó del Retrobament.

El poema parla de la barrera d´Ôsaka. Era habitual que els habitants del lloc acompanyessin fins a aquell punt els parents o amics que anaven cap a les províncies de l´est, o anessin a rebre algú quan arribava allà.
Alguns comentaristes li donen una interpretació budista : tothom que es troba haurà de partir ( morir) un dia o altre. Altres només en destaquen el significat de punt de trobada.
Aquest poema és a l'antologia “Gosenwakashû” (後撰和歌集) nº 1089. Temes diversos. 雑.

Referències :

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre III : El palau llunyà de Seinan (城南離宮).
llibre X : Per la ruta de la mar (海道下).
llibre XIII : La retirada a Ôhara (大原入)


“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Kokinwakashû” (古今和歌集)

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Periode de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115).
“Tokan Kikô” (東関紀行) : Narració d'un viatge cap a l'est.
Obra d'autor desconegut, escrita a mitjans l'època de Kamakura (鏡倉), entre els anys 1185-1333. Sobre Semimaru diu :
.......Es va retirar a Ôsaka on va viure en reclusió (………むかし蝉丸といひける世捨人、この關のほとりに、藁屋の床を結びて、常は琵琶をひきて心をすまし、大和歌を詠じて思ひを述べけり).
“Hôjôki (方丈記)” : Les memòries de la cabana.
Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216) on descriu tota una corrua d'esdeveniments que són la base de la seva reflexió sobre la vida humana fent, alhora, un paral.lelisme amb la seva pròpia experiència i la d'una societat a la qual va renunciar. Escrita cap a l'any 1212.
“Mumyôshô” (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216), escrita cap a l'any 1210.

“Makura no Sôshi” (枕草子)

“Godanshû (江談抄) d'Ôe no Masafusa (大江匡房, 1042-1111).
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Soga Monogatari” (曽我物語) : Història del gernans Soga. Obra anònima de venjança. La versió xinesa de finals de l'època de Kamakura (鎌倉時代,1185-1333) té 10 volums, i la japonesa de principis de Muromachi (室町時代,1336-1573 ) en té 12.
“Kojiki” (古事記) : Annals de fets del passat.
- - - - - -
A tall personal voldria esmentar que l'obra Semimaru va ser representada els dies 17 i 18 del mes de juny de 1966 al teatre de l'Aliança del Poble Nou, la qual cosa és segurament la primera vegada que un Nô es representava públicament a casa nostra.
Va ser un muntatge modern, amb decorats de l'Antoni Tàpies, música de J M Mestres Quadreny i la direcció escènica de Lluís Solà. El programa portava un escrit a mena de presentació de Frederic Roda sota el títol : “El Nô del Poble Nou”.
La versió catalana (tot i que el programa no ho esmentava) estava basada en la traducció francesa de René Sieffert, del seu llibre “Zeami. La tradition secrète du Nô”; dóna la casualitat que jo estava llegint aquest llibre. Vaig assabentar-me'n del muntatge pel meu company de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i amic Lluís Quinquer que hi tenia un paper, exactament el “Cor 1”. Els protagonistes eren Jordi Torras i Sefa Ponsatí. Precisament vaig retrobar-me amb ella a Londres anys més tard i em va explicar alguns detalls del muntatge.
Els actors no portaven màscares, només la cara blanca amb unes ratlles negres inspirades més aviat en el maquillatge del teatre “Kabuki”, però sense els colors tan característics dels “onnagata”.
Vaig veure l'assaig general, el Lluís va demanar permís al director perquè hi pogués assistir, i després l'estrena del dia 17. Conservo encara el programa en paper “couché”, amb la publicitat típica de l'època. A la portada un dibuix amb la cara de Semimaru deformada pel crit de la desesperança.

o0o

NTCJ 44

斑女
Hanjô
“La dama Han”

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Una cortesana anomenada Hanako que treballa en un hostal intima amb un militar que es desplaça de la capital a les contrades de l'est. La seva relació, curta però molt intensa, fa que els dos amants intercanviïn els seus respectius ventalls amb la promesa de tornar a veure's. L'home se'n va i passa el temps i com no torna Hanako s'obsessiona amb ell fins al punt de no atendre els clients que es queixen de la seva negligència i la mestressa enutjada la fa fora del local. Hanako deixa el lloc sense saber a on anar.
Un cop acabada la seva missió el militar fa el camí de tornada cap a la capital i es para a l'hostal. Pregunta per ella i li diuen que ja no és i que ningú no sap on para. Abans de tornar-se'n deixa encàrrec de que si la veuen li diguin que va a la capital. En l'escena següent apareix Hanako/Hanjo completament trastornada i diu que ha pregat als déus per tal de retrobar-se amb el seu amant però endebades i es plany de la crueltat del cor dels homes per la seva manca de sinceritat. Apareix el militar que en un principi no la reconeix però al veure-li el ventall demana que li ensenyi. Ella li parla de la promesa trencada de l'amant de tornar a ella mentre parla dels dibuixos del ventall. Finalment, però, es reconeixen i es compleix la promesa d'esdevenir marit i muller.


