堤中納言物語 -47- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (01)
人の侍(かしづ)く女(むすめ)を、ゆゑだつ僧、忍びて語らひけるほどに、年の果てに山寺に籠るとて、 「旅の具に、筵・疊・盥・■(はんざふ)(匚+也:い::大漢和2598)(*湯水を注ぐ器)、貸せ。」 と言ひたりければ、女、長筵(*畳表などに使う長い筵)何やかや供養したりける。それを女の師にしける僧の聞きて、「我ももの借りにやらむ。」とて、書きてやりける文の詞のをかしさに、書き寫して侍るなり。世づかず(*世間並みでなく)、あさましきことなり。 「唐土・新羅に住む人、さては常世の國にある人、我が國にはやまかつしなつくの戀まろ(*「品尽くの乞ひ麿」で、擬人的戯称であるという。)などや、かゝる詞は聞ゆべき。それだにも、すだれあみの翁はかくたいしの女に、名立ち(*逸話未詳)、賤しき中にも、心のおひさき侍(はんべ)りけるになむ。『それにも劣りたりける心かな。』とは思すとも、理(わり)なき事の侍りてなむ。 世の中の心細く悲しうて、見る人・聞く人は、朝の霜と消え、(*火葬の煙は)夕の雲とまがひて、いと哀れなる事がちにて、『あるは少(すくな)く、なきは數添ふ世の中。(*榮華、見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」)』と見え侍れば、『我が世や近く。(*正三位知家の歌に「そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲。」)(*『続古今集』雑下・藤原知家)』とながめ暮すも、心地つくし(*「心づくし」か)、くだく(*「思ひ砕く」)事がちにて、「猶世こそ電光(いなびかり)よりもほどなく、風の前の火よりも消え易きものなれ。」とも(*原文「…ものなれども」)、うらがなしく思ひつゞけられ侍れば、『吉野の山のあなたに家もがな。世の憂き時の隱家(かくれが)に。(*「古今集十八「み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ。」)』と、際高く(*きっぱりと)思ひ立ちて侍るを、『いづこに籠り侍らまし。 Un monjo de condició que tenia relacions en secret amb la filla d’una familia que s’havia esmerçat en son educación, decidí cap a finals d’any d’anar en retir a un temple a la muntanya i li demanà : - Deixem coses pel viatge: una estora de palla petita i una de gran, un gibrell i una gerra. Ella li donà una tira d’estora i qualques altres coses. Quan un monjo que ella considerava com son mentor se n’assabentà d’açò pensà “Jo també podria demanar-li qualques coses per a mi mateix”, i li envià una lletra tan entretinguda per son llenguatge que l’he copiada, És desmesurada i extravagant. “Sabeu d’habitants de la Xina o de Silla, d’aquells que viuen en terres llunyanes o al nostre país , d’un seductor pobletà, que us ho demani amb aquestes paraules? Tot i així, segurament, el vell que afaiçonava persianes de bambú i que féu escàndol en relació a la filla del “gran mestre banyut” (1), que àdhuc d’humil extracció en covava expectatives. Pensareu que mon cor és força inferior al d’aquell ancià, emperò, és inevitable. En les tribulacions i tristors del món, aquells que coneixem de vista i aquells de qui sentim parlar desapareixen com el gebre del matí, acoblats als núvols (2) del capvespre, i sóc procliu al sofriment amb l’aparença d’un món on els vius s’escurcen i creix el nombre d’aquells que no hi són (3). Sóc també en sofrença preguntant-me si “la fi és propera” (4) i mes esforços són balders puig que en aquest món tot és efímer com un llampec, tot s’esvaeix com una flama al vent, i quan encaparrat per la tristor prenc la decisió de “Si allà al Yoshino hi tingués llar! Quan m’arribés la sofrença del món m’hi faria amagatall” (5), emperò, on seria a recer? - - - - - - 01 – (426 – 15) La referència és desconeguda. Es creu que el pare de la dona era Ryōgen (良源, 912 - 985), que va ser abat del del temple d’Enryaku-ji. Ryôgen és conegut generalment amb els noms de Ganzan Daishi o Tsuno Daishi : el banyut gran mestre, que feia exorcismes amb la disfressa d’un dimoni amb banyes per apaivagar els mals esperits i combatre plagues i calamitats. Es posaven aquestes imatges a les portes de les cases per espantar els dimonis. També era conegut com Mayoke Daishi (魔除大師) i Gôma Daishi (降魔大師) : Mestre que espaventa dimonis. 02 – (426 – 25) Es refereix al fum dels crematoris. 03 – (426 – 26) És un poema de l’ “Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”. Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga. Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials. Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora. El poema , sota el títol de “somnis inacabats” : 見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」 04 – (426 – 27) Referència a un poema del Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre no.19 : そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲. 05 – (427 -31) Referència al poema no. 950 del Kokinwakashû (古今和歌集), llibre no. 28 : み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ. o 0 o25 de juny del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)