NTCJ 43

花筐
Hanagatami
“La cistella de flors”

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). Podria ser un text original de Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), el pare de Zeami , i que li hagués tramès al seu fill per a un desenvolupament posterior.

Argument : El príncep hereu que resideix a la província d'Echizen (越前) és convocat urgentment a palau per pujar al tron com a nou emperador. Envia un missatger amb una carta i una cistella de flors per a la que fins aleshores ha estat la seva amant.
Teruhi (照日), personatge que no apareix en cap text històric i que podria ser una figura de ficció. Teruhi rep el regal del príncep i llegeix la carta de comiat. Recorda el temps que van passar junts i li desitja de tot cor que sigui un gran emperador. El caràcter per “cistella” és llegeix “katami”, homofonia amb els caràcters 形見 que signifiquen “un record” d'algú que és absent o mort. Teruhi torna a casa desconsolada per la partença del príncep. Quan torna a aparèixer ho fa trastornada pel dolor. Pregunta a la gent que passa per on es va a la capital car vol retrobar l'amant, planyent-se de l'absència. Quan arriba a la capital Teruhi es troba amb la desfilada del príncep, ara emperador, que va a contemplar la florida de les fulles d'auró. S'apropa molt al carruatge i els servidors li donen un cop per aparta-la de la comitiva i li fan caure la cistella de flors. Teruhi amb tota la vehemència del seu desvari els increpa dient que és un regal del príncep i que seran castigats per la seva ofensa. A continuació un servidor li diu a Teruhi que s'acosti al carruatge del príncep i que l'entretingui. Ella tota cofoia mostra la seva satisfacció per l'ocasió de poder estar a prop del seu amant i balla per a ell que no la reconeix amb el seu aspecte descurat i la seva expressió enfollida. Teruhi amb la seva dansa expressa tot el dolor de la separació.
De sobte l'emperador veu la cistella de flors i reconeix Teruhi. Li diu que oblidi la carta, que recuperi el seny i que torni amb ell, que tot serà com abans.

Nota : El personatge de príncep hereu, “Ôatobe” (大跡部の皇子) a l'obra, posteriorment l'emperador Keitai (継体天皇, dates aproximades de regnat : 507 ?-531) està documentat en el Nihongi o Nihonshoki (日本紀 / 日本書紀), exactament en el llibre XVII, tot i que sota un altre nom : Wohodo Ohosami (男大迹王).

Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集). Trobem els poemes següents :
No. 625 : 有りあけのつれなく見えし別より暁ばかりうき物はなし

Despietada és l'albada quan ens separem. Indiferent és la lluna que es pon.

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat. Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集)
És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

No. 391 : おほえのちふるがこしへまかりけるむまのはなむけ によめる
Compost a la festa de comiat per a una persona que se n'anava al nord.
君がゆくこしのしら山しらねども雪のまにまにあとはたづねむ
No conec el mont Shira de les contrades del nord cap a on vas, però em deixaré guiar per tes petjades a la neu.
Autor : Fujiwara no Kanesuke no Ason (藤原兼輔の朝臣, 833-977).
També conegut amb els noms de Chûnagon Kanesuke (中納言兼輔) i Tsutsumi Chûnagon (堤中納言). Va compondre un recull poètic que porta el seu nom Kunesuke Shû (兼輔集). La seva residència del riu Kamo (加茂川) va ser lloc de reunió de molts poetes i altres figures literàries del seu temps.
És un dels Trenta-sis poetes immortals (三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

I el no. 724 : みちのくのしのぶもぢずりたれ故に乱れそめにしわれならなくに
Com les vinclades  falgueres dels teixits  de Michinoku  sóc en confusió però no és pas culpa meva………

Nota : Michinobu és una regió del nord de l´illa principal del Japó. Shinobu es refereix a una roba estampada amb dissenys de falgueres que era molt famosa el segle VIII. L´estampació es feia mitjançant pedres planes on s´hi havien gravat  prèviament herbes i plantes entrellaçades, implicant desordre o confusió.
Autor :  “El ministre de l´esquerra de la riba del riu” - Kawara Sadaijin (河原左大臣, 822-895). Era Minamoto no Tôru (原の徹).Fill de l´emperador Saga (嵯峨天皇,786-842).
El títol de Ministre de l´esquerra, o de la dreta, es refereix únicament a la posició dels ministres al costat de l´emperador, segons el sistema protocol.lari xinès.
El títol de “ministre de l´esquerra de la riba del riu” li ve de la gran mansió que es va fer construir a la riba occidental del riu Kamo on va reunir els més famosos poetes del seu temps.
Es creu que va ser, en certa mesura, el model per l´heroi del Genji Monogatari.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), llibres X i XI,

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集).

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Kara Monogatari” (唐物語) : Contes de la Xina.
Obra escrita cap a finals de l'era Heian suposadament per Fujiwara no Narinori (1135-1187), els dubtes sobre la seva autoria encara subsisteixen. Consta de vint-i-sert històries xineses força conegudes a la cort imperial.

“Genji Monogatari” (源氏物語), llibre I : Kiritsubo (桐壺).

“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Kin'yowakashû” (金葉和歌集).
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
o0o