Nota : El títol de l'obra és el nom d'una dona de la cort xinesa que segons una llegenda va bescanviar el seu ventall amb el seu amant que se'n va amb la promesa de tornar i estar junts per sempre més. L'home no va tornar mai i ella va enfollir de dolor. Històricament està situada durant la primera part de la dinastia Han (前漢, 206 aC-1 dC. “Zenkan” en japonès).
Hanako és Hanjo, nom que en el text d'algunes escoles se li dóna quan el militar torna a l'hostal; altres, però, conserven el nom de Hanako durant tota l'obra, tot i que el títol és sempre Hanjo.


Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna amb el mateix títol i el tema de l'espera però amb un argument diferent. La seva és una obra força popular i representada arreu. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns).
Hanjo és de l'any 1956.

Basada en aquesta adaptació hi ha una òpera, per a tres veus i orquestra de càmera, amb el mateix títol del compositor japonès Hosokawa Toshio (細川俊夫) de l'any 2004.

Referències :
“Sandô” (三道) : Els tres elements.
Text de Zeami sobre la composició d'una obra Nô, escrita l'any 1423. Forma part de l'anomenada “Tradició secreta” (秘伝 – Hiden).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre I : 祇王 (Giô).

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

“Kokinwakashû” (古今和歌集). Diversos poemes, entre ells :

No. 478 : かすがのまつりにまかれりける時に、物見にいでた りける女のもとに、家をたづねてつかはせりける
Poema enviat a una dona que havia anat a veure el festival del santuari de Kasuga després d'haver esbrinat on vivia.
かすがののゆきまをわけておひいでくる草のはつかに見えしきみはも
Als camps de Kasuga l'herba que germina esquinça la capa de neu, i així de breu és ma visió de tu!
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat. Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集). És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen).
No. 484 : 夕ぐれは雲のはたてに物ぞ思ふあまつそらなる人をこふとて
Al capvespre els meus pensaments vagaregen pels confins dels núvols, allà, al firmament, amb qui estimo.
Autor : Anònim.
No. 501 : 恋せじとみたらし河にせしみそぎ神はうけずぞなりにけらしも
La cerimònia de purificació que vaig fer amb l'aigua sagrada del riu per no estimar sembla que no ha agradat al déus.
Nota : Aquest poema es troba a l'Ise Monogatari (伊勢物語) amb algunes diferències que no alteren, però, el significat del poema :
恋せじとみたらしがはにせしみそぎ神はうけずもなりにけるかな
Autor : Anònim.
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

No. 746 : かたみこそ今はあたなれこれなくはわするる時もあらましものを
El record que tinc és ara el meu enemic. Si no hi fos podria per oblidar-te.

Nota : Aquest poema apareix a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 119, amb una petita diferència : かたみこそ今はあだなれこれなくはわするゝ時もあらましものを , tot i que el significat és el mateix.
Autor : Anònim.

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre 4 : Yûgao (夕顔 ).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).

“Minase Sangin Hyakuin” (水無瀬三吟百韻) : Cent estrofes per tres poetes a Minase.
Obra conjunta de Sôgi (宗祇, 1421-1502), Shôhaku (しょうはく, 1443-1527) i Sôchô (そうちょう, 1448-1532).
És de l'any 1488.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shinzen Rôeishû” ((新撰朗詠集) : Nou recull de recitats poètics.
Obra de Fujiwara no Mototoshi (藤原基俊, 1060?-1142/3).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre III : 少將都歸 (El retorn del capità).

“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
La protagonista d'aquest Nô, Hanako/Hanjo, parla de la manca de sinceritat del seu amant que no ha tornat i en fa una una comparació amb el “Hiyoku” (比翼), un ocell imaginari format per un mascle i una femella amb un sol ull i una sola ala cadascú que sempre volen plegats, símbol de fidelitat, una referència clàssica a un vers del poema segurament més important de Bai Juji : 長恨歌 (Cant del dolor etern).

o0o

NTCJ 43

花筐
Hanagatami
“La cistella de flors”

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). Podria ser un text original de Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), el pare de Zeami , i que li hagués tramès al seu fill per a un desenvolupament posterior.

Argument : El príncep hereu que resideix a la província d'Echizen (越前) és convocat urgentment a palau per pujar al tron com a nou emperador. Envia un missatger amb una carta i una cistella de flors per a la que fins aleshores ha estat la seva amant.
Teruhi (照日), personatge que no apareix en cap text històric i que podria ser una figura de ficció. Teruhi rep el regal del príncep i llegeix la carta de comiat. Recorda el temps que van passar junts i li desitja de tot cor que sigui un gran emperador. El caràcter per “cistella” és llegeix “katami”, homofonia amb els caràcters 形見 que signifiquen “un record” d'algú que és absent o mort. Teruhi torna a casa desconsolada per la partença del príncep. Quan torna a aparèixer ho fa trastornada pel dolor. Pregunta a la gent que passa per on es va a la capital car vol retrobar l'amant, planyent-se de l'absència. Quan arriba a la capital Teruhi es troba amb la desfilada del príncep, ara emperador, que va a contemplar la florida de les fulles d'auró. S'apropa molt al carruatge i els servidors li donen un cop per aparta-la de la comitiva i li fan caure la cistella de flors. Teruhi amb tota la vehemència del seu desvari els increpa dient que és un regal del príncep i que seran castigats per la seva ofensa. A continuació un servidor li diu a Teruhi que s'acosti al carruatge del príncep i que l'entretingui. Ella tota cofoia mostra la seva satisfacció per l'ocasió de poder estar a prop del seu amant i balla per a ell que no la reconeix amb el seu aspecte descurat i la seva expressió enfollida. Teruhi amb la seva dansa expressa tot el dolor de la separació.
De sobte l'emperador veu la cistella de flors i reconeix Teruhi. Li diu que oblidi la carta, que recuperi el seny i que torni amb ell, que tot serà com abans.

Nota : El personatge de príncep hereu, “Ôatobe” (大跡部の皇子) a l'obra, posteriorment l'emperador Keitai (継体天皇, dates aproximades de regnat : 507 ?-531) està documentat en el Nihongi o Nihonshoki (日本紀 / 日本書紀), exactament en el llibre XVII, tot i que sota un altre nom : Wohodo Ohosami (男大迹王).

Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集). Trobem els poemes següents :
No. 625 : 有りあけのつれなく見えし別より暁ばかりうき物はなし

Despietada és l'albada quan ens separem. Indiferent és la lluna que es pon.

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat. Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集)
És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

No. 391 : おほえのちふるがこしへまかりけるむまのはなむけ によめる
Compost a la festa de comiat per a una persona que se n'anava al nord.
君がゆくこしのしら山しらねども雪のまにまにあとはたづねむ
No conec el mont Shira de les contrades del nord cap a on vas, però em deixaré guiar per tes petjades a la neu.
Autor : Fujiwara no Kanesuke no Ason (藤原兼輔の朝臣, 833-977).
També conegut amb els noms de Chûnagon Kanesuke (中納言兼輔) i Tsutsumi Chûnagon (堤中納言). Va compondre un recull poètic que porta el seu nom Kunesuke Shû (兼輔集). La seva residència del riu Kamo (加茂川) va ser lloc de reunió de molts poetes i altres figures literàries del seu temps.
És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

I el no. 724 : みちのくのしのぶもぢずりたれ故に乱れそめにしわれならなくに
Com les vinclades  falgueres dels teixits  de Michinoku  sóc en confusió però no és pas culpa meva………

Nota : Michinobu és una regió del nord de l´illa principal del Japó. Shinobu es refereix a una roba estampada amb dissenys de falgueres que era molt famosa el segle VIII. L´estampació es feia mitjançant pedres planes on s´hi havien gravat  prèviament herbes i plantes entrellaçades, implicant desordre o confusió.
Autor :  “El ministre de l´esquerra de la riba del riu” - Kawara Sadaijin (河原左大臣, 822-895). Era Minamoto no Tôru (原の徹).Fill de l´emperador Saga (嵯峨天皇,786-842).
El títol de Ministre de l´esquerra, o de la dreta, es refereix únicament a la posició dels ministres al costat de l´emperador, segons el sistema protocol.lari xinès.
El títol de “ministre de l´esquerra de la riba del riu” li ve de la gran mansió que es va fer construir a la riba occidental del riu Kamo on va reunir els més famosos poetes del seu temps.
Es creu que va ser, en certa mesura, el model per l´heroi del Genji Monogatari.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), llibres X i XI,

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Kara Monogatari” (唐物語) : Contes de la Xina.
Obra escrita cap a finals de l'era Heian suposadament per Fujiwara no Narinori (1135-1187), els dubtes sobre la seva autoria encara subsisteixen. Consta de vint-i-sert històries xineses força conegudes a la cort imperial.

“Genji Monogatari” (源氏物語), llibre I : Kiritsubo (桐壺).

“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Kin'yowakashû” (金葉和歌集).
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
o0o